EL RENAIXEMENT I L’EDAT MODERNA FINS LA GUERRA DE SUCCESSIÓ.
El segle XVI a Catalunya fou un segle de reconstrucció i creixement demogràfic. Tot i així, els poc mes de 330.000 habitants de mitjan segle no assolien encara la xifra de mig milió de mitjan segle XIV. El creixement fou moderat perquè la societat encara no havia eliminat del tot ni les crisis epidèmiques ni les de subsistència, com tampoc les que provocaven altres factors: militars, envestides corsàries o factors político-socials.
Al començament de segle, el blat i la pràctica biennal eren la base substancial de la producció agrària dels Països Catalans, que encara era fonamentalment de subsistència. Es potser dins aquest clima de lenta recuperació econòmica i demogràfica, passades les grans crisis dels 150 anys anteriors, que l’any 1517, davant la manca de terres per conrear, la Vila de Cubells adquirí el Terme de Pugís, situat a la part sud-occidental, al llavors senyor del Marquesat, Francisco de Luna, pel preu de pensió anual de 120 lliures barceloneses ( abans d’aquesta venda, els habitants de Cubells hi tenien Dret a llenyar pel preu de 15 lliures)
Amb tot, el segle XVI es un segle d’inseguretat per les lluites entre diferents bàndols i faccions, inseguretat i enfrontament que s’aniran agreujant al finalitzar la centúria: L'enfrontament i rivalitat entre Nyerros i Cadells, iniciada entre els senyors de Nyer i Arsèguel s'anirà agreujant amb els conflictes civils de la Ribagorça, fins la formació de diverses faccions i bàndols que s'aniran agrupant en un joc de complicitats i tota mena de robatoris i malvestats.
LA BATALLA DE CUBELLS.
L'estiu de 1589 un grup de cavallers lleidatans perseguien la quadrilla del Batlle d'Alòs, seguidor de Joan cadell i capitost de llarga trajectòria.
Figuraven entre els perseguidors Francesc de Gilabert, Bernat de Guimerà, senyor de Ciutadilla i Montclar; Onofre d'Alentorn, senyor de Seró, i els seus fills Lluís, Alexandre i Jeroni; i els senyors de Rubió, Vilves i altres llocs de la vall d'Artesa de Segre ( tots els quals entretenien els seus propis bandolers). A primers d'agost, una partida de seguidors del batlle d'Alòs, encalçats per l'escamot de cavallers, hagué de cercar refugi a Cubells, el "feu" dels germans Averós, que es proclamaven del bàndol dels cadells. Assabentats de la persecució, homes de Cubells van sortir a protegir la retirada dels bandolers. Tot seguit, van tancar les portes de la Vila
El setge subsegüent de Cubells aplegaria una munió de forces de ben diversa procedència. Allà comparegueren ben aviat altres cavallers, com ara mossèn Sacosta, senyor d'Alentorn; Lluís Ortiz, senyor de Concabella; Onofre d'Argensola, que ho era de les Pallargues; i mossèn Castelló, senyor de les Puelles. També els veguers de Lleida ( Onofre de Merlès) i d'Agramunt, un paer de la Ciutat de Lleida i alguns comissaris del governador de Catalunya. Foren mobilitzats els sometents de les vegueries properes, i encara, alguns homes enrolats pels Justícies de Fraga i Tamarit de llitera. Entre els assetjants, però, també i figurarà la quadrilla de Miquel Joan Barber, vell enemic del batlle d'Alòs per terres de La Ribagorça i que, a instàncies del Veguer de Lleida, seria guiada fins a Cubells per Guillem d'Ivorra, Carlà Santjoanista de Corbins. A última hora, a més, el Baró d'Erill oferí desinteressadament un altre escamot.
El setge va començar el divendres 11 d'agost, i duraria tres dies sencers, però els bandolers de Cubells no es van donar. A la tercera nit, i mentre els assetjants esperaven l'arribada d'artilleria, els bandolers de Cubells aconseguiren de fugir desprès de foradar un pany de muralla de la vila. Camp enllà, retrobaren altres bandolers que els havien vingut a socòrrer. Descoberta la fuga de bon matí, els assetjants pogueren comprovar que a Cubells només hi restaven alguns capellans, les dones i la canalla, "perquè segons se deia públicament, essent vila de dos-centes cases... tots se n'eren anats amb dits lladres" . Tanmateix, un cop alçat el setge, els bandolers Nyerros que havien ajudat en la persecució es lliuraren al pillatge, calaren foc a una vintena de cases i miraren de fer escabetxina entre la gent del lloc, dones i canalla que s'havien refugiat a l'església de Cubells, fins que l’arribada del Virrei, Manrique de Lara i la seva gent va evitar un desastre mes gros.
