Cap als anys 1266 o 1267, tenia cura de les rendes de Camarasa, Cubells i Montgai, un jove anomenat Pere de Palau, per encàrrec de Martí de Vall·llebrera, a qui les hi havia concedit per termini de tres anys el Rei.
Pere de Palau actuava també, “de facto”, com a batlle reial, per encàrrec de Jaume de Cervera, qui tenia pel Rei els esmentats termes.
Dos veïns de Cubells, Guillem de Meià i Pere de Paneres, van ser inculpats de la mort d'un altre veí, N'Oller de Cubells.
Els dos presumtes homicides van fugir al Castell d'Alòs, llavors tingut per Pere d'Ayerbe, germà bastard del Rei Pere, confiant en la protecció de Jaume de Cervera.
Una nit, van compareixer prop del Castell d'Alòs una comitiva de vint a trenta homes, comanats per Pere de Palau, Martí de Vall-llebrera i Francinach, porter reial.
Al cap d'una estona, Francinach i Martí, acompanyats d'alguns peons, van entrar a buscar els acusats i se'ls van endur i els van tancar a Camarasa a la casa de Pere de Palau.
En assabentar-se'n de que els tenien presos, parents de l'Oller i altres amics seus, van anar a Camarasa a parlar amb Pere de Palau per sol·licitar, a canvi de diners, el lliurament dels dos presoners i d'un altre, de nom Bernat de Meià, qui també estava reclamat per la justícia pel mateix crim, encara que estava fugit.
En Palau, d'acord amb Vall-llebrera, va acceptar la proposta, a canvi del pagament de tres-centes masmudines (un tipus de moneda almohade equivalent a mitja dobla d'or) i, al cap de tres dies de tenir-los presos, sense iniciar cap procés o investigació per saber si havien estat o no els assassins de l'Oller, els va lliurar als seus parents.
Els Oller se'ls van endur a un tossal enfront del Castell de Cubells (que podia ser ben bé la Serra de les Forques i que d'aquí en vingués el nom). Abans de clarejar el dia, els dos acusats penjaven ja de les forques: la venjança dels Oller s'havia acomplert. La gent de Cubells, esfereïts per l'espectacle, van despenjar l'endemà els dos cadàvers.
Poc després, el batlle Palau va anar a Cubells i es va incautar dels bens d'en Paneres i Guillem de Meià, així com dels d'en Bernat de Meià, també inculpat i fugit. Es calcula que passaven de dos mil sous els diners aconseguits i se'ls van repartir sense cap remordiment en Pere de Palau, Jaume de Cervera i Martí de Vall-llebrera ( les rendes anuals del tres termes de Camarasa, Cubells i Montgai, tot just arrribaven als dos mil quatre-cents sous).
Passats els tres anys que en Martí de Vall-llebrera va cobrar les rendes, el Rei les va tornar a Jaume de Cervera. Jaume de Cervera i Pere de Palau, com s'ha pogut comprovar, s'entenien prou bé i Palau va quedar a Camarasa, Cubells i Montgai com a representant d'en Cervera i com a Batlle Reial.
Aviat començaria a fer sentir el pes de la seva autoritat, i el seu patrimoni i influència creixerien, aconseguint partit propi i complicitats que l'empàraven i el protegien en les seves posteriors malvestats.
La història de Pere de Palau podriem dir que comença aquí, i aquesta acció no seria la més sinistra. Al llarg del temps aniria ampiant el seu poder i, cada cop sentint-se més segur, la seva ambició i corrupció anirien creixent.
Qui sap si el nom de Serra de les Forques prové d'aquests esdeveniments. Els fets son prou greus i colpidors, com per haver quedat aquest mal nom al paratge on foren linxats, sense judici ni investigació, en Pere de Paneres i Guillem de Meià, dos veïns de la Vila.
