Aquí us deixo una antiga imatge del Calvari, amb l'antic Molí de Vent a la part superior a la dreta.
divendres, 15 de febrer del 2008
dijous, 14 de febrer del 2008
VISTES ANTIGUES DE CUBELLS.
Aquí deixo una vista general de Cubells, des de la zona de l'antic molí d'oli, on, sorpresa ! encara està dempeus i perfectament visible el Molí d'Oli.
Posteriorment aniré pulicant altres fotografies com per exemple, vistes del Calvari amb l'antic Moli de Vent.
dimarts, 12 de febrer del 2008
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A CUBELLS. RELATS EXTRETS DEL LLIBRE DEL CONSELL
En la Guerra de Successió, després de la caiguda de Lleida i Balaguer arran de la batalla d’Almansa i després d’un posterior contraatac Austracista, la Vila de Cubells queda situada novament entre dos focs: Els partidaris dels Borbons a Balaguer i Lleida, i els Austracistes a Agramunt, Tàrrega i Cervera. Aquesta situació durarà fins l’any 1713, en que després de l’abandó de la Guerra per part dels Aliats Austracistes, les forces Espanyoles i Franceses tindran via lliure per ocupar tot el país i posar setge a Barcelona.
Es interessant, citar la cronologia dels acords més importants del Consell de la Vila durant la Guerra de Successió. Que expliquen aquesta situació ambivalent entre els dos contendents.
8 de setembre de 1705, El Consell General de la Vila acorda que el Batlle i els pahers compareguin a Agramunt per tal de jurar fidelitat a l’Arxiduc d’Àustria com a Rei Carles III. (per que mos ho demanen sota pena de la vida!)
11 d’Octubre de 1705. El Consell acorda enviar un Paher a Barcelona per suplicar a SA Majestat ( Carles d’Àustria) quan farà la gràcia de confirmar els privilegis de la Vila-
6 de març de 1707. S’acorda que baixin els Síndics a Lleida a parlar amb el diputat militar i avisar que la Vila proporcionarà un tinent i sis soldats.
5 de juny de 1707 .S’escullen vuit homes per anar a defensar Lleida.
19 de juny 1707. S’escullen 40 voluntaris per enviar-los a Barcelona al servei de Carles III.
1709. Lleida ja es en mans dels Borbons. Arriba l’ordre de contribuir a les despeses de refer les fortificacions de Lleida.
27 de febrer: Mor Josep Balagueró, Paher en cap, en una topada amb oficials Borbons al Pont d’Alòs.
n 9 d’abril. S’envien els Síndics a Lleida a requerir per què s’ha agafat pres al Paher segon.
n 3 de novembre. Al mateix temps que s’envia un síndic a Barcelona a parlar amb SA majestat per veure si els donarà llavor per sembrar, envien un present al general Borbó de Balaguer.
n 1712. 7 de gener. S’acorda portar queviures als fusellers de Camarasa ( guarnició Austracista) per evitar que molestin els veïns del poble i s’acorda que no se’ls en doni més sense ordre del Marquès del Poal ( Militar de la Generalitat)
n 12 de gener. S’acorda enviar un present a Rafael Nebot. Diputat Militar.
n 1 de febrer. S’envia un síndic a Cervera a preguntar sobre les peticions fetes pel comandant de Camarasa ( Pedro Golobartes)
n 11 de Març. S’envia una càrrega de vi al general Borbó de Balaguer.
n 14 de març. Es tornar a comprar el mateix vi al fusellers de Camarasa, atès que l’havien agafat pel camí.
n 15 d’abril. S’envia un present al general Austracista de Cervera.
n 1713. 26 de maig. S’envia el síndic a Barcelona per tal d’intentar treure els voluntaris.
n 29 de Maig. S’acorda ajudar els voluntaris vinguts d’Aragó.
n 23 de juny. Novament s’ha de pagar rescat als Fusellers de Camarasa, que havien agafat el Paher en cap anant a portar llenya a Balaguer.
n 29 de Juny. S’acorda no enviar cap bagatge als voluntaris i que hi vagi el síndic a oferir set lliures com a donatiu.
n En un Consell no datat, però que ha de situar-se entre el 9 d’agost i el 5 d’octubre , s’acorda enviar un Paher a Vilanova de Meià. per entrevistar-se amb el diputat militar, Sr. Rafael Nebot, en la seva famosa expedició intentant un alçament de tota Catalunya per alçar el bloqueig de Barcelona.
