+AL+1900.jpg)
dilluns, 31 de març del 2008
divendres, 28 de març del 2008
CARLINS. EL TRIGRE DEL MAESTRAT A CUBELLS.
Durant la revolta Carlina anomenada "Guerra dels Matiners", Ramon Cabrera, el "Trigre del Maestrat", potser el general Carlí més famós i de més èxit, va escriure una carta a la premsa estrangera, que curiosament està datada a Cubells.
Aquesta "anècdota" indica clarament que tingué forçosament campament i quarter al nostre poble, si mes no per un període de temps, encara que fos curt.
Deixo oberta aquesta possibilitat, per si algú pot ajudar a esbrinar les activitats dels carlins a Cubells, atès que aquest període de la història del poble ens és molt desconegut.
Aquí va la transcripció de la Carta esmentada:
"Baix la tirànica dictadura d'en Narváez, la premsa independent d'Espanya no pot acollir les meves comunicacions; aquesta premsa no pot il·lustrar l'opinió sobre la guerra de Catalunya.
La premsa estrangera no em refusarà les seves columnes.
Nostres enemics ens anomenen encara bandits, donant-nos el nom de trabucaires . Per combatre les partides insignificants de trabucaires, el Govern de Madrid s'ha vist obligat a enviar a Catalunya 50.000 homes de tropes escollides i la flor i nata dels seus generals. Endemés, i aquest fet és humiliant per a nostres enemics, i concloent per a l'opinió de l'Europa, ¿per què aquest Govern demana l'ajut de Portugal a fi que porti a Catalunya 8.000 homes?
Pel que es refereix a l'odiós epítet de trabucaires, amb el que nostres enemics ens disfressen, una senzilla reflexió bastaria per justificar-nos. Els meus 6.000 voluntaris no podrien combatre ni vèncer freqüentment 50.000 homes de tropes sense el concurs espontani i poderós de Catalunya. Tan desigual lluita s'haguera ja acabat, si no comptéssim amb les simpaties de les nobles poblacions catalanes. Així, doncs, si les tenim., és perquè en som dignes.
Catalunya està cansada dels actes arbitraris del Govern de Madrid, del seu odiós sistema de corrupció. És aquest jou vergonyós el que es vol treure de sobre. Pel que es refereix als meus voluntaris, quasi tots són fills de Catalunya; i ella n'està joiosa de llur conducta, i sobretot de llur fidelitat i valor. (...)
Però el somni pesat del Govern de Madrid és la fusió carlo-progressista. La desgràcia ha aproximat sempre els compatriotes que es veien igualment empresonats, deportats, afusellats pels tirans, els quals sols per l'astúcia, la corrupció i el terror es mantenien en el poder. Afegim que el comte de Montemolin, en son manifest del 14 de setembre de 1846, ens ha recomanat l'oblit de tot el passat i la reconciliació. Res de partits, ha dit; tots som ciutadans. Després d'aquesta època sols considerem com a enemics els qui ens combaten amb les armes a la mà, i rebem amb plaer en nostres files tots els progressistes que, privats com nosaltres del dret de la discussió, han acudit al dret de la insurrecció per tirar a terra nostre comú enemic. Jo dec confessar que llur valor i llur conducta són dignes.
Fort en la meva consciència, amb l'honor dels meus soldats i amb el concurs poderós d'aquesta Catalunya lleial i generosa, prosseguiré la defensa de mon legítim rei i de la independència de la pàtria. Contribuir a llur triomf és tota la meva ambició
Cubells, 15 de novembre del 1848."
de Ramon Cabrera, comte de Morella, al diari francès «L'Union (...)
Aquesta "anècdota" indica clarament que tingué forçosament campament i quarter al nostre poble, si mes no per un període de temps, encara que fos curt.
Deixo oberta aquesta possibilitat, per si algú pot ajudar a esbrinar les activitats dels carlins a Cubells, atès que aquest període de la història del poble ens és molt desconegut.
Aquí va la transcripció de la Carta esmentada:
"Baix la tirànica dictadura d'en Narváez, la premsa independent d'Espanya no pot acollir les meves comunicacions; aquesta premsa no pot il·lustrar l'opinió sobre la guerra de Catalunya.
La premsa estrangera no em refusarà les seves columnes.
Nostres enemics ens anomenen encara bandits, donant-nos el nom de trabucaires . Per combatre les partides insignificants de trabucaires, el Govern de Madrid s'ha vist obligat a enviar a Catalunya 50.000 homes de tropes escollides i la flor i nata dels seus generals. Endemés, i aquest fet és humiliant per a nostres enemics, i concloent per a l'opinió de l'Europa, ¿per què aquest Govern demana l'ajut de Portugal a fi que porti a Catalunya 8.000 homes?
