CUBELLS A L'EDAT MITJA

L’ALTA EDAT MITJA

La història documentada de Cubells, comença alhora que la de Camarasa, ja que ambdós castells foren conquerits per Ramon Berenguer I l’any 1050 previ pacte amb el rei de Lleida i , des d’aleshores, la seva història aniria lligada i paral·lela, ja que ambdues poblacions foren les originàriament integrants de La Marca ( territori sota el domini del Comte de Barcelona situat en una zona d’influència urgellesa) , i origen de la Batllia Reial de Camarasa - Cubells - Montgai , que es convertiria en Vegueria i finalment seria adscrita al Marquesat de Tortosa, per retornar després a la Corona; mantenint-se sempre sota la sobirania de la casa Comtal de Barcelona i posteriorment dels reis d’Aragó, encara que la seva jurisdicció i possessió fou alienada múltiples vegades tant pels Comtes com pels Reis, fins que l’any 1543, el Rei Carles I, va concedir el títol de Marqués de Camarasa a Diego de los Cobos, en base al senyoriu que la seva esposa, Francisca de Luna, tenia sobre una part de les anomenades “terres del Marquesat”, i especialment pel que fa a la zona de Camarasa, Cubells, Montgai.

Es aquesta una època de lent avenç dels Cristians aprofitant les puntuals èpoques de debilitat i discòrdia entre els senyors àrabs , i de estancament i inclús retrocessos quan s’imposava un cabdill fort en la marca superior de les terres àrabs. Els anys 978, 982, 984 i 985 es produeixen les ràtzies de Al-Mansur i l’any 1003 Abd al Malik assalta el Castell de Meià mentre el seu general al-Wadihd pren i destrueix el Castell de Montmagastre i passa a ganivet tota la guarnició cristiana.

Aquest avenç lent es fa palès en les dates de conquesta de les diferents fortaleses de l’època.
Al segle IX, la frontera es situada en els Castells de Meià ( 815) i Ponts ( 888) i Montmagastre.
Artesa de Segre no és conquerida fins l’any ( 1019 ) , i encara havia de passar molt de temps fins que l’any 1050, s’obtinguessin Cubells i Camarasa, i el 1040 Cabanabona.
La mateixa Vila d’Àger conquerida una primera vegada l’any 1034, es va perdre novament l’any 1045, fins que no fou recuperada per Arnau Mir de Tost, ara ja definitivament l’any 1047.



Passaria després una bona pila d’anys ( entre 30 i 40) fins que la frontera no avançà fins la Línia de Tragó ( 1094) , Tartareu (1076) , Gerp ( 1080) , La Sentiu ( 1080) i Bellcaire ( 1091) en un lent i dificultós avenç fins Balaguer, que no cauria definitivament fins l’any 1.106 i el “malignum” Castell d’Os de Balaguer, que no seria conquerit fins l’any 1116.

L’expansió definitiva vers el Pla d’Urgell i Lleida seria aturada novament pels Almoràvits en la batalla de Corbins, l’any 1124. L’activitat no es reprendria fins l’any 1145 amb la conquesta d’Albesa i la posterior conquesta l’any 1149 de la ciutat de Lleida, obra del comte d’Urgell Ermengol VI i Ramon Berenguer IV .
És aquesta una època que s’ha fet expressar de tal manera a diversos autors:

(...) “Lluites cruels i aferrissades, aquest va ser el destí de tota la zona intermèdia entre els plegaments calcaris dels Pirineus i la conca de Lleida que travessa el Segre; terra feroçment disputada entre moros i cristians y sembrada de runes de fortaleses, com veiem en las muralles i el Castell de Balaguer, al Castell i les torres de Castelló de Farfanya i als Castells d’Algerri i de Cubells.
( L’Espanya de l’Est: Catalunya, Balears i València. De Pierre Deffontaines i Marcel Durlait. )

CRONOLOGIA

Segle XI.

n 1050 : El rei àrab de Lleida , Al Mudàffar, cedeix a Ramon Berenguer I els castells de Cubells i Camarasa, en compensació per la seva ajuda en les lluites que manté amb el Rei àrab de Saragossa.
n 1052: Ramon Berenguer I cedeix ambdós Castells al Vescomte d’Àger, Arnau Mir de Tost , el gran cabdill d’Àger i les dues Nogueres, per a que els tingui per ell.
n 1063. Ermengol IV d’Urgell es compromet a defensar el Comte de Barcelona i les seves terres, tant les que posseeix com les que pugui posseir a la Ribagorça, a més del Castell de Cubells i el de Puigroig contra qualsevol atac.
n 1071: Arnau Mir de Tost en el seu testament deixa el Castells de Cubells i Camarasa a la seva filla Letgarda , per tal que els domini i posseeixi en nom dels Comtes de Barcelona ( R. Berenguer i Almodis)
n 1053 - 1071 (?) Guerau Marcuti és nomenat Castlà de Cubells.
n Guerau Ponç I de Cabrera, Vescomte d’Àger i Girona, torna a jurar fidelitat al comte de Barcelona sobre ambdós castells.

Cubells , com a vila reial, es mantingué fidel a Pere II el Gran en la revolta dels Comtes d’Urgell i de Foix .
És aquesta època, dels segles XII a XIV, quan deslliurada ja Lleida, i llunyana l’amenaça de Guerra, la Vila comença a créixer i a prosperar mentre la fortalesa va perdent la seva importància fins quedar absorbida i relegada a l’oblit.
Serà en aquesta època quan es construeixin les tres grans esglésies de gòtic primitiu de la Vila. Santa Maria del Castell, Sant Pere ( reedificada sobre la primitiva església romànica) i Sant Miquel, edificada en un raval format a la part baixa del Turó, mostra del creixement imparable de la població.

Josep Lladonosa també fa palesa la importància creixent que va adquirint la Vila, deslliurada de la seva funció estrictament militar: “ Cal advertir que a la segona meitat del segle XII, no solament havien apareguts molins drapers i fàbriques de brunetes i picons a la ciutat de Lleida, ans també en altres poblacions importants de vora del Segre: Balaguer, Cubells, Camarasa i Agramunt.”

En el fogatge de 1376, hom concedeix a Cubells, 89 focs, el qual significaria uns 450 habitants. Quantitat prou important si la comparem amb altres poblacions veïnes i si tenim present que durant el període 1358 a 1363 hi han períodes de sequera i de plagues de llagosta, a més de produir-se a partir de l’any 1348 el començament d’un cicle pestífer que si bé als llocs rurals no tindria la incidència que tingué a les ciutats, de ben segur produí una gran mortaldat.
Els 89 focs de Cubells els podem comparar amb els 51 de Llimiana, 57 d’Alòs, 16 de Baldomar, 73 de Camarasa, 29 de Santa Linya, 72 d’Algerri, 88 d’Àger, 54 d’Ós de Balaguer, 67 d’Agramunt, 12 de La Sentiu, 344 a Balaguer, 29 a Artesa de Segre, 19 a Corbins, etc…
Únicament Balaguer, amb 344 Focs i Alguaire i Castelló de Farfanya, amb 109 i 152 focs, respectivament, superen el de Cubells.

Tampoc hem d’oblidar que bastants habitants de Cubells deixaren la Vila i anaren a repoblar, primer Lleida, i després altres pobles del Segrià i les Garrigues. ( Repobladors--- Lladonosa: Entre els primers repobladors de Lleida n’hi figuren bastants de procedents de la Vila, com per ex. en Guillem i Pere de Cubells, ambdós en base a donació efectuada pel Comte d’Urgell, també figuren com a beneficiats en la repoblació de Cap Pont els “homes de Cubells”; en la repoblació d’Almacelles també hi participen, com per ex. En Miró Gilabert; l’any 1203, any de col·locació de la primera pedra de la Seu, trobem que en Pere de Cubells és prior del capítol de la Seu de Lleida i un altre Guillem de Cubells n’és canonge,)
La contribució a les repoblacions per part de la Vila, continuà amb l’avenç cristià vers l’Ebre i vers el Regne de valència. El cognom Cubells és molt estès a Batea, Mora d’Ebre, Vinaròs, Benicarló, Benicàssim, Val, Novelda, etc…

CRONOLOGIA

Segle XII.

n 1.106. Guerau Ponç II de cabrera, Vescomte d’Àger i de Girona, conqueridor el mateix any de la Ciutat de Balaguer, sol·licita a Ramon Berenguer III, després de jurar-li fidelitat, que li doni potestat sobre el Castell de Cubells.
n 1106. