PLAÇA DE LA CASTELLA L'ANY 1900

Aquí tenim una imatge de la Plaça de la Castella a finals del XIX o primers del XX.
Hi ha una bona munió de gent.Atès que la major part van mudats, no crec que fos dia de mercat, sinó que era alguna ocasió especial (alguna festa ?).
Seria interessant trobar algú que fos capaç d'identificar encara que només fos un dels personatges.

PREHISTÒRIA. EDAT ANTIGA I DOMINACIÓ MUSULMANA

PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.

El Castell de Cubells es va bastir al cim d’un turó que surt imperant en mig d’una línia de carenes que domina una extensa explanada. El lloc era d’allò més adient per tal de destinar-lo a la defensa d’una extensa i fèrtil comarca, com és aquesta contrada entre els rius Segre i Sió.
La fortalesa ja existiria probablement des de la prehistòria, doncs al tossal s’hi han trobat retalls de ceràmica Halstàssica i ibèrica que confirmen, si mes no, aquesta antigor.

S’han inventariat també , a les rodalies, dos jaciments de l’edat del bronze, (un a L’Arquell i l’altre a Pugís) i s’han trobat restes ibèrics al nord-est del terme, a Mania, i també a Pugís, al Sud.

El lloc, com a fortalesa i amb un petit nucli apinyat la vessant del turó, tindria cert valor estratègic durant l’època romana, si més no, com defensa de la calçada romana que per la propera vall menava a les Gàl·lies, Segre amunt, tot passant per la Cerdanya, via que segons la tradició històrica era la que havia servit, l’any 218 aC. a Anníbal per la invasió de Roma en la Segona Guerra Púnica, i també la que trepitjà Juli César en les lluites contra Pompeu en la gran batalla de Lleida, tan ben descrita per aquell emperador i general romà.
n Rodrigo Pita, en el seu estudi sobre els camins romans de Lleida, el situa en el camí que unia les viles romanes d’Ilerda i Llívia. Sobre aquesta consideració de que Cubells era situat en una de les vies principals de la província romana de Tarragona, espero poder-ne oferir un estudi més concret.

S’han trobat també restes paleocristianes i tardoromanes a Pugís, la Torreta d’en Donís i La Vall.

Josep Lladonosa, en la seva història de la Ciutat de Lleida, sembla conferir a un dels edificis estudiats a Pugís, la condició de construcció Visigòtica: “Quan als vestigis que han quedat de l’època visigòtica a Lleida, no hi ha gairebé res. Fora de Lleida sé que sembla que hi importants troballes. Són amb molta probabilitat construccions visigòtiques l’església del Castell de sant Llorenç de Corçà, la cripta de la col·legiata de sant Pere d’Àger, una esglesiola que hi ha al lloc despoblat de Pugís ( Cubells) .
Aquesta esglesiola, podria ser ben bé la descrita en la fitxa arqueològica de Pugís: “ A l’oest del Castell també foren trobades restes d’un poblat antic, amb un estrany edifici en peu de parets molt amples, amb un petit absis circular molt pobre, cobert de bunda de pedra. La nau és molt reduïda, amb petita mamposteria construïda a base de cintra de fusta igualada amb morter i en la que es poden observar les marques de l’encofrat. Procedent d’aquest temple es va trobar un tenante d’altar de gran tamany. Té tres plànols d’escultura: Una representa una versió molt primitiva del pantocràtor, altre, una verge amb un nen i la tercera un sant no reconegut.
La fitxa arqueològica, però, sense assegurar-ho, situa aquest construcció com realitzada en l’època de dominació àrab.

LA VILA SOTA LA DOMINACIÓ MUSULMANA.

Posteriorment, fou habilitat com a fortalesa musulmana, exercint de reraguarda del conjunt de castells àrabs que arribaven fins els contraforts del Montsec.

Amb tot, les primeres cites documentals sobre Cubells no apareixen fins el segle X, encara basades només amb al·lusions poc explícites, derivades d’un primer setge de Balaguer ( any 912) pel comte d’Urgell, Sunyer, companya que no assolí l’èxit cobejat. En aquest temps del segle X, tant Cubells com la veïna població de Camarasa comptaven amb castells àrabs de frontera, afrontats als de la marca hispànica o Carolíngia, que defensaven l’accés a la part més plana de la nostra província i en especial a les places fortes de Balaguer i Lleida.

"L'avenç dels Carolingis a finals del segle VIII i primers del IX - les caigudes de Girona l'any 785, de Cardona, Casserres i Vic l'any 799, el saqueig de Lleida i la presa de Barcelona l'any 801- tingueren com a conseqüència la posada en funcionament o el reforçament d'una densa xarxa de fortaleses. Aquesta densitat era també resultat de la importància del poblament en aquesta regió de la vall del Segre. En certa manera es pot suposar que aquestes fortaleses també tenien una funció d'enquadrament de la població particularment densa. Lluny de referir-se només al lloc fortificat, els husûn apareixen sovint com a fortaleses al voltant de les quals s'estenien rics terrenys agrícoles, més com a llocs de poblament protegits per una fortalesa, que com a simples llocs d'avantguarda i vigilància ( tot i no estar situat a les marges de cap riu, Cubells gaudeix de l'horta que li poden proporcionar les fonts del Pouet i de Les Piques, una a cada banda de poble. Seria interessant un estudi arqueològic del sistema de recs i de conduccions d'aigua del "pouet" i de possibles construccions andalusines al costat de llevant de la Vila, que potser podria donar alguna llum sobre els assentaments musulmans en aquesta zona tants anys frontera amb les marques cristianes.)
Els Castell, pròpiament dit, ha desaparegut i és difícil trobar-ne l’emplaçament i dimensió exacta. Romanen dempeus, això, si, restes de diferents fortificacions menors escampades pel terme o que li servien com emplaçament d’avantguardes ( La Torreta dels Moros a la part sud, i la Torreta d’en Neroles a la vessant nord-oriental)

Es té també notícies de l’emplaçament d’un Castell damunt les penyes de Mania, recentment objecte d’una intervenció arqueològica, els quals resultats podeu esbrinar al lloc www.serrademania.com


Igualment s’ha descrit l’existència d’un Castell a la zona de Pugís, prop de les restes de l’església romànica.

CUBELLS AL SEGLE XVIII. GUERRA DE SUCCESSIÓ I POSTERIOR REVIFALLA ECONÒMICA

SEGLE XVIII. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA FI DE L’AUTOGOVERN. REVIFALLA ECONÒMICA I DEMOGRÀFICA.

