dijous, 21 de gener del 2010

Plaça de La Castella a començaments del segle XX (1900)







Una nova fotografia que m'ha tramés l'Emili Riera. Es molt semblant a la ja publicada anteriorment, on sembla que hi havia la major part del poble en algun tipus de festa. En aquesta, els protagonistes son els infants de Cubells. De forma que, pel que s'endevina, els nens estaven fent gimnàstica a la plaça, mentre les mares i les nenes feien d'espectadores. A més, la perpectiva de la plaça està girada una mica més a l'esquerra, endevinant-se altres edificis que no sortien a la primera fotografia.

UNA NOVA VISTA GENERAL DE CUBELLS AMB L'ANTIC MOLI D'OLI




L'amic i company Emili Riera (cal Sampadó) m'ha tramés aquesta fotografia amb una vista general de cubells, semblant a la ja publicada anteriorment, on s'hi pot descobrir a la part baixa al centre, l'antic Molí d'Oli. La diferència respecte a la primera, es que està presa una mica més propera a l'anterior i que la ressolució és molt més bona, el que permet veure, amb més claretat, tota l'estructura del casc antic de Cubells a primers del segle XX, vist des de la vessant sud (camí de Montgai).




dimecres, 9 de desembre del 2009

EL BARRI DE LA CARRETERA L'ANY 1965





Potser no li pertocaria figurar en un recull d'imatges antigues. Però des d'aquelles dates ja han passat 44 anys, i les transformacions urbanístiques han estat importantíssimes. Com podreu observar, encara no hi figura cap de les noves construccions de finals dels anys 60 i primers dels 70, com Cal Beltran, Cal Neroles, Cal Malanquenio. Evidentment tampoc hi figuren els nous habitatges construïts posteriorment, i ni tant sols la sèrie de magatzems agrícoles i granges. Aquest paisatge forma part de la meva primera infància, però desseguida s'hi van afegir nous elements que, per gran part de les generacions posteriors no van ser cap novetat. Atès que disposem de imatges de primers de segle XX, seria interessant situar-les unes al costat de les altres, juntament amb imatges més recents, per mostrar l'evolució urbana del que podriem anomenar com "l'eixample de Cubells".

ANY 1900. NEU AL CALVARI.





Una nova vista inèdita del Carrer calvari de Cubells l'any 1900. Es una postal amb una ressolució mol dolenta, però ens dóna una imatge inèdita d'aquest paratge nevat i on es continua endevinant a la part superior dreta les restes de l'antic molí de vent. Com a curiositat, cal esmentar que únicament s'observen habitatges a la part nord del carrer, estant la par de migdia sense ocupar o amb alguns corrals.

divendres, 10 de juliol del 2009

CUBELLS DESPRÉS DE LA GUERRA DE SUCESSIÓ SEGONS L'ENGINYER MILITAR JUAN MUÑOZ DE RUESTA




LA VISITA DE L'ENGINYER MILITAR JUAN MUÑOZ DE RUESTA AL CORREGIMENT DE LLEIDA.

El cos d'enginyers militars va constituir una de las corporacions professionales espanyoles que durant el segle XVIII i part del XIX es va dedicar a l'estudi de la geografia.
El document al que fem referència es una d'aquestes descripcions territorials. No es pot fixar l'any en que va ser elaborat, encara que ha se ser, sense cap mena de dubte entre l'any 1717 i l'any 1718.
Les observacions de Muñoz de Ruesta es refereixen a les condicions en que es trobaven les viles, llocs, castells i palaus de la vegueria de Lleida i sub-vegueria del Pallars (encara que la divisió formal en vegueries havia estat eliminada pel decret de nova planta i a partir d'ara cal parlar més de Corregiments) . La informació reunida havia de tenir el seu valor per ser emprada em operacions militars atès que, cal recordar que la Guerra de Sucessió no va finalitzar fins l'any 1714 i, per tant, en aquests temps l'aparell polític i militar borbònic encara havia de considerar la població catalana amb una certa preocupació davant la por a accions hostils. D'aquí en ve la insistència de l'enginyer en anotar la capacitat ofensiva i defensiva dels castells que visitava.
A part de la minsa descripció de Cubells, hi anoto també la d'altres poblacions properes o conegudes, per tal d'establir simil·lituds o comparacions.