EL POBLAMENT.
Les dades sobre el poblament , les podem extreure principalment del fogatge de 1553, que li atorga 109 focs a la Vila, el que la situaria en uns 500 habitants poc més o menys. Tanmateix, en el judici pels fets del ja esmentat del setge de Cubells, es fa esment de que “era Villa de más de doscientas casas” , el que hauria significat un augment de població prou important.
El segle XVII, serà totalment diferent l’anterior, que havia estat una època de lenta recuperació després del desastres del segle XV. La crisi ja es va començar a notar a finals de l’anterior centúria en que es produí el setge i devastació de Cubells a la Guerra entre Nyerros i Cadells, i en començament de l’any 1600, novament començaran a aparèixer la fam, la Guerra i les epidèmies, con a factors desestabil·litzadors de les poblacions.
Hi haurà Guerra amb França a començaments de segle, que obligarà a greus esforços en homes i diners i en allotjaments de tropes. A aquesta guerra s’hi ajuntarà, quasi immediatament la Guerra de Separació o dels segadors, desastrosa per tota Catalunya en general, que a més tingué les seves conseqüències més greus a les terres de ponent.
Després de la caiguda de Lleida el 1644, les marges del Segre, i la zona de Cubells i Camarasa entre elles, seran escenari dels més forts enfrontaments i atacs i contraatacs. Al mateix temps, l’obligació de sostenir les guarnicions franceses establertes a les viles, acabarà arruïnant els pobles i els seus habitants.
L’amenaça de guerra no s’esvairà amb tot el segle i les topades amb França seran contínues. A l’any 1680 hi havia d’haver una companyia de soldats establerta a la Vila, ja que el 29 de juny d’aquest any s’acordava al Consell comprar palla pels soldats i durant els anys 1682 a 1686 novament es prenen acords per allotjar i pagar soldats i oficials.
Els acords dels llibres del Consell d’aquells anys giren quasi tots entorn de la preocupació per l’allotjament i alimentació dels soldats i per les lleves sol·licitades.
Totes aquestes càrregues d’allotjament de soldats i un reguitzell d’anyades dolentes , devien afectar greument les finances del municipi, atès que l’any 1697 la Vila havia de signar una concòrdia amb els seus creditors per tal regular una forma ordenada i acceptable de satisfer les pensions dels censals i d’anar redimint i quitant càrregues.
Així mateix, durant el segle XVII hi haurà picabaralles i plets amb tots els pobles del voltant.
Aquest Segle començarà un plet amb Montgai pels termes de Montesquiu i l’Abella, que durarà més quaranta anys.
Hi haurà dificultats també amb Montsonís i Foradada, per l’empriu que hi tenien els de Cubells de poder caçar i pasturar a la Vall de Sils.
Comença també, a finals de segle, un enfrontament amb Camarasa pels Drets de pastures, caça i llenya que tenien els de Cubells al terme de Camarasa. El plet s’allargà tot el segle vinent amb greus enfrontaments que arribarien fins a agressions físiques i empresonaments i segrestos d’eines i bestiar, fins que no recaigués una sentència definitiva, l’any 1784.
No hi deixarà d’haver enfrontament amb els diferents marquesos, en defensa dels privilegis i drets de la Vila: L’obligació del marqués de nomenar governador a naturals del principat, l’obligació d’escollir el batlle i el Clavari general dins les ternes presentades, pel que fa al primer per la Vila, i per que fa al segon , per tota la terra. Hi haurà també diferències pels pagaments que ha de fer la Vila al marqués.
Enfrontaments també amb la reverend Comunitat de la Vila, que segurament tenien com a origen la resistència de l’esmentada comunitat a entrar en la concòrdia firmada amb els creditors, i que arribarien fins l’excomunió dels propis paers per part del Bisbat d’Urgell, l’any 1701.
Hi haurà diferències també amb Alòs, pels Drets de Cubells a pasturar i llenyar, i pel privilegi de tots els habitants del marquesat de no haver de pagar cap peatge, ni pontatge ni pas de barca, tant a totes les jurisdiccions reials en general com al propi marquesat.
La vida quotidiana, però havia de continuar, apareixen referències ja als Consells d’aquest segle de la processó a Salgar el dia 25 d’abril ( Sant marc) i consta que ja la Vila es feia càrrec de procurar l’ensenyament, si mes no de les primeres lletres .
Fins a final de segle XVII s’escollien els pahers per votació del Consell General de la Vila, però a partir de finals de 1693, després d’oposar-s’hi la Vila, els pahers es comencen a escollir per insaculació.