n 5 de Setembre. S’envia un missatger a Balaguer per intentar revocar l’ordre de desarmar el sometent.
n 1714. S’envia un síndic a Barcelona a parlar amb el Duc de Pòpuli ( general que comanda el setge) sobre la contribució que els ha estat demanada.
n 27 de Setembre. Es fixa a la plaça de la Vila l’ordre del Duc de Berwikc d’entregar totes les armes que hi hagi a la Vila a la Plaça de Balaguer.
n 28 de Setembre. S’acorda que el Batlle baixi a Balaguer a parlar amb el general Monjorge per veure si “ volen deixar algunes escopetes per guardar de la justícia”
Les vicissituds, però, no s’havien acabat. L’any 1719, la política del cardenal Alberoni, ministre de Felip IV , amb la seva dèria d’intervenció a Itàlia, provocà al indignació dels governs de França i Anglaterra, els quals atacaren conjuntament espanya per mar i per terra.
La primavera de 1719, el mateix Duc de Berwick, ocupava la principal fortalesa de la vall d’Aran, el general Bonas ocupava els Pallars i proclamava que havia vingut a retornar les llibertats al poble de Catalunya.
L’acció no aconseguí l’alçament d’un país esgotat per la guerra anterior i malfiat de les propostes dels francesos i anglesos, i provocà més aviat l’enduriment de la repressió i l’execució de venjances no conegudes anteriorment.
Arran d’aquesta revifalla de la guerra, novament els pobles hagueren de contribuir al sosteniment de la lluita: A la vila de Cubells li correspongué un pagament de 717 rals. ( Lleida 11.767, Balaguer 2.706, etc.…).
Es interessant, citar la cronologia dels acords més importants del Consell de la Vila durant la Guerra de Successió. Que expliquen aquesta situació ambivalent entre els dos contendents.
8 de setembre de 1705, El Consell General de la Vila acorda que el Batlle i els pahers compareguin a Agramunt per tal de jurar fidelitat a l’Arxiduc d’Àustria com a Rei Carles III. (per que mos ho demanen sota pena de la vida!)
11 d’Octubre de 1705. El Consell acorda enviar un Paher a Barcelona per suplicar a SA Majestat ( Carles d’Àustria) quan farà la gràcia de confirmar els privilegis de la Vila-
6 de març de 1707. S’acorda que baixin els Síndics a Lleida a parlar amb el diputat militar i avisar que la Vila proporcionarà un tinent i sis soldats.
5 de juny de 1707 .S’escullen vuit homes per anar a defensar Lleida.
19 de juny 1707. S’escullen 40 voluntaris per enviar-los a Barcelona al servei de Carles III.
1709. Lleida ja es en mans dels Borbons. Arriba l’ordre de contribuir a les despeses de refer les fortificacions de Lleida.
27 de febrer: Mor Josep Balagueró, Paher en cap, en una topada amb oficials Borbons al Pont d’Alòs.
n 9 d’abril. S’envien els Síndics a Lleida a requerir per què s’ha agafat pres al Paher segon.
n 3 de novembre. Al mateix temps que s’envia un síndic a Barcelona a parlar amb SA majestat per veure si els donarà llavor per sembrar, envien un present al general Borbó de Balaguer.
n 1712. 7 de gener. S’acorda portar queviures als fusellers de Camarasa ( guarnició Austracista) per evitar que molestin els veïns del poble i s’acorda que no se’ls en doni més sense ordre del Marquès del Poal ( Militar de la Generalitat)
n 12 de gener. S’acorda enviar un present a Rafael Nebot. Diputat Militar.
n 1 de febrer. S’envia un síndic a Cervera a preguntar sobre les peticions fetes pel comandant de Camarasa ( Pedro Golobartes)
n 11 de Març. S’envia una càrrega de vi al general Borbó de Balaguer.
n 14 de març. Es tornar a comprar el mateix vi al fusellers de Camarasa, atès que l’havien agafat pel camí.
n 15 d’abril. S’envia un present al general Austracista de Cervera.
n 1713. 26 de maig. S’envia el síndic a Barcelona per tal d’intentar treure els voluntaris.
n 29 de Maig. S’acorda ajudar els voluntaris vinguts d’Aragó.
n 23 de juny. Novament s’ha de pagar rescat als Fusellers de Camarasa, que havien agafat el Paher en cap anant a portar llenya a Balaguer.
