CONSIDERACIONS SOBRE EL MARQUESAT DE CAMARASA.

Un error que últimament s'està extenent i repetint ( a webs municipals, a la de les Terres del marquesat, i inclús en publicacions locals) es que el "Marquesat de Camarasa", del qual en va formar part Cubells, va ser creat a mitjans del segle XIV pel Rei Alfons el Benigne.
Voldria aportar aquest gra de sorra per intentar canviar la dinàmica imparable d'anar publicant aquesta inexactitud històrica.

Cal sortir de dues premises bàsiques:

- El títol de "Marqués de Camarasa" fou creat exnovo i atorgat pel Rei Carles I, l'any 1.543, a Diego de los Cobos, en base al senyoriu que la seva esposa, Francisca de Luna, tenia sobre una part de les anomenades “terres del Marquesat”, i especialment pel que fa a la zona de Camarasa, Cubells i Montgai.

- El fet de que anteriorment, i des de mitjans del segle XIV, aquest territori s'anomenés, Les Terres del Marquesat o Lo Marquesat, no és a conseqüència del suposat Marquesat de Camarasa, sinó de l'adscripció d'aquests territoris, a partir de l'any 1329, al Marquesat de Tortosa, creat per dotar de patrimoni a l'infant Ferran, fill del Rei Alfons el Beningne amb la seva segona esposa, Elionor de Castella ,que per tant no era hereu de la Corona ( L'hereu de la Corona va ser el famós Pere el Cerimoniós, que es va encarregar un cop coronat de recuperar tot el que el seu pare havia anat cedint als altres germans o germanastres).

La denominació Terres del Marquesat no surt, per tant, del Marquesat de Camarasa, sinó de l'adscripció de les posessions que havien format part de la Batllia Reial de Camarasa i posterior Vegueria, al Marquesat de Tortosa.
Per tant, podriem dir que abans fou el nom "Lo Marquesat" que el títol propiament dit, que trigaria més de dos-cents anys en ser atorgat.
Precisament, en la sentència de la indemnitat, que intenta arbitrar les diferències entre els diferents pobles i el senyor, l'any 1456, Luis de Coscón, qui ostentava el senyoriu d'aquestes terres, no es defineix com Marqués de Camarasa, sinó com "senyor en la major part de les terres del Marquesat".
Com ampliació del que comento, aquí us deixo un fragment del llibre, El Territoria Medieval a Catalunya, del doctor Sr. Flocell Sabaté, on descriu prou clarament el procés de gestació del territori i nom lo marquesat.

““.............Jaume II havia consolidat, en entrar el segle XIV, el control d’un veritable esvoranc en el comtat d’Urgell. Aprofitant la successió de trasbalsos que en la tretzena centúria porten a transformar el perfil del comtat urgellenc. L’antic domini del casal de Barcelona entorn de Camarasa i Cubells, mantingut des del 1050, s’havia eixamplat enormement amb la incorporació, pel sud, de Montgai i Bensa , creuant a l’oest la riba dreta del Segre i aconseguint Sant Linya i Llorenç i, de manera important, afegint-hi el 1312 tota la vall de Meià, allargassada fins a tocar la Noguera Pallaresa per Fontllonga i amb continuïtat tant per Alòs com per Vernet.
Tot aquest conjunt necessitava una cohesió , que no encertava no sota la forma de vegueria ni sota la de bailiu, dificultat tant per la manca d’un nucli veritablement preeminent com per la mateixa dispersió de l’espai físic i, també, humà, en tant que la concordança assolida per una mateixa pertinença a la jurisdicció reial no aconseguia apropar els dos vessants d’aquest espai: l’encarat a Montgai, Cubells i Camarasa per un costat i, per l’altre, l’articulat per Vilanova de Meià. Tot el conjunt tampoc no era prou sòlid per bastir una entitat baronial en si mateixa, però es podia convertir en un complement per altres unitats. Així ho aplica Alfons III, partint de la mateixa duplicitat del territori: en erigir el marquesat de Tortosa, el desembre de 1329, hi disposà la Vall de Meià i Alòs, i mig any desprès, l’u de juny de 1330, hi afegeix la resta de territoris , configurant, per tant, el marchionatus Dertuse qui est in Diocesi Urgellensi.
A Tortosa, tot i la intensa participació del marquès i dels seus representants en el govern de la regió, la percepció del territori no es modifica, atès que les unitats existents ja eren prou arrelades. En aquest sentit, la fi del marquesat el 1363, i el retorn a l’àmbit reial no imposa gaires alteracions. En canvi, els territoris del nord havien trobat la seva cohesió en la denominació com a marquesat. Per això, extingida la unitat nobiliària, continuaran essent les Terres del Marquesat o, directament, lo Marquesat.
La cohesió es plena i completa. Fàcilment, aquesta denominació es mantindrà en la percepció unitària de l’espai la cancelleria reial la utilitzarà en les seves referències a la zona.
Quan el 1387 l’infant Martí rep aquest conjunt – en confirmació de la concessió establerta per Pere III el 1386 – ell s’anomena duch de Muntblanch e senyor del marquesat.
Popularment, la denominació esdevé tant assumida que les terres del Marquesat o lo Marquesat, s’imposa amb total empenta com una definició comarcal més, equiparable a les percepcions populars d’altres regions. Per això, quan tant el marquesat de Tortosa com el comtat d’Urgell ja no existeixen, Joan Cortit es defineix com a dominus locorum Valfogona, de la Çayda, del Timonal e de les panelles sitorum in Urgello, et castri Segura situs in terra Marchionatus.
D’aquesta situació es desprenen dues conseqüències una mica iròniques: En primer lloc, els possessors del territori anomenat Marquesat maldaran, ja a la sortida del segle XV, per ser elevats al rang de marquès, tal com assoleixen en el segle XVI. En aquests moments, la família dels Cobos serà distingida pel sobirà amb el marquesat de Camarasa, estès precisament, sobre les Terres del marquesat o Marquesat , o sobre el marquesado con diu Zurita . L’altra conseqüència, no menys irònica, és que la historiografia, a partir d’aquesta realitat, ha reincidit en creure que el marquesat de Camarasa ja va ser creat explícitament en el segle XIV ”