En la Guerra de Successió, després de la caiguda de Lleida i Balaguer arran de la batalla d’Almansa i després d’un posterior contraatac Austracista, la Vila de Cubells queda situada novament entre Dos focs: Els partidaris dels Borbons a Balaguer i Lleida, i els Austracistes a Agramunt, Tàrrega i Cervera. Aquesta situació durarà fins l’any 1713, en que després de l’abandó de la Guerra per part dels Aliats Austracistes, les forces Espanyoles i Franceses tindran via lliure per ocupar tot el país i posar setge a Barcelona.
Es interessant, citar la cronologia dels acords més importants del Consell de la Vila durant la Guerra de Successió.

n 8 de setembre de 1705, El Consell General de la Vila acorda que el Batlle i els pahers compareguin a Agramunt per tal de jurar fidelitat a l’Arxiduc d’Àustria com a Rei Carles III.
n 5 de juny de 1707 .S’escullen vuit homes per anar a defensar Lleida.
n 19 de juny. S’escullen 40 voluntaris per enviar-los a Barcelona al servei de Carles III.
n 27 de febrer: Mor Josep Balagueró, Paher en cap, en una topada amb oficials Borbons.
n 9 d’abril. S’envien els Síndics a Lleida a requerir per què s’ha agafat pres al Paher segon.
n 1712. 7 de gener. S’acorda portar queviures als fusellers de Camarasa ( guarnició Austracista) per evitar que molestin els veïns del poble i s’acorda que no se’ls en doni més sense ordre del Marquès del Poal ( Militar de la Generalitat)
n 1713. 26 de maig. S’envia el síndic a Barcelona per tal d’intentar treure els voluntaris.
n 29 de Maig. S’acorda ajudar els voluntaris vinguts d’Aragó.
n En un Consell no datat, però que ha de situar-se entre el 9 d’agost i el 5 d’octubre , s’acorda enviar un Paher a Vilanova de Meià. per entrevistar-se amb el diputat militar, Sr. Rafael Nebot, en la seva famosa expedició intentant un alçament de tota Catalunya per alçar el bloqueig de Barcelona.
n 5 de Setembre. S’envia un missatger a Balaguer per intentar revocar l’ordre de desarmar el sometent.
n 1714.
n 27 de Setembre. Es fixa a la plaça de la Vila l’ordre del Duc de Berwikc d’entregar totes les armes que hi hagi a la Vila a la Plaça de Balaguer.
n 28 de Setembre. S’acorda que el Batlle baixi a Balaguer a parlar amb el general Monjorge per veure si “ volen deixar algunes escopetes per guardar de la justícia”

Les vicissituds, però, no s’havien acabat. L’any 1719, la política del cardenal Alberoni, ministre de Felip IV , amb la seva dèria d’intervenció a Itàlia, provocà al indignació dels governs de França i Anglaterra, els quals atacaren conjuntament espanya per mar i per terra.
La primavera de 1719, el mateix Duc de Berwick, ocupava la principal fortalesa de la vall d’Aran el general Bonas ocupava els Pallars i proclamava que havia vingut a retornar les llibertats al poble de Catalunya.
L’acció no aconseguí l’alçament d’un país esgotat per la guerra anterior i malfiat de les propostes dels francesos i anglesos i provocà més aviat l’enduriment de la repressió i l’execució de venjances no conegudes anteriorment.
Arran d’aquesta revifalla de la guerra, novament els pobles hagueren de contribuir al sosteniment de la lluita: A la vila de Cubells li correspongué un pagament de 717 rals. ( Lleida 11.767, Balaguer 2.706, etc.…).
Consell.

Després de superar les crisis de 1640 ( Guerra de Separació o dels segadors) i del 1714 (Guerra de Successió) la vila passà de 350 habitants el 1718 a 1267 el 1787, època reflectida en el diari de Viatge de Francisco de Zamora, que reproduïm integrament en l'apartat de descripcions antigues de Cubells.

Es doncs, una època de creixement econòmic i puixança, i també d’un augment de la població gràcies a l’estabilitat aconseguida durant els últims anys. Al tombar del segle, Cubells és, juntament amb Balaguer i Castelló de Farfanya, una de les tres viles de l’actual comarca de la Noguera que superen els mil habitants.
La puixança econòmica la reflecteix el propi viatger quan esmenta que el planter d’oliveres, en la seva major part nou, és impressionant i que hi ha un molí molt famós.
La importància del planter d’oliveres ens la mostra també que al diccionari Català - Valencià - Balear d’en Francesc Borja Moll, dins dels diversos usos del mot Cubells, ens esmenta que és també el nom que se li dóna a l’Olivera Verdiella, atès que és la que predomina al terme.
En els llibres del Consell no trobem els trasbalsos de les èpoques anteriors, encara que no falten referències a anyades dolentes per la sequera o a epidèmies que provoquen encara mortaldats en la població.
D’aquest Consells, n’extraiem alguns per donar un breu mostreig de la vida i les vicissituds de l’època.
n 2 de gener de 1715. S’acorda enviar un home a Tàrrega a parlar amb el tinent general, per veure si ens podem pagar els rebuts del blat que hem portat a Lleida i Balaguer per ordre del Governador de Lleida.
n 3 de gener. S’acorda mirar si es trobarà mestre per ensenyar els estudiants.
n 30 de gener. S’acorda vendre oli per acabar de pagar el donatiu al consell de Guerra. S’acorda passar per les cases a veure quan en donarà cadascú.
n 19 de febrer. De nou s’acorda enviar algú a parlar a Lleida per intentar reduir el blat que els sol·liciten.
n 24 de març s’envia a Lleida, al Sr. jutge, el número de cases de la Vila i la manera com s’ha pagat la taxa del Consell de la guerra.
n 21 de maig de 1715. S’acorda tancar el portal de l’Obac amb pedra i calç o ges.
n 28 d’Agost de 1715. S’acorda aconduir el manescal fins l’agost de 1716. Deixar-lo franc de taxes de soldats i bagatges i llogar-li casa.
n 6 de setembre. S’acorda enviar un home a parlar a Balaguer amb el sargento mayor, i si aquest diu que s’obri el portal, s’obrirà quan tinguem resposta.
n Setembre de 1715. S’acorda cobrar una taxa per la Vila per treure els pahers de la presó de Lleida i Balaguer.
n El novembre de 1715. Arriba una carta del governador de que es tanquin els dos portals, i s’acorda consultar-ho amb el Sr. Vilaplana.
n El 12 de novembre de 1715 acorden comunicar al governador del marquesat que han posat a la presó a Francisco sabanes per haver-lo trobat portant bestiar pel terme, i que se l’obligui a pagar el dany causat a les herbes.
n gener de 1717. S’acorda a plegar els diners del cadastre. I anar a Barcelona a intentar reduir-lo.
n 7 de gener. S’acorda plegar llenya per baixar-lo als soldats de Balaguer.
n 4 de junt de 1717. S’acorda escriure una carta a l’oncle del Sr. marqués, avisant-lo que el Sr. de Flix li vol prendre la jurisdicció criminal al Sr. marqués.
n Al juliol, però, acorden vendre un bestiar i una somera que li han pres al Sr. de Flix.
n a final d’any s’han de prendre mesures extraordinàries per poder pagar la contribució reial. Es fa una concòrdia amb els arrendataris del setzè.
n 1718. El tres de maig s’acorda treure la verge del Castell en processó fins l’església parroquial per intentar posar remei a la sequera.
n El 16 de juny s’acorda preparar bagatges per anar a buscar la sal i repartir-la pel poble, donant-ne a cadascú la que li toqui.
n El setembre de 1718, el Consell de la Vila acorda llogar novament mestre per ensenyar els minyons ( no era una pràctica nova, ja als anys 1600 també hi ha Consells acordant tal cosa, i s’aniran repetint al llarg dels temps). La raó d’esmentar-lo és perquè en el mateix s’estableix el salari del mestre i les seves obligacions: “ El salari es de 30 (rals o lliures i a mes de l’obligació d’ensenyar a llegir i escriure i gramàtica, te l’obligació d’ensenyar-los doctrina cristiana i l’ajuda de missa. Al mateix temps, cada diumenge tindrà l’obligació d’ensenyar en públic la doctrina cristiana a la plaça Major.…”
n El dia 30 de març, se’ls requereix que aportin tres soldats. S’acorda primer mirar a veure si se’n trobarà de voluntaris i sinó que els busqui la Vila amb diners. ( per aconseguir els diners, que paguin tots els homes majors de 14 anys).
n El dia 19 d’abril s’acorda novament anar a Salgar com cada any.
n El dia 27 d’abril per fi poden llogar dos soldats, als quals s’acorda pagar dotze dobles de salari, quedant el que donés el rei a favor de la Vila.
n el 2 de febrer de 1725 el rector demana reparacions a l’abadia (rectoria)
n El dia 24 de febrer hi ha unes quantes disposicions urbanístiques: S’acorda fer escombrar els camins i treure la brossa i fer la porca o porsa en lloc que no pugui fer mal als camins. S’acorda també prendre els bancalets de Jaume Montgai de davall del serrall de la Castella per a engrandir el Serrall per posar les escombraries de la Vila. Que al serrall de davall de casa de Josep Sabanes que es prengui un bancal d’un altre veí per ficar els escombres . Es prohibeix llençar escombres al Serrall del portal de l’obac, del Portal de Sant Miquel i al portal de la Figuera.
n El dia 17 de maig de 1725 hi ha un enfrontament amb els preveres de la comunitat de Cubells que no volen cobrar els deutes en raó a la concòrdia en el seu moment subscrita.
n A més s’acorda que als regidors, d’ara en endavant se’ls doni, a més de la Capa i el barret, augsberg, calces del mateix pany que la capa, i mitges i sabates decents.
n El dia 32 de maig s’imposa un impost de 6 diners per cada lliura de carn venuda a la carnisseria , impost que es dedicarà a ajudar a pagar els censals.
n 19 de gener de 1726. El Sr. de la Torre de Fluvià sol·licita a l’Ajuntament de Cubells, que es demani per la parròquia sufragania de la Torre que hi posin un vicari curat.
n 1 d’abril. Pel que es veu la Vila tenia per costum donar una coca de caritat d’una lliura de pes el dia de sant Jordi tant als habitants de la Vila com als Forasters. ( s’acorda recomençar-ho o continuar en endavant cada any)
n Al Consell de 16 d’abril de 1726, s’explica detalladament com s’havia de fer la festa de sant marc.
n 1738. S’instal·la el costum de fer una sopa pels pobres.
n S’estableix com a salari del mestre 60 lliures.
n 1739. S’acorda fer adobar els capçals de les campanes i s’encomana la feina a l’ermità de Sanahuja.
n S’accepta que vingui a la Vila un apotecari que hi ha a Montgai.
n L’any 1740 s’arrenda la fleca per 20 lliures, la taverna per 55 lliures i l’hostal per 18 lliures.
n El mateix any, el cabesatge dona nota de que hi 1749 caps de bestiar entre ovelles i cabres.
n S’arrenda la teuleria i el forn de calç a un teuler de Balaguer, amb l’obligació de donar 1000 teules a 7 lliures, mil rajoles a 4 lliures i la calç a 22 diners la cortera.
n 1741. Arriba una ordre de la real Intendència, prohibint que es venguin els farratges a més de 2 reales de ardites per cada quintar.
n Aquesta any es dona permís per fer un cobert sobre el carrer (venent un tros d’aire) i es ven un pati al carrer de la Muralla.
n Igualment s’acorda indemnitzar al Botiguer en sis lliures del seu arrendament per haver-se estancat l’aiguardent i no poder-ne vendre.
n Es fa pregaries per la sequera i els freds.
n 1743 s’acorda requerir al Sr. de Flix per a que faci adobar el pont del Sió.
n 1745. Arriba un ordre de fer anar totes les mules i matxos a Lleida.
n 1746. S’acorda fer reparacions en profunditat al molí d’oli.
n Gener de 1747. Ordre reial d’elegir un home capaç per les Armes. S’elegeix en Mateu Castellà.
n Desembre de 1747. S’acorda buscar algú que faciliti neu pel pou de gel.
n 11 de febrer. S’acorda fer allargar l’església ( Sant Pere o Castell)
n ‘acorda pagar 9 lliures d’ajuda de cost pels encarregats del gel. Tenen obligació de vendre’n, inclús de nit, si ho demana un malalt.
n 1 de gener de 1750. Arriba una ordre de la reial Audiència de plantar cinq arbres per casa.
n 10 setembre de 1751. Ordre de la reial Audiència de reduir tots els censals i violaris al 3%
n 5 de febrer de 1752. S’adjudica a preu fet a un mestre d’obres la portalada de l’església de Sant Pere, el tirar a terra les capelles de Sant Francesc i Sant Crist, fer el caragol del campanar i fins al cor de pedra picada els graons, fer la portalada de l’església de la forma que doni la planta , etc.. en el seu llibre al preu de 163 lliures. Mestre Jaume Tarragó.
n 27 de febrer 1753. Com que el mestre maltractava els minyons de l’estudi, cada cop n’hi anava menys, Per això, i atenent les males anyades que hi hagut i a les despeses de les obres de l’església, s’acorda desconduir el mestre i que el vagin pagant els que vagin a l’estudi cada mes, com es feia antigament.
n 6 de febrer de 1757. S’acorda mudar el molí d’oli a la bassa nova i afegir-li dues premses mes.
n 24 DE MARÇ 1759. Es lloga UN NOU MESTRE amb sou de 46 lliures, prohibint-li que cobri res als fills de la Vila: Haurà d’ensenyar a llegir i escriure, comptes i principis de gramàtica. I tindrà l’obligació de fer estar quiets als minyons a l’Església.
n 27 d’agost de 1759 es dona permís a un Veí de Vilanova de Meià per a instal·lar-se a la Vila com a fabricant de tenalles, cantis i mitjos-cantis.
n 26 de maig de 1760. S’adjudica a preu fet la reforma , eixamplament i millora del camí de la Castella fins l’hort del canonge.
n Setembre de 1760. S’acorda allargar el molí de l’oli 24 pams més i afegir-hi una premsa.
n Gener de 1761. S’acorda millorar i eixamplar el camí del Molí fins el portal de sant Miquel i del dit camí fins el portal de santa esperança. S’adjudica per 16 lliures.
n 17 de març de 1761. S’escullen 4 obrers per encarregar-se de les obres de l’Església i l’altar major.
n 15 d’octubre de 1761. S’acorda fer rodets i pedra rodera nova pel molí per que les anteriors estaven molt malament. Es faran a la pedrera de Foradada.
n 16 de setembre de 1765, s’acorda fer un nou Molí d’oli per que el que hi ha ara està en estat penós i a més la marquesa pretén que sigui seu. S’acorda comprar terreny per fer-lo al camí de la bassa.
n Febrer de 1768. Es varia la retribució del mestre. Serà de 40 lliures anuals i podrà cobrar dos sous mensuals de tots aquells que vagin a aprendre gramàtica i comptes.
n El 20-IV- 1771. Es rep una carta de l’abat de Poblet preguntant per unes diferències de terme amb Bellcaire i es resol intentar arreglar-ho amistosament.
n 27-juny-1776. Una plaga d’orugues ha delmat l’horta i es tem que no acabi afectant la totalitat de les collites. Per evitar-ho, s’acorda fer pregàries a St. Gregori i s’ordena que el dia 28 facin festa tots els caps de família .
n 28-6.1777. Hi ha una greu epidèmia de febres a la Vila, i s’acorda llogar dos metges forasters per que ajudin al titular.
n 16 de Juliol. La febre continua, i s’acorda per processons públiques amb la Verge del Castell.
n L’any 1778 es comencen a redactar les actes de l’Ajuntament en castellà.
n Any 1780. L’edifici de l’Ajuntament està en perill de ruïna i s’encarrega la seva reparació o la construcció d’un de nou.
n 1789. 28 de gener. Arriba una ordre de detenir tots els “vagos i malentretenidos” que hi hagi a la Vila i lliurar-los al governador per que els enviï a servir a l’exèrcit.
n 3 de novembre. L’Ajuntament contesta que, després d’examinar els veïns del poble, no troba que hi hagi cap “vago”.
n 1781. Setembre. S’inicia un expedient contra el pastisser, atès que s’ha descobert que enganyava a l’Ajuntament en el pes del pa que li havien comprat per repartir als pobres. ( Tenia els pesos de la botiga trucats). Decideixen advertir-lo i posar-li una multa de 6 rals.
n 25 de juny de 1782. Es torna a multar al pastisser, qui ara a més, es dedica a vendre pa de mala qualitat i no disposa de prou pa per a l’atenció del públic. Es nomena un altre pastisser per a que fiscalitzi el seu treball.
n 9 d’agost. Continuen els problemes amb el pastisser, atès que els qui ara enganyen la població són el primer i el quin havien posat per vigilar-lo.
n 1783. 1 de març., Es dicten normes per començar a fer les obres de la primera ampliació de l’església del Castell.
n Gener de 1784. Es fa pública la sentència recaiguda en el plet contra Camarasa pel Dret que hi tenien els particulars de Cubells a fer llenya i a pasturar : Es reconeix el Dret del veïns de Cubells, però limitat a les terres comunals de Camarasa i a les que tinguin els veïns de Cubells al camí de Camarasa, podent entrar només, tant a llenyar com a pasturar, tres persones. Les disputes per aquest plet han durat quasi tot el segle.
n 17 d’abril de 1793. El governador de Lleida envia a la Vila de Cubells 50 fusells i 2500 cartutxos de pólvora i bales per la seva defensa.
n 6 de novembre de 1793. S’acorda anar a Barcelona a cobrar les despeses fetes per la tropa en pa, palla i civada.


L’estabilitat i la tranquil·litat, però estan a punt d’acabar-se, a les acaballes de segle començarà una nova crisi econòmica provocada primer per un encariment sobtat dels preus i una posterior deflació, vindrà després l’anomenada Guerra Gran, seguida posteriorment per la Guerra del Francés i les convulsions entre liberals i absolutistes.

CUBELLS A L'EDAT MITJA

L’ALTA EDAT MITJA

La història documentada de Cubells, comença alhora que la de Camarasa, ja que ambdós castells foren conquerits per Ramon Berenguer I l’any 1050 previ pacte amb el rei de Lleida i , des d’aleshores, la seva història aniria lligada i paral·lela, ja que ambdues poblacions foren les originàriament integrants de La Marca ( territori sota el domini del Comte de Barcelona situat en una zona d’influència urgellesa) , i origen de la Batllia Reial de Camarasa - Cubells - Montgai , que es convertiria en Vegueria i finalment seria adscrita al Marquesat de Tortosa, per retornar després a la Corona; mantenint-se sempre sota la sobirania de la casa Comtal de Barcelona i posteriorment dels reis d’Aragó, encara que la seva jurisdicció i possessió fou alienada múltiples vegades tant pels Comtes com pels Reis, fins que l’any 1543, el Rei Carles I, va concedir el títol de Marqués de Camarasa a Diego de los Cobos, en base al senyoriu que la seva esposa, Francisca de Luna, tenia sobre una part de les anomenades “terres del Marquesat”, i especialment pel que fa a la zona de Camarasa, Cubells, Montgai.

Es aquesta una època de lent avenç dels Cristians aprofitant les puntuals èpoques de debilitat i discòrdia entre els senyors àrabs , i de estancament i inclús retrocessos quan s’imposava un cabdill fort en la marca superior de les terres àrabs. Els anys 978, 982, 984 i 985 es produeixen les ràtzies de Al-Mansur i l’any 1003 Abd al Malik assalta el Castell de Meià mentre el seu general al-Wadihd pren i destrueix el Castell de Montmagastre i passa a ganivet tota la guarnició cristiana.