n 29 de Juny. S’acorda no enviar cap bagatge als voluntaris i que hi vagi el síndic a oferir set lliures com a donatiu.
n En un Consell no datat, però que ha de situar-se entre el 9 d’agost i el 5 d’octubre , s’acorda enviar un Paher a Vilanova de Meià. per entrevistar-se amb el diputat militar, Sr. Rafael Nebot, en la seva famosa expedició intentant un alçament de tota Catalunya per alçar el bloqueig de Barcelona.
n 5 de Setembre. S’envia un missatger a Balaguer per intentar revocar l’ordre de desarmar el sometent.
n 1714. S’envia un síndic a Barcelona a parlar amb el Duc de Pòpuli ( general que comanda el setge) sobre la contribució que els ha estat demanada.
n 27 de Setembre. Es fixa a la plaça de la Vila l’ordre del Duc de Berwikc d’entregar totes les armes que hi hagi a la Vila a la Plaça de Balaguer.
n 28 de Setembre. S’acorda que el Batlle baixi a Balaguer a parlar amb el general Monjorge per veure si “ volen deixar algunes escopetes per guardar de la justícia”
Les vicissituds, però, no s’havien acabat. L’any 1719, la política del cardenal Alberoni, ministre de Felip IV , amb la seva dèria d’intervenció a Itàlia, provocà al indignació dels governs de França i Anglaterra, els quals atacaren conjuntament espanya per mar i per terra.
La primavera de 1719, el mateix Duc de Berwick, ocupava la principal fortalesa de la vall d’Aran, el general Bonas ocupava els Pallars i proclamava que havia vingut a retornar les llibertats al poble de Catalunya.
L’acció no aconseguí l’alçament d’un país esgotat per la guerra anterior i malfiat de les propostes dels francesos i anglesos, i provocà més aviat l’enduriment de la repressió i l’execució de venjances no conegudes anteriorment.
Arran d’aquesta revifalla de la guerra, novament els pobles hagueren de contribuir al sosteniment de la lluita: A la vila de Cubells li correspongué un pagament de 717 rals. ( Lleida 11.767, Balaguer 2.706, etc.…).
MONEDES ENCUYADES A CUBELLS. SEGLE XIV.
Recentment he pogut obtenir un exemplar d'una moneda "pugesa" encunyada a Cubells, a les primeries del segle XIV. Posteriorment, n'intentaré publicar alguna imatge ( la veritat es que el seu petitíssim tamany i la seva conservació, requereixen un treball molt acurat per poder-ne facilitar imatgers decents).
Explicació Històrica:
Any 1299. 17 d’Agost. Jaume II concedeix a la Vila de Cubells que pugui fer circular pugeses com ho fa Lleida, amb l’obligació d’assegurar-les.
“Nos Iacobus. Intendentes circa utilitatem et augmentum ville nostre de Cubellys ad instanciam et suplicationem nobis pro parte hominum ipsius ville factam. Concedimus eis de gratia especiali quod pugesie eree quod generalitar currunt et expendutur in Civitate Ilerde et in aliis locis convicinis ipsius ville de Cubellis currant et expendutur et currere atque expendy possent decetero in dicta villa et ius terminus prout in civitate Ilerde et aliis locis predictis currunt et expendeutur tu superius continentur. Ipsis tamen hominibus de cubellis assecurate ydonne pugesias predictas prout assecurate sun in civitate Ilerde et locis aliis predictis. Mandantes per presentes universis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod concessionem meam predictam firmam habet et observet et faciant inviolàbiter observatori et non contraveniant nec aliquem contravenire permitan aliqua racione. Mandato domini Regis. “
( ¿ Es una autorització per batre monedes o només per que hi puguin circular les pugeses que circulen a Lleida ? El cert però, es que s’ha descobert tipus monetaris indubtablement atribuïbles a Cubells i que a començaments de segle XIV s’emeten monedes pugeses a la Vila).
A principis de segle, Cubells, Camarasa, Agramunt i Balaguer obtenen autorització per emetre i batre monedes pugeses i quarts d’abast local.
El sistema monetari català s’anà formant al llarg dels temps medievals, adaptant-se a les diferents etapes del seu desenvolupament econòmic.
Sorgit de forma plural dins el mosaic comtal, la unificació territorial al voltant del nucli Barcelona-Vic-Girona, significà també la unificació de la moneda i la centralització de la seva emissió a Barcelona.
A mitjans del segle XIII, per evitar la tendència d’alguns monarques a emitir moneda sense tenir presents les necessitats reals del comerç, en Jaume I acceptà un seriós control del Consell municipal barceloní sobre la moneda, i la creació del primer pilar del sistema monetari, el diner de tern ( 1257). Es tractava d’una moneda d’un pes proper al gram, amb un 24% d’argent i la resta d’aram, al·liatge dit del Billó. Les transaccions es comptabilitzaven en diners i els seus múltiples imaginaris, el sou ( 12 diners) i la lliura ( 20 sous), sistema que va perviure fins a finals del segle XIX.
Ja des de l’inici, el diner de tern demostrà ser un valor alt en excés per a les petites transaccions. L’escassetat en el batiment d’òbols o mitjos diners, una fabricació poc rendible, agreujava la situació. Al final del segle XIII començaren a sortir les primeres solucions alternatives en zones allunyades de Barcelona i on els mercats locals necessitaven imperiosament numerari petit. A Lleida i Almenar vers el 1290, i a Balaguer, Ponts, Agramunt, Camarasa i Cubells, al principi del segle XIV, els consellers municipals obtingueren dels sobirans llicències per a batre pugeses o quarts de diner d’abast local. Amb emissions prudents, les poblacions saberen menar bé aquest instrument alternatiu que anava, però, prenent cada cop més paper en el mercat monetari.
Explicació Històrica:
Any 1299. 17 d’Agost. Jaume II concedeix a la Vila de Cubells que pugui fer circular pugeses com ho fa Lleida, amb l’obligació d’assegurar-les.
“Nos Iacobus. Intendentes circa utilitatem et augmentum ville nostre de Cubellys ad instanciam et suplicationem nobis pro parte hominum ipsius ville factam. Concedimus eis de gratia especiali quod pugesie eree quod generalitar currunt et expendutur in Civitate Ilerde et in aliis locis convicinis ipsius ville de Cubellis currant et expendutur et currere atque expendy possent decetero in dicta villa et ius terminus prout in civitate Ilerde et aliis locis predictis currunt et expendeutur tu superius continentur. Ipsis tamen hominibus de cubellis assecurate ydonne pugesias predictas prout assecurate sun in civitate Ilerde et locis aliis predictis. Mandantes per presentes universis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod concessionem meam predictam firmam habet et observet et faciant inviolàbiter observatori et non contraveniant nec aliquem contravenire permitan aliqua racione. Mandato domini Regis. “
( ¿ Es una autorització per batre monedes o només per que hi puguin circular les pugeses que circulen a Lleida ? El cert però, es que s’ha descobert tipus monetaris indubtablement atribuïbles a Cubells i que a començaments de segle XIV s’emeten monedes pugeses a la Vila).
A principis de segle, Cubells, Camarasa, Agramunt i Balaguer obtenen autorització per emetre i batre monedes pugeses i quarts d’abast local.
El sistema monetari català s’anà formant al llarg dels temps medievals, adaptant-se a les diferents etapes del seu desenvolupament econòmic.
Sorgit de forma plural dins el mosaic comtal, la unificació territorial al voltant del nucli Barcelona-Vic-Girona, significà també la unificació de la moneda i la centralització de la seva emissió a Barcelona.
A mitjans del segle XIII, per evitar la tendència d’alguns monarques a emitir moneda sense tenir presents les necessitats reals del comerç, en Jaume I acceptà un seriós control del Consell municipal barceloní sobre la moneda, i la creació del primer pilar del sistema monetari, el diner de tern ( 1257). Es tractava d’una moneda d’un pes proper al gram, amb un 24% d’argent i la resta d’aram, al·liatge dit del Billó. Les transaccions es comptabilitzaven en diners i els seus múltiples imaginaris, el sou ( 12 diners) i la lliura ( 20 sous), sistema que va perviure fins a finals del segle XIX.