Pel que es refereix a l'odiós epítet de trabucaires, amb el que nostres enemics ens disfressen, una senzilla reflexió bastaria per justificar-nos. Els meus 6.000 voluntaris no podrien combatre ni vèncer freqüentment 50.000 homes de tropes sense el concurs espontani i poderós de Catalunya. Tan desigual lluita s'haguera ja acabat, si no comptéssim amb les simpaties de les nobles poblacions catalanes. Així, doncs, si les tenim., és perquè en som dignes.
Catalunya està cansada dels actes arbitraris del Govern de Madrid, del seu odiós sistema de corrupció. És aquest jou vergonyós el que es vol treure de sobre. Pel que es refereix als meus voluntaris, quasi tots són fills de Catalunya; i ella n'està joiosa de llur conducta, i sobretot de llur fidelitat i valor. (...)
Però el somni pesat del Govern de Madrid és la fusió carlo-progressista. La desgràcia ha aproximat sempre els compatriotes que es veien igualment empresonats, deportats, afusellats pels tirans, els quals sols per l'astúcia, la corrupció i el terror es mantenien en el poder. Afegim que el comte de Montemolin, en son manifest del 14 de setembre de 1846, ens ha recomanat l'oblit de tot el passat i la reconciliació. Res de partits, ha dit; tots som ciutadans. Després d'aquesta època sols considerem com a enemics els qui ens combaten amb les armes a la mà, i rebem amb plaer en nostres files tots els progressistes que, privats com nosaltres del dret de la discussió, han acudit al dret de la insurrecció per tirar a terra nostre comú enemic. Jo dec confessar que llur valor i llur conducta són dignes.
Fort en la meva consciència, amb l'honor dels meus soldats i amb el concurs poderós d'aquesta Catalunya lleial i generosa, prosseguiré la defensa de mon legítim rei i de la independència de la pàtria. Contribuir a llur triomf és tota la meva ambició
Cubells, 15 de novembre del 1848."
de Ramon Cabrera, comte de Morella, al diari francès «L'Union (...)
dijous, 13 de març del 2008
LA GUERRA CIVIL. EL FRONT DEL SEGRE.
Durant molts anys, hem mamat i sentit que la única Gran Batalla de la Guerra Civil a Catalunya, i la decisiva, va ser la Batalla deL'Ebre.
Recentment ha aparegut un Llibre que intenta posar les coses al seu lloc i retornar al front del Segre la importància que va tenir (va durar més, hi van intervenir més forces per les dues bandes i el front va tenir més extensió) N'hi ha prou amb afegir que el front, a Cubells, hi va ser vuit mesos !
El seu títol és Les Batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. L'atac final contra Catalunya (abril-desembre 1938) de Pagés Editors, i en són autors en Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i el meu bon amic Josep Tarragona.
Si teniu interés en aquesta etapa de la nostra història recent, us recomano que n'adquiriu un exemplar. El considero imprescindible.
Recentment ha aparegut un Llibre que intenta posar les coses al seu lloc i retornar al front del Segre la importància que va tenir (va durar més, hi van intervenir més forces per les dues bandes i el front va tenir més extensió) N'hi ha prou amb afegir que el front, a Cubells, hi va ser vuit mesos !
El seu títol és Les Batalles del Segre i la Noguera Pallaresa. L'atac final contra Catalunya (abril-desembre 1938) de Pagés Editors, i en són autors en Pol Galitó, Manuel Gimeno, Rodrigo Pita i el meu bon amic Josep Tarragona.
Si teniu interés en aquesta etapa de la nostra història recent, us recomano que n'adquiriu un exemplar. El considero imprescindible.
ELS ALEMANYS DE LA PLAÇA LA CASTELLA
Recentment torna a estar d'actualitat el monolit situat a la Plaça de la Castella on es recorden tres integrants de la "legion Cóndor" caiguts a Cubells.
He investigat una mica sobre qui eren aquests tres personatges que van anar a matar i morir tant lluny de casa.
Els tres eren, pel que sembla, membres de la "legion cóndor", però no eren aviadors, i no pertanyien per tant al suposat avio abatut a Cubells durant la Guerra Civil.
Pel que sembla havien de ser un escamot de suport, com observadors d'artilleria o de transmissions.
No podien ser aviadors, per que a la data que consta de la seva mort, 3 de gener de 1939, Cubells ja era en mans de les tropes franquistes, i a més de no tenir cap sentit bombardejar una població ja ocupada, difícilment podien ser abatuts pels antiaeris republicans.
Almenys un d'ells, Hermann Buntrock, era intérpret, el que podria abonar la tesi que formaven part d'un escamot de transmissions, però no descarta que fossin observadors d'artilleria.
Els altres dos, Liebreich Uhlig era Caporal, i Helmut Markus Caporal Primer.