Aquest avenç lent es fa palès en les dates de conquesta de les diferents fortaleses de l’època.
Al segle IX, la frontera es situada en els Castells de Meià ( 815) i Ponts ( 888) i Montmagastre.
Artesa de Segre no és conquerida fins l’any ( 1019 ) , i encara havia de passar molt de temps fins que l’any 1050, s’obtinguessin Cubells i Camarasa, i el 1040 Cabanabona.
La mateixa Vila d’Àger conquerida una primera vegada l’any 1034, es va perdre novament l’any 1045, fins que no fou recuperada per Arnau Mir de Tost, ara ja definitivament l’any 1047.



Passaria després una bona pila d’anys ( entre 30 i 40) fins que la frontera no avançà fins la Línia de Tragó ( 1094) , Tartareu (1076) , Gerp ( 1080) , La Sentiu ( 1080) i Bellcaire ( 1091) en un lent i dificultós avenç fins Balaguer, que no cauria definitivament fins l’any 1.106 i el “malignum” Castell d’Os de Balaguer, que no seria conquerit fins l’any 1116.

L’expansió definitiva vers el Pla d’Urgell i Lleida seria aturada novament pels Almoràvits en la batalla de Corbins, l’any 1124. L’activitat no es reprendria fins l’any 1145 amb la conquesta d’Albesa i la posterior conquesta l’any 1149 de la ciutat de Lleida, obra del comte d’Urgell Ermengol VI i Ramon Berenguer IV .
És aquesta una època que s’ha fet expressar de tal manera a diversos autors:

(...) “Lluites cruels i aferrissades, aquest va ser el destí de tota la zona intermèdia entre els plegaments calcaris dels Pirineus i la conca de Lleida que travessa el Segre; terra feroçment disputada entre moros i cristians y sembrada de runes de fortaleses, com veiem en las muralles i el Castell de Balaguer, al Castell i les torres de Castelló de Farfanya i als Castells d’Algerri i de Cubells.
( L’Espanya de l’Est: Catalunya, Balears i València. De Pierre Deffontaines i Marcel Durlait. )

CRONOLOGIA

Segle XI.

n 1050 : El rei àrab de Lleida , Al Mudàffar, cedeix a Ramon Berenguer I els castells de Cubells i Camarasa, en compensació per la seva ajuda en les lluites que manté amb el Rei àrab de Saragossa.
n 1052: Ramon Berenguer I cedeix ambdós Castells al Vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost , el gran cabdill d’Àger i les dues Nogueres, per a que els tingui per ell.
n 1063. Ermengol IV d’Urgell es compromet a defensar el Comte de Barcelona i les seves terres, tant les que posseeix com les que pugui posseir a la Ribagorça, a més del Castell de Cubells i el de Puigroig contra qualsevol atac.
n 1071: Arnau Mir de Tost en el seu testament deixa el Castells de Cubells i Camarasa a la seva filla Letgarda , per tal que els domini i posseeixi en nom dels Comtes de Barcelona ( R. Berenguer i Almodis)
n 1053 - 1071 (?) Guerau Marcuti és nomenat Castlà de Cubells.
n Guerau Ponç I de Cabrera, Vescomte d’Àger i Girona, torna a jurar fidelitat al comte de Barcelona sobre ambdós castells.

Cubells , com a vila reial, es mantingué fidel a Pere II el Gran en la revolta dels Comtes d’Urgell i de Foix .
És aquesta època, dels segles XII a XIV, quan deslliurada ja Lleida, i llunyana l’amenaça de Guerra, la Vila comença a créixer i a prosperar mentre la fortalesa va perdent la seva importància fins quedar absorbida i relegada a l’oblit.
Serà en aquesta època quan es construeixin les tres grans esglésies de gòtic primitiu de la Vila. Santa Maria del Castell, Sant Pere ( reedificada sobre la primitiva església romànica) i Sant Miquel, edificada en un raval format a la part baixa del Turó, mostra del creixement imparable de la població.

Josep Lladonosa també fa palesa la importància creixent que va adquirint la Vila, deslliurada de la seva funció estrictament militar: “ Cal advertir que a la segona meitat del segle XII, no solament havien apareguts molins drapers i fàbriques de brunetes i picons a la ciutat de Lleida, ans també en altres poblacions importants de vora del Segre: Balaguer, Cubells, Camarasa i Agramunt.”

En el fogatge de 1376, hom concedeix a Cubells, 89 focs, el qual significaria uns 450 habitants. Quantitat prou important si la comparem amb altres poblacions veïnes i si tenim present que durant el període 1358 a 1363 hi han períodes de sequera i de plagues de llagosta, a més de produir-se a partir de l’any 1348 el començament d’un cicle pestífer que si bé als llocs rurals no tindria la incidència que tingué a les ciutats, de ben segur produí una gran mortaldat.
Els 89 focs de Cubells els podem comparar amb els 51 de Llimiana, 57 d’Alòs, 16 de Baldomar, 73 de Camarasa, 29 de Santa Linya, 72 d’Algerri, 88 d’Àger, 54 d’Ós de Balaguer, 67 d’Agramunt, 12 de La Sentiu, 344 a Balaguer, 29 a Artesa de Segre, 19 a Corbins, etc…
Únicament Balaguer, amb 344 Focs i Alguaire i Castelló de Farfanya, amb 109 i 152 focs, respectivament, superen el de Cubells.

Tampoc hem d’oblidar que bastants habitants de Cubells deixaren la Vila i anaren a repoblar, primer Lleida, i després altres pobles del Segrià i les Garrigues. ( Repobladors--- Lladonosa: Entre els primers repobladors de Lleida n’hi figuren bastants de procedents de la Vila, com per ex. en Guillem i Pere de Cubells, ambdós en base a donació efectuada pel Comte d’Urgell, també figuren com a beneficiats en la repoblació de Cap Pont els “homes de Cubells”; en la repoblació d’Almacelles també hi participen, com per ex. En Miró Gilabert; l’any 1203, any de col·locació de la primera pedra de la Seu, trobem que en Pere de Cubells és prior del capítol de la Seu de Lleida i un altre Guillem de Cubells n’és canonge,)
La contribució a les repoblacions per part de la Vila, continuà amb l’avenç cristià vers l’Ebre i vers el Regne de valència. El cognom Cubells és molt estès a Batea, Mora d’Ebre, Vinaròs, Benicarló, Benicàssim, Val, Novelda, etc…

CRONOLOGIA

Segle XII.

n 1.106. Guerau Ponç II de cabrera, Vescomte d’Àger i de Girona, conqueridor el mateix any de la Ciutat de Balaguer, sol·licita a Ramon Berenguer III, després de jurar-li fidelitat, que li doni potestat sobre el Castell de Cubells.
n 1106. Presa definitiva de Balaguer pel comte d’Urgell, menor d’edat i representat pel senescal del comtat, Guerau Ponç II de cabrera i el seu oncle i tutor, el cavaller castellà Pedro Ansúrez.
n 1136. Jurà com Castlà del Castell en Guillem Ramon Tapifer.
n 1149. Presa de Lleida per Ramon Berenguer IV.
n A finals de segle, el Castell és detentat per la casa dels Cervelló ( l’any 1193, Guerau Alemany de Cervelló llega al seu net el Castell de Cubells).
n 1199. Guerau Ponç IV de Cabrera, jura fidelitat al rei i es compromet a defensar, pel seu vassallatge les fortaleses de Cubells i Camarasa.

