LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A CUBELLS. RELATS EXTRETS DEL LLIBRE DEL CONSELL

En la Guerra de Successió, després de la caiguda de Lleida i Balaguer arran de la batalla d’Almansa i després d’un posterior contraatac Austracista, la Vila de Cubells queda situada novament entre dos focs: Els partidaris dels Borbons a Balaguer i Lleida, i els Austracistes a Agramunt, Tàrrega i Cervera. Aquesta situació durarà fins l’any 1713, en que després de l’abandó de la Guerra per part dels Aliats Austracistes, les forces Espanyoles i Franceses tindran via lliure per ocupar tot el país i posar setge a Barcelona.

Es interessant, citar la cronologia dels acords més importants del Consell de la Vila durant la Guerra de Successió. Que expliquen aquesta situació ambivalent entre els dos contendents.

8 de setembre de 1705, El Consell General de la Vila acorda que el Batlle i els pahers compareguin a Agramunt per tal de jurar fidelitat a l’Arxiduc d’Àustria com a Rei Carles III. (per que mos ho demanen sota pena de la vida!)
11 d’Octubre de 1705. El Consell acorda enviar un Paher a Barcelona per suplicar a SA Majestat ( Carles d’Àustria) quan farà la gràcia de confirmar els privilegis de la Vila-
6 de març de 1707. S’acorda que baixin els Síndics a Lleida a parlar amb el diputat militar i avisar que la Vila proporcionarà un tinent i sis soldats.
5 de juny de 1707 .S’escullen vuit homes per anar a defensar Lleida.
19 de juny 1707. S’escullen 40 voluntaris per enviar-los a Barcelona al servei de Carles III.
1709. Lleida ja es en mans dels Borbons. Arriba l’ordre de contribuir a les despeses de refer les fortificacions de Lleida.
27 de febrer: Mor Josep Balagueró, Paher en cap, en una topada amb oficials Borbons al Pont d’Alòs.
n 9 d’abril. S’envien els Síndics a Lleida a requerir per què s’ha agafat pres al Paher segon.
n 3 de novembre. Al mateix temps que s’envia un síndic a Barcelona a parlar amb SA majestat per veure si els donarà llavor per sembrar, envien un present al general Borbó de Balaguer.
n 1712. 7 de gener. S’acorda portar queviures als fusellers de Camarasa ( guarnició Austracista) per evitar que molestin els veïns del poble i s’acorda que no se’ls en doni més sense ordre del Marquès del Poal ( Militar de la Generalitat)
n 12 de gener. S’acorda enviar un present a Rafael Nebot. Diputat Militar.
n 1 de febrer. S’envia un síndic a Cervera a preguntar sobre les peticions fetes pel comandant de Camarasa ( Pedro Golobartes)
n 11 de Març. S’envia una càrrega de vi al general Borbó de Balaguer.
n 14 de març. Es tornar a comprar el mateix vi al fusellers de Camarasa, atès que l’havien agafat pel camí.
n 15 d’abril. S’envia un present al general Austracista de Cervera.
n 1713. 26 de maig. S’envia el síndic a Barcelona per tal d’intentar treure els voluntaris.
n 29 de Maig. S’acorda ajudar els voluntaris vinguts d’Aragó.
n 23 de juny. Novament s’ha de pagar rescat als Fusellers de Camarasa, que havien agafat el Paher en cap anant a portar llenya a Balaguer.
n 29 de Juny. S’acorda no enviar cap bagatge als voluntaris i que hi vagi el síndic a oferir set lliures com a donatiu.
n En un Consell no datat, però que ha de situar-se entre el 9 d’agost i el 5 d’octubre , s’acorda enviar un Paher a Vilanova de Meià. per entrevistar-se amb el diputat militar, Sr. Rafael Nebot, en la seva famosa expedició intentant un alçament de tota Catalunya per alçar el bloqueig de Barcelona.
n 5 de Setembre. S’envia un missatger a Balaguer per intentar revocar l’ordre de desarmar el sometent.
n 1714. S’envia un síndic a Barcelona a parlar amb el Duc de Pòpuli ( general que comanda el setge) sobre la contribució que els ha estat demanada.
n 27 de Setembre. Es fixa a la plaça de la Vila l’ordre del Duc de Berwikc d’entregar totes les armes que hi hagi a la Vila a la Plaça de Balaguer.
n 28 de Setembre. S’acorda que el Batlle baixi a Balaguer a parlar amb el general Monjorge per veure si “ volen deixar algunes escopetes per guardar de la justícia”

Les vicissituds, però, no s’havien acabat. L’any 1719, la política del cardenal Alberoni, ministre de Felip IV , amb la seva dèria d’intervenció a Itàlia, provocà al indignació dels governs de França i Anglaterra, els quals atacaren conjuntament espanya per mar i per terra.
La primavera de 1719, el mateix Duc de Berwick, ocupava la principal fortalesa de la vall d’Aran, el general Bonas ocupava els Pallars i proclamava que havia vingut a retornar les llibertats al poble de Catalunya.
L’acció no aconseguí l’alçament d’un país esgotat per la guerra anterior i malfiat de les propostes dels francesos i anglesos, i provocà més aviat l’enduriment de la repressió i l’execució de venjances no conegudes anteriorment.
Arran d’aquesta revifalla de la guerra, novament els pobles hagueren de contribuir al sosteniment de la lluita: A la vila de Cubells li correspongué un pagament de 717 rals. ( Lleida 11.767, Balaguer 2.706, etc.…).