Pel que sembla, foren morts per un tret d'artilleria llençat contra Cubells des del bandol republicà (desconec si va causar també altres víctimes, tant civils com de les forces franquistes).
I ELS AVIADORS ABATUTS A CUBELLS ?
El cert, però, es que sí que he trobat també dades dels integrants d'un avió abatut a Cubells durant la Guerra Civil.
Fou el dia 7 d'abril de 1938, i l'aparell va ser abatut pels antiaeris de Cubells, anant a caure, encara en zona republicana, molt a prop de La Sentiu.
Pel que sembla les seves restes van ser pujades a Cubells i potser a partir d'aquí es va formar amb el temps la llegenda de que el monolit der La Castella era dedicat als integrants de l'aparell abatut.
Els integrant d'aquesta tripulació eren:
Max Kendel. Alférez o lloctinent.
Paul Birkhofen. Sots oficial.
Willi v.d. Driesch. Sots Oficial.
Erich Fiedler. Caporal.
L'aparell era un Dornier Do - 17. Un bombarder molt estret i aeorodinàmic anomenat popularment el "llapis volador".
(El Do 17, anomenat Fliegender Bleistiftel o llapis volador, era un bombarder alemany bimotor de tamany mitjà utilitzat per la Luftwafe a la Segona Guerra Mundial, havent participat prèviament a la Guerra Civil Espanyola. Va començar com avió comercial a la dècada de 1930 i es va deixar de fabricar l’any 1940. En origen era un avió pel servei de correus militaritzat fins que es va fer volar com bombarder. Podia transportar 500 Kg de bombes. El cert però es que, en un principi, els dissenys de la sèrie Do 17E-1 van ser compartits amb els de la sèrie Do 17F-1, que es volien usar com avions de reconeixement. Consta que l’any 1937 15 Do 17F-1 van ser enviats a la “legion Cóndor”, al servei dels exèrcits de Franco.)
He investigat una mica sobre qui eren aquests tres personatges que van anar a matar i morir tant lluny de casa.
Els tres eren, pel que sembla, membres de la "legion cóndor", però no eren aviadors, i no pertanyien per tant al suposat avio abatut a Cubells durant la Guerra Civil.
Pel que sembla havien de ser un escamot de suport, com observadors d'artilleria o de transmissions.
No podien ser aviadors, per que a la data que consta de la seva mort, 3 de gener de 1939, Cubells ja era en mans de les tropes franquistes, i a més de no tenir cap sentit bombardejar una població ja ocupada, difícilment podien ser abatuts pels antiaeris republicans.
Almenys un d'ells, Hermann Buntrock, era intérpret, el que podria abonar la tesi que formaven part d'un escamot de transmissions, però no descarta que fossin observadors d'artilleria.
Els altres dos, Liebreich Uhlig era Caporal, i Helmut Markus Caporal Primer.
Pel que sembla, foren morts per un tret d'artilleria llençat contra Cubells des del bandol republicà (desconec si va causar també altres víctimes, tant civils com de les forces franquistes).
I ELS AVIADORS ABATUTS A CUBELLS ?
El cert, però, es que sí que he trobat també dades dels integrants d'un avió abatut a Cubells durant la Guerra Civil.
Fou el dia 7 d'abril de 1938, i l'aparell va ser abatut pels antiaeris de Cubells, anant a caure, encara en zona republicana, molt a prop de La Sentiu.
Pel que sembla les seves restes van ser pujades a Cubells i potser a partir d'aquí es va formar amb el temps la llegenda de que el monolit der La Castella era dedicat als integrants de l'aparell abatut.
Els integrant d'aquesta tripulació eren:
Max Kendel. Alférez o lloctinent.
Paul Birkhofen. Sots oficial.
Willi v.d. Driesch. Sots Oficial.
Erich Fiedler. Caporal.
L'aparell era un Dornier Do - 17. Un bombarder molt estret i aeorodinàmic anomenat popularment el "llapis volador".
(El Do 17, anomenat Fliegender Bleistiftel o llapis volador, era un bombarder alemany bimotor de tamany mitjà utilitzat per la Luftwafe a la Segona Guerra Mundial, havent participat prèviament a la Guerra Civil Espanyola. Va començar com avió comercial a la dècada de 1930 i es va deixar de fabricar l’any 1940. En origen era un avió pel servei de correus militaritzat fins que es va fer volar com bombarder. Podia transportar 500 Kg de bombes. El cert però es que, en un principi, els dissenys de la sèrie Do 17E-1 van ser compartits amb els de la sèrie Do 17F-1, que es volien usar com avions de reconeixement. Consta que l’any 1937 15 Do 17F-1 van ser enviats a la “legion Cóndor”, al servei dels exèrcits de Franco.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)