Segle XIII

n 1232. Jaume I confirma a favor del seu senescal Guillem Ramon de Montcada els castells i viles de Cubells, Camarasa .
n 1276. Pere II ordena que els municipis de Lleida, Tamarit, Almenara, Camarasa i Cubells s’uneixin per resistir el comte d’Urgell.
n 1281. El compte de Foix i el Comte d’Urgell , en guerra amb el Rei, assetgen Cubells i Camarasa.
n 1285. Regnat de Pere II ( El Gran, dit també dels francesos). A la parròquia d’Arnils compareix Pere de Bellver, Castlà de Cubells, per intervenir en la guerra amb els francs.

n 1299. 17 d’Agost. Jaume II concedeix a la Vila de Cubells que pugui fer circular pugeses com ho fa Lleida, amb l’obligació d’assegurar-les.


L’any 1331 , Regnat d’Alfons III el Benigne, l’Infant Pere ( futur Pere III el Cerimoniós) confirma en nom del Rei d’Aragó el privilegi de la vila de tenir mercat i les immunitats i franqueses dels qui hi concorrin.
Transcripció del Document : “us concedim a vosaltres, paers de la comunitat de la vila de Cubells, tant presents com esdevenidors, que tota persona de qualsevol jurisdicció, sexe o condició, que existeixi, venint al mercat de Cubells amb mercaderies o d'altres coses per comerciar, vendre o comprar, o bé per altre motiu, siguin protegides i salvades igualment i amb seguretat, tant en venir, com en estar, com en retornar.
Així mateix, per motiu de qualsevol deute o quantitat en la qual tant principalment com pel nom del jurament de fidelitat estiguin obligats, fins i tot si dins dels deutes contrets sota el nom de comanda estiguessin lligats no puguin, en venir, en romandre i en retornar a l'esmentat mercat, ser agafats, detinguts, impedits, ni tampoc demandats; ni tampoc per alguns excessos, a menys que siguin homicides, lladres, traïdors, heretges o falsejadors de moneda, o bé quebrantadors de pactes o treves, o bé si infereixen qualsevol injúria a algun habitant de Cubells..."

CRONOLOGIA

Segle XIV.

n 1326. Cubells i Camarasa aporten cadascuna 9.000 sous jaquesos per la conquesta de Sardenya.
n 1329-1330. Alfons III, en erigir el marquesat de Tortosa, el desembre de 1329, hi disposà la Vall de Meià i Alòs, i mig any desprès, l’u de juny de 1330, hi afegeix la resta de territoris) configurant, per tant, el marchionatus Dertuse qui est in Diocesi Urgellensi .

n 1331. El Rei confirma els privilegis del mercat de Cubells.
n Privilegi del Rei Pere, pel qual la resta d’habitants del marquesat no han de pagar pontatge per passar el pont d’Alòs.
n 1363. Enderroc de l’església de Sant Julià ( cal determinar-ne encara el lloc on era situada, encara que molt bé podria ser l’actual esglesia de Sant MIquel)
n 1363. Després de la mort de l’Infant Ferran ( 1363) la seva vídua, Maria de Portugal, retorna el marquesat i altres possessions a la Corona a canvi de 3000 florins d’or.
( A l’arxiu municipal es conserva el pergamí en el qual s’esmenta el retorn, i el jurament dels naturals de Cubells als nous senyors, així com el Jurament per part d’Arnau de Ballestar, porter de la Reina, dels privilegis i costums de la Universitat de Cubells)
n 1395. Accedeix al tron Martí I l’Humà, germà de Joan I, mort sense descendència masculina. El comte de Mateu de Foix, marit d’una filla de Joan I, no accepta el nou Rei i, en defensa dels drets successoris de la seva esposa, es revolta i ataca Vilanova de Meià , Camarasa i Cubells, havent d’alçar el setge sense resultats.
n 1396. Martí I ven el Marquesat a la Ciutat de Lleida.

LA FI DE L’EDAT MITJA. LA VILA EN LES CONVULSIONS DEL SEGLE XV I L’INTENT SENYORIAL D’AUGMENTAR LA PRESSIÓ SOBRE ELS SEUS DOMINIS.

Segle XV.

n 1414. Rebel·lió de Jaume, comte d’Urgell, escamots de ballesters del comtat d’Urgell fan incursions al terme de Cubells.
n 1424. La corona recupera el marquesat després de desenpenyorar-lo.
n 1449. Es senyor del Marquesat Luis de Coscón.
n 1456. Sentència Arbitral de la Indemnitat.

L’any 1456, havent estat venuda la jurisdicció de Cubells i de la resta del marquesat al cavaller aragonès, Luis de Coscón, davant la pressió feudal ( que a llocs de la Catalunya Vella acabaria amb les revoltes remences) la Vila , juntament amb Camarasa i els altres pobles del marquesat, pogué fer valer els privilegis que li havien estat atorgats des de l’antigor i foren recollits en una sentència arbitral anomenada “Sentència de la Indemnitat”.

Dins d’aquests privilegis hi havia el de que els pahers i síndics de la vila podien usar dels mateixos privilegis que els pahers de Lleida, que els senyors del marquesat no podien vexar, maltractar ni oprimir als naturals i que cap oficial real no podia entrar a la terra ( marquesat) per exercir acte algun de jurisdicció, sinó fos la mateixa persona del Rei, el seu primogènit, Governador o Portaveus.


Es també esclaridor el document del DIA 14 DE AGOST DE 1454 , en que s’informa d’un enfrontament anterior a l’esmentada sentència, amb el marqués.