Ja des de l’inici, el diner de tern demostrà ser un valor alt en excés per a les petites transaccions. L’escassetat en el batiment d’òbols o mitjos diners, una fabricació poc rendible, agreujava la situació. Al final del segle XIII començaren a sortir les primeres solucions alternatives en zones allunyades de Barcelona i on els mercats locals necessitaven imperiosament numerari petit. A Lleida i Almenar vers el 1290, i a Balaguer, Ponts, Agramunt, Camarasa i Cubells, al principi del segle XIV, els consellers municipals obtingueren dels sobirans llicències per a batre pugeses o quarts de diner d’abast local. Amb emissions prudents, les poblacions saberen menar bé aquest instrument alternatiu que anava, però, prenent cada cop més paper en el mercat monetari.
diumenge, 3 de febrer del 2008
CUBELLS. UNA SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS MUNICIPAL AL SEGLE XVII
A finals del segle XVII, la situació financera del poble de Cubells era tant greu, que van haver de proposar un acord amb els crediors, atès que els ingressos no podien fer front, ni tant sols, al pagament dels interessos dels deutes contrets.
CONCÒRDIA AMB ELS CREDITORS. ANY 1697. ( CÒPIA DE 1741)
ACTUA FRANCESC POCURULL COM SÍNDIC I PROCURADOR DE LA UNIVERSITAT I SINGULARS DE LA Vila.
29 de gener de 1697.
Explicacions:
A causa dels allotjaments de soldats tants grans que s’han hagut de fer i els que actualment encara s’estan suportant i a causa també dels donatius realitzats per lleves de sometents i " Tercios", la Vila ha hagut de gastar i està gastant considerables quantitats ( que sobrepassen les 1000 lliures en els últims anys)
A això hi hem d’afegir la última plaga de Llagosta i les gelades i freds de 1694 i 1695 que van cremar totes les oliveres de la Vila.
La Vila, a més, està obligada a pagar cada any, en concepte de pensions de censals 1241 lliures, set sous i 3 diners.
Relació de creditors.
n Reverend Comunitat de Cubells. 332 ll.
n Veí de Cubells. 75 lliures.
n Veí de Cubells. 21.
n Veí d’Agramunt. 13
n Doctor traguany de Cubells. 50.
n Rector de Camarasa. 9
n R, Comunitat de Camarasa. 13
n Germans descalços de Balaguer. 32
n Pubill Ferrando de Montsonís. 10
n Monges de Sta. Clara de Balaguer. 56
n Comunitat de Pobres de Balaguer. 10
n Convent de santes Creus. 60.
n Josep Vega de Balaguer. 60.
n Convent de Poblet. 75.
n Hereu de Joan Carbonell de Balaguer. 30.
n Ramon Anglesill de Balaguer. 13.
n A un altre particular. 7.
n R. Comunitat de Solsona. 5.
n Comunitat de pobres de Cervera. 4.
n Llorenç Mauri d’Agramunt. 50.
n Lluís Margalef de Lleida. 50.
n Capítol d’Àger. 59.
n Foraster de Barbens. 39.
n Beneficiats de l’església de Cubells. 43.
n Causa Pia de Pere Llobet. Barcelona, 40.
n Als conservadors de la terra del marquesat. 74.
n Censals de la Collidoria menor del marquesat. 16.
n Pels censos dels forns. 25.
A aquestes 1247 lliures, s’hi han d’afegir altres per pensions endarrerides, arribant tot junt a 2000 lliures.
La Vila, té altres obligacions anuals indefugibles.
n Al mestre, per l’ensenyament dels minyons de l’estudi. 30 lliures.
n Al predicador de quaresma. 30.
n Al nunci per sa soldada. 20.
n Al rellotger per sa soldada. 20.
n Al notari. 10.
n Per caritats immemorials que fa la Vila. 32.
n Per despeses i dietes dels pahers. 60.
n Al Veguer de Lleida i batlle de les aigües. 12.
n Als obrers de l’hospital en carn i gallines pels malalts. 13.
La Vila, a més. Ha pagat ja, per allotjaments de soldats i lleves dels Tercios provincials des de l’any 1694, la quantitat de 1000 lliures.
Els ingressos anuals de la Vila arriben únicament a 975 lliures anuals i provenen de:
n L’onzè dels fruits i herbes. 700 lliures.
n Per censals de particulars a la Vila. 125.
n Pel llibre del comú. 110 lliures.
n Per l’arrendament de l’hostal. 8
n arrendament de la fleca. 7
n tenda de l’oli. 6
n arrendament de pesca salada. 10.
n arrendament de la taverna. No res.
n Arrendament del forn. 9.
Que per tant, les entrades no son suficients per atendre les sortides i per això es fa aquesta concòrdia ( una mena de suspensió de pagaments).
