CUBELLS. UNA SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS MUNICIPAL AL SEGLE XVII

A finals del segle XVII, la situació financera del poble de Cubells era tant greu, que van haver de proposar un acord amb els crediors, atès que els ingressos no podien fer front, ni tant sols, al pagament dels interessos dels deutes contrets.

CONCÒRDIA AMB ELS CREDITORS. ANY 1697. ( CÒPIA DE 1741)

ACTUA FRANCESC POCURULL COM SÍNDIC I PROCURADOR DE LA UNIVERSITAT I SINGULARS DE LA Vila.

29 de gener de 1697.

Explicacions:

A causa dels allotjaments de soldats tants grans que s’han hagut de fer i els que actualment encara s’estan suportant i a causa també dels donatius realitzats per lleves de sometents i " Tercios", la Vila ha hagut de gastar i està gastant considerables quantitats ( que sobrepassen les 1000 lliures en els últims anys)

A això hi hem d’afegir la última plaga de Llagosta i les gelades i freds de 1694 i 1695 que van cremar totes les oliveres de la Vila.
La Vila, a més, està obligada a pagar cada any, en concepte de pensions de censals 1241 lliures, set sous i 3 diners.

Relació de creditors.
n Reverend Comunitat de Cubells. 332 ll.
n Veí de Cubells. 75 lliures.
n Veí de Cubells. 21.
n Veí d’Agramunt. 13
n Doctor traguany de Cubells. 50.
n Rector de Camarasa. 9
n R, Comunitat de Camarasa. 13
n Germans descalços de Balaguer. 32
n Pubill Ferrando de Montsonís. 10
n Monges de Sta. Clara de Balaguer. 56
n Comunitat de Pobres de Balaguer. 10
n Convent de santes Creus. 60.
n Josep Vega de Balaguer. 60.
n Convent de Poblet. 75.
n Hereu de Joan Carbonell de Balaguer. 30.
n Ramon Anglesill de Balaguer. 13.
n A un altre particular. 7.
n R. Comunitat de Solsona. 5.
n Comunitat de pobres de Cervera. 4.
n Llorenç Mauri d’Agramunt. 50.
n Lluís Margalef de Lleida. 50.
n Capítol d’Àger. 59.
n Foraster de Barbens. 39.
n Beneficiats de l’església de Cubells. 43.
n Causa Pia de Pere Llobet. Barcelona, 40.
n Als conservadors de la terra del marquesat. 74.
n Censals de la Collidoria menor del marquesat. 16.
n Pels censos dels forns. 25.

A aquestes 1247 lliures, s’hi han d’afegir altres per pensions endarrerides, arribant tot junt a 2000 lliures.

La Vila, té altres obligacions anuals indefugibles.

n Al mestre, per l’ensenyament dels minyons de l’estudi. 30 lliures.
n Al predicador de quaresma. 30.
n Al nunci per sa soldada. 20.
n Al rellotger per sa soldada. 20.
n Al notari. 10.
n Per caritats immemorials que fa la Vila. 32.
n Per despeses i dietes dels pahers. 60.
n Al Veguer de Lleida i batlle de les aigües. 12.
n Als obrers de l’hospital en carn i gallines pels malalts. 13.


La Vila, a més. Ha pagat ja, per allotjaments de soldats i lleves dels Tercios provincials des de l’any 1694, la quantitat de 1000 lliures.

Els ingressos anuals de la Vila arriben únicament a 975 lliures anuals i provenen de:

n L’onzè dels fruits i herbes. 700 lliures.
n Per censals de particulars a la Vila. 125.
n Pel llibre del comú. 110 lliures.
n Per l’arrendament de l’hostal. 8
n arrendament de la fleca. 7
n tenda de l’oli. 6
n arrendament de pesca salada. 10.
n arrendament de la taverna. No res.
n Arrendament del forn. 9.

Que per tant, les entrades no son suficients per atendre les sortides i per això es fa aquesta concòrdia ( una mena de suspensió de pagaments).
Cada any el poble destinarà 400 lliures a satisfer pensions que es determinaran per sorteig.
L’altre any, les 400 lliures es destinaran a satisfer i quitar censals que també s’escolliran per sorteig.
I així successivament.

Pel que sembla, l’any 1741 s’havien aconseguit redimir 11 censals per un import de pensions de 489 lliures anuals.