L’esmentat dia, va comparèixer en Francesc de Gratallops, paher i síndic de la vila de Cubells, davant el notari de Camarasa per fer entrega de la següent certa requisitòria al Sr. Luis de Coscón, Sr. de la terra del marquesat:

n Que a manament vostre, Sr. Luis de Coscón, el cavaller Pedro de Alcanyís , procurador vostre, a ordenat arrestar a el Joan de Bondia, Pere de Montgai major, Francesc Caminet i Antoni, tots de la Vila de Cubells i els ha fet manament de que paguin 30 lliures que segons vos us havien promès pagar per certa execució que a manament vostre es faria en certes olives dels singulars de dita Vila a instància de l’honorable Joan Agulló de Lleida.
n Que aquesta promesa no li han fet a vostè ni els esmentats anteriorment ni ningú altre de la Vila, ja que l’esmentada execució no es podia fer per Dret ni per justícia, car ja la universitat de Cubells havia pagat tota la quístia .
n Que l’esmentat Joan Agulló no es actuador dels creadors de la indemnitat ni subrogat en el seu lloc i a més, no s’ha informat a les universitats de la terra del marquesat que tingui algun Censal dels de la indemnitat.
n Que a més, l’esmentat Agulló a renunciat a la referida execució.
n Que vos sou condemnat amb sentència general de fer compliment, atès que les rendes generals no basten per pagar els creadors de la indemnitat.
n Per tant, us supliquem que deixeu anar los arrestats i tingueu per no fet i per cancel·lat com manament penal, atès que no hi té lloc en la terra del marquesat, ni podeu vos Senyor, ni cap oficial vostre, passar per damunt dels privilegis de la terra, i no vulgueu inquietar ni vexar els esmentats arrestats ni la universitat de Cubells.
Requerim al notari que sigui feta pública aquesta carta.

La publicació de la sentència no havia de liquidar els enfrontaments amb el Senyor.




16 DE MARÇ DE 1472.

Davant la casa de Lluís de Coscó compareixen, en presència del notari de Cubells Bernad sala, els honorables Bernat Pascual i Pere Gomar, pahers i síndics de Cubells manifestant que:
“ Havent estat dictada una sentència entre l’honorable Lluís de Coscó i la comunitat de Cubells, els esmentats paers en el nom de la comunitat apel·lem per l’esmentada sentència, requerint a Pere Alemany, procurador de l’esmentat Lluís de Coscó, a que assenyali un altre jutge en l’esmentada causa i dret en la sentència a ells dictada”
L’esmentat, Pere, procurador, respongué que era convenient fer allò que fos de Llei.


En temps de Ferran II el Catòlic ( 1499) es beneficià de la reforma municipal i es constituí en comunitat foral, de 90 famílies, en règim de paeria.

ESGLESIA DE SANT MIQUEL L'ANY 1900. VISTA GENERAL I PORTAL DE SANT MIQUEL

Una altra imatge de l'església de Sant Miquel, aquesta vegada presa pel davant i on es pot veure, a més de l'església, el campanar d'espadanya, el portal de Sant Miquel, i l'entrada de l'edifici que avui es la botiga del poble.

DADES SOBRE LA NOTARIA DE CUBELLS

EL DISTRICTE DE BALAGUER.

El districte notarial de Balaguer fou establert per la demarcació
de 1866, integrat per les notaries situades a les poblacions de
Balaguer -cap del districte i seu de l’arxiu-, Àger, Agramunt,
Almenar, Artesa de Segre, Cubells, Linyola i Vilanova de Meià. En
total, deu places de les quals en queden cinc, més la de Ponts.
Al cap de poc temps de crear-se, es veié que no podien coexistir les
quatre notaries d’Artesa de Segre, Cubells, Linyola i Vilanova de
Meià, perquè els seus rendiments eren molt minsos, de manera que
en la nova demarcació de 1874 es va optar per prescindir de la de Cubells,
mentre que les altres dues es mantingueren fins al 1881, en què també
foren suprimides i integrades, totes tres, a Artesa de Segre. També,
des d’un principi, es demanà la supressió de la notaria d’Àger, pel seu
baix rendiment, però per la seva situació com a centre d’un ampli
territori amb dificultats de comunicació amb les poblacions properes,
derivades de les condicions geogràfiques de la zona, no se’n prescindí
fins al 1903.

Antecedents:

Una mostra de la davallada d’importància de Cubells i altres poblacions, es que,
al Pla de l’any 1771 de l’Audiència de Catalunya, tenien dret a
notaria totes les poblacions abans esmentades, menys Artesa de
Segre i Linyola, que l’any 1866 substituirien Alguaire i Castelló de
Farfanya, les quals fins aleshores havien gaudit de notaria pròpia.
A excepció d’Agramunt, que era del corregiment de Cervera, la
resta ho era del de Lleida.

En relació amb les antigues escrivanies,se'n tenen només notícies disperses,
i no precisament per manca d’importància dins de l’esdevenidor històric
de les seves contrades. A tall d’exemple, podem esmentar les escrivanies del
marquesat de Camarasa (Camarasa, Cubells, Montgai i Vilanova
de Meià) o la de Balaguer, sense oblidar aquelles que eren supeditades
al rector de la parròquia.

L’Arxiu General de Protocols del Districte de Balaguer es va formar
amb protocols procedents de les poblacions d’Àger, Agramunt,
Albesa, Alguaire, Almenar, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre,
Balaguer, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Linyola,
Menàrguens i Vilanova de Meià.
D’aquesta manera, en l’actualitat els fons notarials referents a notaris
o escrivanies de Cubells estan repartits en els arxius següents:

• Arxiu Històric Comarcal de Balaguer (ACBA): Cubells (1741-1877),
• Arxiu Històric Comarcal d’Olot (ACO): Cubells (1771-1772), 1 volum.
• Arxiu Històric Fidel Fita (AHFF): Cubells (1745-1746), 1 volum.
• Arxiu Històric Comarcal de Balaguer (ACBA): Ponts (1786-1806)
[un protocol relligat amb un altre de Cubells], 17 volums.

Ell trasllat d’un notari d’una població a una altra
comportà més d’un cop, malgrat l’existència de lleis en contra, que
el fedatari s’emportés amb ell els seus registres, els quals, un cop
mort, restaven a la darrera població on s’havia desenvolupat la
seva actuació. D’aquesta manera, el notari Ramon Riu inicià la seva
actuació a Tírvia i l’acabà a Olot, passant per Cubells, Arbeca i
Maldà. I, malgrat que aquestes poblacions tenien escrivania pròpia
amb obligació de deixar-hi els protocols autoritzats pels notaris
adscrits, el notari Riu no ho complí, motiu pel qual ara es troben a
l’Arxiu Històric Comarcal d’Olot.

ANY 1900. ABSIS I PORTAL DE SANT MIQUEL

Una imatge de l'església de Sant Miquel l'any 1900 (arxiu mas) on també s'hi por observar l'antic portal de Sant Miquel, encara dempeus, i el camí empedrat d'accés al portal.
A més , com podeu comprovar, l'església tenia campanar d'espadanya.

