MONEDES ENCUYADES A CUBELLS. SEGLE XIV.

Recentment he pogut obtenir un exemplar d'una moneda "pugesa" encunyada a Cubells, a les primeries del segle XIV. Posteriorment, n'intentaré publicar alguna imatge ( la veritat es que el seu petitíssim tamany i la seva conservació, requereixen un treball molt acurat per poder-ne facilitar imatgers decents).



Explicació Històrica:



Any 1299. 17 d’Agost. Jaume II concedeix a la Vila de Cubells que pugui fer circular pugeses com ho fa Lleida, amb l’obligació d’assegurar-les.
“Nos Iacobus. Intendentes circa utilitatem et augmentum ville nostre de Cubellys ad instanciam et suplicationem nobis pro parte hominum ipsius ville factam. Concedimus eis de gratia especiali quod pugesie eree quod generalitar currunt et expendutur in Civitate Ilerde et in aliis locis convicinis ipsius ville de Cubellis currant et expendutur et currere atque expendy possent decetero in dicta villa et ius terminus prout in civitate Ilerde et aliis locis predictis currunt et expendeutur tu superius continentur. Ipsis tamen hominibus de cubellis assecurate ydonne pugesias predictas prout assecurate sun in civitate Ilerde et locis aliis predictis. Mandantes per presentes universis officialibus et subditis nostris presentibus et futuris quod concessionem meam predictam firmam habet et observet et faciant inviolàbiter observatori et non contraveniant nec aliquem contravenire permitan aliqua racione. Mandato domini Regis. “
( ¿ Es una autorització per batre monedes o només per que hi puguin circular les pugeses que circulen a Lleida ? El cert però, es que s’ha descobert tipus monetaris indubtablement atribuïbles a Cubells i que a començaments de segle XIV s’emeten monedes pugeses a la Vila).

A principis de segle, Cubells, Camarasa, Agramunt i Balaguer obtenen autorització per emetre i batre monedes pugeses i quarts d’abast local.


El sistema monetari català s’anà formant al llarg dels temps medievals, adaptant-se a les diferents etapes del seu desenvolupament econòmic.

Sorgit de forma plural dins el mosaic comtal, la unificació territorial al voltant del nucli Barcelona-Vic-Girona, significà també la unificació de la moneda i la centralització de la seva emissió a Barcelona.
A mitjans del segle XIII, per evitar la tendència d’alguns monarques a emitir moneda sense tenir presents les necessitats reals del comerç, en Jaume I acceptà un seriós control del Consell municipal barceloní sobre la moneda, i la creació del primer pilar del sistema monetari, el diner de tern ( 1257). Es tractava d’una moneda d’un pes proper al gram, amb un 24% d’argent i la resta d’aram, al·liatge dit del Billó. Les transaccions es comptabilitzaven en diners i els seus múltiples imaginaris, el sou ( 12 diners) i la lliura ( 20 sous), sistema que va perviure fins a finals del segle XIX.
Ja des de l’inici, el diner de tern demostrà ser un valor alt en excés per a les petites transaccions. L’escassetat en el batiment d’òbols o mitjos diners, una fabricació poc rendible, agreujava la situació. Al final del segle XIII començaren a sortir les primeres solucions alternatives en zones allunyades de Barcelona i on els mercats locals necessitaven imperiosament numerari petit. A Lleida i Almenar vers el 1290, i a Balaguer, Ponts, Agramunt, Camarasa i Cubells, al principi del segle XIV, els consellers municipals obtingueren dels sobirans llicències per a batre pugeses o quarts de diner d’abast local. Amb emissions prudents, les poblacions saberen menar bé aquest instrument alternatiu que anava, però, prenent cada cop més paper en el mercat monetari.