Cubells

Esta distante de Balaguer tres oras, y tres de Agramunt, esta situado en alto tiene carreteras.
Es este Lugar del Marques de Camarasa, tiene setenta vezinos el Castillo estuvo en paraje eminente junto al Lugar allase totalmente arruinado y solo se conozen los vestigios de los cimientos fue obra mui diminuta y no ai memoria de quando fue demolida.

Alos
Esta distante de Balaguer quatro oras, y quatro de Agramunt, y de Lerida diez, situado en alto junto al rio Segre, no tiene carretera.
Es este Lugar del cavildo del Aseo de Urgel, tiene quarenta vezinos, el Palacio esta situado en paraxe mas alto que el Lugar, y todo se reduce a una avitacion mui capaz, no tiene agua, ni torre alguna, ni exterior que lo defienda ni aga fuerte, cerca de este Palacio en lo alto de la montaña, ai unos vestigios que indican aver avido fortaleza y en uno de ellos ai una capilla mui reducida, no es cosa de que se deva acer aprecio, el Palacio es de Dn Pedro Cartellar residente en Barcelona.

Guissona
Dista de Lerida cinco oras, esta situado en paraje eminente, tiene carretera.
Es este Lugar de Dn Francisco Cubells, residente en Lerida, tiene quince vezinos, y unida a las casas del Lugar, una casa de moderada vivienda, tiene lo ynterior algo derrotado y una de las murallas principales destruida, tiene cisterna, y no tiene exterior que la defienda.

Bilanova de Meya
Dista de Balaguer siete oras, y cino de Agramun, esta situado en paraje eminente, y montañoso.
Es esta villa, del Cavildo del Aseo de Urgel, tiene cient vezinos, el Castillo esta situado en lo mas alto del Lugar, unido a la Yglesia maior, y se reduce a tres murallas, principales de canteria, rotas por los dos costados, en lo ynterior no tiene avitacion, alguna, y en lo exterior, no tiene cosa fuerte, que lo defienda, no ai memoria, de quando fue demolido, este Castillo.

Juneda
Dista de Lerida quatro oras, esta en llano.
Es este Lugar, del Duque de Cardona, tiene cinquenta y ocho vezinos, el Castillo, estava situado, en un alto, junto al Lugar, y no ai memoria, de quando fue demolido, ni a quedado vestgio alguno.

Camarasa
Dista dos oras de Balaguer y quatro de Agramunt esta situado en unas montañas junto al rio Segre.
Es este Lugar de Marques de Camarasa tiene sesenta vezinos el Castillo fue demolido el año de quarenta y solo le an quedado tres torres todas ynavitables yncapaces de ofender ni defender en ellas.

Corvins
Esta distante de Lerida 2 oras, y tres de Balaguer, situado en alto, junto al rio Noguera.
Es este Lugar del gran prior de Malta, tiene catorze vezinos, y junto al Lugar en paraje alto tenia una casa nada fuerte la qual fue demolida por las tropas de S. Mag, y solo le an quedado parte de las murallas principales.

Alguaira
Dista de Lerida tres oras, esta situado a la falda de una montaña, tiene carretera para Lerida.
Es este Lugar de la Comendadoras de San Juan residentes en Barcelona, tiene sesenta vezinos, y junto al Lugar, en lo alto de la montaña, esta el Combento de dichas Comendadoras, es mui capaz pero esta mui destruido, tiene una Yglesia grande y de buena favrica, y delante del combento tiene una cerca la qual dicen que es para dar termino a la clausura, y por esta parte, es todo el terreno mui llano y por las demas del combento es ynacesible.

Segons els autors de l'estudi sobre aquest document, cada veí podia correspondre a 5,3 habitants, encara que caldria posar en dubte aquesta relació, atès que ens donaria una població molt reduïda ( a Cubells 318 habitants) que en cap cas es correspondria amb l'assolida amb anterioritat ni posteriorment, no tant sols a Cubells, sinó a la major part de les poblacions esmentades a l'estudi. Es cert que la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra amb França ( 1689-1698) i la Guerra de Sucessió (1702-1714), van produir els seus estralls i crisis de subsistència que podrien explicar una davallada de la població, però els nivells de poblament expressats en el document son inferiors inclús als posteriors als cicles pestífers i de fam de mitjants del segle XIV.