DESCRIPCIO DE CUBELLS L'ANY 1912. GEOGRAFIA GENERAL DE CATALUNYA .

En la geografia general de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi, el volum referit a la provincia de Lleida, publicat l'any 1912, va anar a càrrec de Ceferí Rocafort, qui ens deixa aquest descripció del poble:
"CUBELLS. Vila situada al cim d'un turó que voreja la carretera de Lleyda a la Sèu; a 15 kilòmetres de Balaguer y 11 d'Artesa de Segre. Afronta lo terme per N. ab lo d'Alòs y Rubió; al E. ab lo de Foradada y Montclar; al S. ab lo de Montgay y Flix, y al O. ab los de Camarasa i la Assentíu.
Consta de 356 edificis reunit, 35 en l'agregat de la Torre de Fluvià y 207 entre cases i alberchs escampats, ab una població toal de 1.325 habitants de fet y 1.357 de dret....
La parroquia, dedicada a Sant Pere, es d'ascens y comprèn la tenencia de la Torre, en l'arxiprestat de Balaguer.
Té altres dues esglesies: la de Sant Miquel, que res de particular s'hi observa, y la de la Mare de Déu del Castell, ab una portada romàica interessantíssima, digna pariona de la d'Agramunt que ja tenim coneguda.
Ademés de les escoles municipals de noys y noyes, les Germanes Dominiques hi tenen establert un col·legi.
Cubells té lo dret de pastures en terme d'Alòs y gaudeix igualment de la facultat de llenyar en terme de Camarasa, limitada a les garrigues, puix no hi van compresos los arbres.
Fora de la carretera abans nomenada, té camins carreters y de ferradura per a comunicar-se ab los pobles vehins.
Districte electoral de Balaguer."

FINALS DEL SEGLE XVIII. DESCRIPCIÓ DE CUBELLS SEGONS FRANCISCO DE ZAMORA.

" Salimos de Camarasa para Cubells, que dista dos horas, pasando por una hoya perfectamente plantada de viñas i olivos. Las viñas están a filas, como en la montaña, y parece que lo hacen para que estén más abiertas al sol y beneficiarlas con el mismo cultivo que cojen el trigo.
La villa de Cubells está situada en un monte separado del resto, que se eleva en la llanura, la que se va extendiendo ya abiertamente para formar el llano de urgel, que se extiende ya pasadas las montañas.
Este pueblo tiene menos término que Camarasa; su población parece ser más crecida, y así está mejor cultivado.
El pueblo, como situado en una eminencia, tiene calles estrechas, mal empedradas, y malas casas. Sólo hay de bueno una plaza fuera de la villa antigua, cuya vista es hermosa; y parece van a hacer casas allí. ( es refereix amb tota seguretat a l'actual plaça de la castella, atès que la urbanització d'aquest sector fora murs és precisament d'aquesta època).
(després d'aquesta primera imatge bastant dolenta i decebedora, ens llança algunes floretes)
La Cárcel es buena, e igualmente la Casa de la Villa (l'edifici de l'Ajuntament Vell es de la mateixa època). Se cogen los mismos frutos que en Camarasa, pero el plantio de olivos, en la mayor parte nuevo, es asombroso. Hay un molino de aceite muy famoso (es refereix a l'antic molí d'oli, del qual n'he aconseguit una imatge). La situación le da la vista más preciosa que pueda encontrarse en Cataluña. La iglesia del Castell y su portada son obra del mejor tiempo, muy parecida a la de Covet. En ella está la Virgen del Castell (la verge de la llet), de piedra mármol, preciosa. Parece tenía reliquias a la espalda. En la peña está Santo Domingo, y así es posterior (caldria esbrinar a que es refereix). Ahora ensanchan la capilla malamente (es refereix a la primera ampliació de l'església del Castell, no a la gran nau adossada el segle XIX. Si us fixeu en la data de la porta lateral de l'actual capella, veureu que es de finals del segle XVIII).
La iglesia parroquial es igualmente antigua. Es buena construcción, de sillares, y en ella hay dos altares de la Salud- el que lo es ahora y el que lo era antes y hoy es San Antonio -con dos columnas, los Reyes, San Isidro, el Rosario y las virgenes. Excelentes. Los demás, y especialmente el mayor, hecho últimamente, no valen nada. (segurament es el retaule barroc de l'escultor lluis bonifaç, destruït durant la guerra civil).
Salimos de Cubells viendo las picas que sirven de abrevadero de una fuente, la cual y otras riegan un poco (les piques). A la izquierda vimos el pueblo de la Sentiu, situado sobre un monte, con una torre fuerte. Más allá, sobre otro, la torre de San Juan de la Rápita, en la cual hay un edificio de los fenicios.
Continuamos por tierra despoblada y llana, con varias montañas que tienen preparación para árboles..."

ANY 1826. DICCIONARIO GEOGRAFICO ESTADISTICO DE ESPAÑA Y PORTUGAL. DE SEBASTIAN MIÑANO.

Amb aquesta entrada, enceto un nou apartat, dedicat a transcriure descripcions del poble de Cubells a diferents enciclopèdies i diaris de viatges, durant els segles XVIII, XIX i primeries del segle XX.

Aquesta es la breu descripció que en fa el "DICCIONARIO GEOGRAFICO-ESTADISTICO DE ESPAÑA Y PORTUGAL, DEDICADO AL REY NUESTRO SEÑOR POR EL DOCTOR DON SEBASTIAN DE MIÑANO, Individuo de la Real Academia de la Historia y de la Sociedad de Geografia de París" ; publicat a MADRID per la "imprenta de Pierart-Peralta" l'any 1.826:

"CUBELLS, V.S. de España, provincia de Cataluña, correg. de Lérida, obipado de Seo de Urgel. A. O. , 200 vecinos, 1.200 habitantes, 1 parroquia, 1 pósito. Situada en una altura llana, a la izquierda del Segre. Confina por el este con Rubio, por el sur con Torre de Fluvià, Mongai y Bellcaire, por oeste con Camarasa y por el norte con Alos. Produce trigo, vino y aceite. Dista 29 horas de Barcelona, 10 de Lérida, 3 de Balaguer y 3 de Agramunt. Contribuye con 15.634 reales 3 maravedises".

Properament aniré publicant enaquesta secció altres descripcions més extenses i detallades.

EL RETAULE DE SANTA ÚRSULA AL MNAC

Al Museu d'Art Nacional de Catalunya, juntament amb altres tresors procedents de Cubells, hi podeu contemplar el RETAULE DE SANTA URSULA, atribuït a Joan Reixach.

Aquí deixo algunes imatges que n'he aconseguit, una de general amb poca ressolució, i tres detalls.