Cada any el poble destinarà 400 lliures a satisfer pensions que es determinaran per sorteig.
L’altre any, les 400 lliures es destinaran a satisfer i quitar censals que també s’escolliran per sorteig.
I així successivament.
Pel que sembla, l’any 1741 s’havien aconseguit redimir 11 censals per un import de pensions de 489 lliures anuals.
CONCÒRDIA AMB ELS CREDITORS. ANY 1697. ( CÒPIA DE 1741)
ACTUA FRANCESC POCURULL COM SÍNDIC I PROCURADOR DE LA UNIVERSITAT I SINGULARS DE LA Vila.
29 de gener de 1697.
Explicacions:
A causa dels allotjaments de soldats tants grans que s’han hagut de fer i els que actualment encara s’estan suportant i a causa també dels donatius realitzats per lleves de sometents i " Tercios", la Vila ha hagut de gastar i està gastant considerables quantitats ( que sobrepassen les 1000 lliures en els últims anys)
A això hi hem d’afegir la última plaga de Llagosta i les gelades i freds de 1694 i 1695 que van cremar totes les oliveres de la Vila.
La Vila, a més, està obligada a pagar cada any, en concepte de pensions de censals 1241 lliures, set sous i 3 diners.
Relació de creditors.
n Reverend Comunitat de Cubells. 332 ll.
n Veí de Cubells. 75 lliures.
n Veí de Cubells. 21.
n Veí d’Agramunt. 13
n Doctor traguany de Cubells. 50.
n Rector de Camarasa. 9
n R, Comunitat de Camarasa. 13
n Germans descalços de Balaguer. 32
n Pubill Ferrando de Montsonís. 10
n Monges de Sta. Clara de Balaguer. 56
n Comunitat de Pobres de Balaguer. 10
n Convent de santes Creus. 60.
n Josep Vega de Balaguer. 60.
n Convent de Poblet. 75.
n Hereu de Joan Carbonell de Balaguer. 30.
n Ramon Anglesill de Balaguer. 13.
n A un altre particular. 7.
n R. Comunitat de Solsona. 5.
n Comunitat de pobres de Cervera. 4.
n Llorenç Mauri d’Agramunt. 50.
n Lluís Margalef de Lleida. 50.
n Capítol d’Àger. 59.
n Foraster de Barbens. 39.
n Beneficiats de l’església de Cubells. 43.
n Causa Pia de Pere Llobet. Barcelona, 40.
n Als conservadors de la terra del marquesat. 74.
n Censals de la Collidoria menor del marquesat. 16.
n Pels censos dels forns. 25.
A aquestes 1247 lliures, s’hi han d’afegir altres per pensions endarrerides, arribant tot junt a 2000 lliures.
La Vila, té altres obligacions anuals indefugibles.
n Al mestre, per l’ensenyament dels minyons de l’estudi. 30 lliures.
n Al predicador de quaresma. 30.
n Al nunci per sa soldada. 20.
n Al rellotger per sa soldada. 20.
n Al notari. 10.
n Per caritats immemorials que fa la Vila. 32.
n Per despeses i dietes dels pahers. 60.
n Al Veguer de Lleida i batlle de les aigües. 12.
n Als obrers de l’hospital en carn i gallines pels malalts. 13.
La Vila, a més. Ha pagat ja, per allotjaments de soldats i lleves dels Tercios provincials des de l’any 1694, la quantitat de 1000 lliures.
Els ingressos anuals de la Vila arriben únicament a 975 lliures anuals i provenen de:
n L’onzè dels fruits i herbes. 700 lliures.
n Per censals de particulars a la Vila. 125.
n Pel llibre del comú. 110 lliures.
n Per l’arrendament de l’hostal. 8
n arrendament de la fleca. 7
n tenda de l’oli. 6
n arrendament de pesca salada. 10.
n arrendament de la taverna. No res.
n Arrendament del forn. 9.
Que per tant, les entrades no son suficients per atendre les sortides i per això es fa aquesta concòrdia ( una mena de suspensió de pagaments).
Cada any el poble destinarà 400 lliures a satisfer pensions que es determinaran per sorteig.
L’altre any, les 400 lliures es destinaran a satisfer i quitar censals que també s’escolliran per sorteig.
I així successivament.
Pel que sembla, l’any 1741 s’havien aconseguit redimir 11 censals per un import de pensions de 489 lliures anuals.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)