dimecres, 30 de gener del 2008

NYERROS I CADELLS A CUBELLS

El segle XVI es un segle d’inseguretat per les lluites entre diferents bàndols i faccions, inseguretat i enfrontament que s’aniran agreujant al finalitzar la centúria: L'enfrontament i rivalitat entre el senyor de NYER (Tomàs banyuls) i el Sr. D'Arsèguel, Joan Cadell, s'anirà agreujant amb la formació de diverses faccions i bàndols que s'aniran agrupant en un joc de complicitats i tota mena de robatoris i malvestats.

L'EIX LLEIDA ARSÈGUEL:

Segons l'opinió dels paers de Lleida ( potser per que en aquells moments la Paeria era dominada per partidaris dels nyerros) , el cau del bandolerisme Lleidatà no era sinó Arsèguel, el Castell de Joan Cadell en terres de la Cerdanya.
A més de refugi o reducte, Arsèguel era també el magatzem. Rècules de mules li pujaven el botí de les quadrilles; un itinerari de lloques assegurava la impunitat dels bandolers, i enlairava de mica en mica, des de la plana d'Urgell, el bestiar capturat i tota mena de robatoris; al Castell d'Arsèguel romanien presoners, a més, els homes segrestats pels bandolers, tot esperant que amics i familiars fessin efectiu el rescat. Però si Arsèguel era el vèrtex, la xarxa de complicitats o fautors davallava fins la ciutat de Lleida - pel cantó d'Aragó, cap al comtat de Ribagorça tot aprofitant el desori d'aquells anys. Socis assenyalats de l'eix Arsèguel - Lleida ho eren els germans Francesc i Rafael Averó, una mena de cacics locals de Cubells. Les connivències s'estenien per la vegueria d'Agramunt, on el senyor de la Morana, Jeroni Cortit, era un dels principals fautors dels bandolers cadells i eren força nombroses pels voltants de Lleida: A Torrefarrera, Nicolau Melgar; a Raïmat, Tomàs Calcaterra i Miquel Solanelles; i a Vilanova de Segrià, Martí Claverol; tots plegats, Cavallers.
A la Ciutat de Lleida els bandolers aprofitaven el suport d'una anomenada "lliga" de cavallers, els caps visibles de la qual eren els germans Jeroni i Lluís Valls.


LA BATALLA DE CUBELLS.

L'estiu de 1589 el ressò de les bregues de La Ribagorça no era encara del tot apaivagat( Nyerros i Cadells es van enfrontar en diferents faccions a la Guerra Civil del comptat de Ribagorça, i especialment el Batlle d'Alòs i el Minyó de Montellà, Cadells , amb Miquel Joan Barber, Nyerro).


Altrament, la treva entre els Valls (Cadells de la lliga de cavallers a LLeida) i els Gilabert, era força recent, i qualsevol incident podia fer reviscolar les hostilitats. Les incursions dels bandolers cadells en algunes baronies de les vegueries de Lleida i Agramunt eren un altre focus de violències.
D'ençà del finals del mes de juliol, un grup de cavallers lleidatans perseguien esforçadament la quadrilla del Batlle d'Alòs, seguidor dels Valls i de Joan cadell i capitost de llarga trajectòria. ( 1)
( 1: Andreu Saura, el Batlle d'Alòs, havia participat en robatori de moneda de Sidamon del 1587 ( ACA 4862, f, 240v.) i a les alteracions del comtat de Ribagorça, al costat del minyó de Montellà i els germans Valls. A començaments de 1589, les quadrilles del batlle d'Alòs i els germans Garreta robaren , a Oliana, una partida de moneda de la Diputació ( BC, F.Bon, núm. 2376)

Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla i Montclar; Onofre d'Alentorn, senyor de Seró, i els seus fills Lluís, Alexandre i Jeroni; i els senyors de Rubió, Vilves i altres llocs de la vall d'Artesa de Segre ( tots els quals entretenien els seus propis bandolers). A primers d'agost, una partida de seguidors del batlle d'Alòs, encalçats per l'escamot de cavallers, hagué de cercar refugi a Cubells, el "feu" dels germans Averó de la Lliga. Assabentats de la brega, alguns homes de Cubells haurien sortit per tal de protegir la retirada dels bandolers. Tot seguit, tancaren les portes de la Vila

El setge subsegüent de Cubells aplegaria una munió de forces de ben diversa procedència. Allà comparegueren ben aviat altres cavallers, com ara mossèn Sacosta, senyor d'Alentorn; Lluís Ortiz, senyor de Concabella; Onofre d'Argensola, que ho era de les Pallargues; i mossèn Castelló, senyor de les Puelles. També els veguers de Lleida ( Onofre de Merlès) i d'Agramunt, un paer de la Ciutat de Lleida i alguns comissaris del governador de Catalunya. Foren mobilitzats els sometents de les vegueries properes, i encara, alguns homes enrolats pels Justícies de Fraga i Tamarit de llitera. Entre els assetjants, però, també i figurarà la quadrilla de Miquel Joan Barber, vell enemic del batlle d'Alòs per terres de La Ribagorça i que, a instàncies del Veguer de Lleida, seria guiada fins a Cubells per Guillem d'Ivorra, Carlà Santjoanista de Corbins. A última hora, a més, el baró d'Erill oferí desinteressadament, sense "passión particular", un altre escamot.

El setge de Cubells ofereix una bona perspectiva de conèixer els arrengleraments faccionals de la noblesa Lleidatana i la seva posterior divisió entre nyerros i cadells, que es pot dir encetada en aquesta ocasió. Igual com els seus contraris, els cavallers de la Lliga de Lleida també aparellaren la seva gent per tal de socórrer els bandolers de Cubells; i " acudieron allí cerca los hermanos Valls con mucha gente de pie y de caballo, de cuya parcialidad eran dichos bandoleros" , tot i que per la munió del setge no gosaren intervenir, i "no hicieron más demostración de llegar del dicho lugar y estarse a la mira" . Finalment, tampoc arribarien reforços per la banda de Ribagorça, tal com temien les autoritats del setge, a favor dels bandolers de Cubells.

La brega va començar el divendres 11 d'agost, i duraria tres dies sencers, però els bandolers de Cubells no es van donar. A la tercera nit, i mentre els assetjants esperaven l'arribada d'artilleria, els homes del Batlle d'Alòs aconseguiren de fugir desprès de foradar un pany de muralla de la vila. Camp enllà, retrobaren els germans Valls i el seu seguici. Descoberta la fuga de bon matí, els assetjants pogueren comprovar que a Cubells només hi restaven alguns capellans, les dones i la canalla, "perquè segons se deia públicament, essent vila de dos-centes cases... tots se n'eren anats amb dits lladres" , llevat dels jurats de la vila i d'un tal Francesc de Montgai, que fou identificat com un dels valedors del batlle d'Alòs. Tanmateix, un cop alçat el setge, els bandolers d'en Barber, "por estar resentidos de los que les habían muerto y herido", es lliuraren al pillatge, calaren foc a una vintena de cases ( La dels germans, Averó, també escàpols, primer de tot) i miraren de fer escabetxina entre la gent del lloc, dones i canalla que s'havien refugiat a l'església de Cubells. El Veguer de Lleida comminà tothom a sortir de la vila " però, per ser tant lo número dels altres, entre los quals y havia una quadrilla que públicament los nomenen en Catalunya narros, no volent obeir dita crida ni poder-los resistir... se restaren allí" . La temptativa d'alguns cavallers del setge tampoc no reeixí a temperar els ànims dels nyerros:

" dits senyors Veguer i los cavallers que allí eren feien diligències, braveses i esforços contra dits nyarros per a llevar los robos y que deixassen de cremar i robar... que lo Sr. Veguer llevà uns quants robos als dits nyarros de tal manera que dits nyarros bravejaven contra dit senyor Veguer lo qual ab la espasa tirada feia les forces que podia en remeiar-ho... y dits nyarros no volgueren eixir encara que fos estada feta crida y per los cavallers...los fos dit moltes vegades"

L'oportuna arribada del Virrei Manrique de Lara i la seva gent evitaria, finalment, un desastre mes gros.

( 127. Persecució del batlle d'Alòs, AML, Consells, reg. 432,f,126.)
( Setge de Cubells. AML ( Arxiu vegueria de Lleida), Coltellades, reg. 828, ff, 117-121; ACA. CA. 256, núm 26; id ., 266, núm 30; id., 347 (15-I-1601).



El setge i devastació de Cubells seria el preludi d'un reguitzell de revenges entre els bàndols rivals. Un dies després de la brega de Cubells, el Batlle d'Alòs i els seus valedors atacarien les terres d'alguns cavallers del setge "haziendo los daños que podían, matando algunos hombres y quemando lo que podían" A Montclar, baronia de Bernat de Guimerà els bandolers cadells robaren i mataren el bestiar i cremaren tots els pallers. A últims de setembre, altres senyor de la lliga de Lleida mataren i degollaren alguns veïns del lloc d'Almenar. Alguns dels ciutadans de Lleida que havien estat presents en el setge foren amenaçats. a final d'agost, el sots-veguer Andreu Calaf, que havia estat al setge de Cubells, era assassinat a trets de pedrenyal davant de casa seva.
A finals de setembre de 1589 Nicolau Melgar, Rafael Averó i alguns dels seus lacais foren capturats a l'Almúnia de Sant Joan, en territori del comtat de Ribagorça, per un comissari reial. Foren duts a Saragossa i processats. Tanmateix, interferències insospitades amenaçaven de diferir sine die l'execució de cap sentència. Rafael Averó va morir de malaltia l'any 1591 mentre romania empresonat, però Melgar tenia influència, segons sembla, per entretenir dia rera dia la seva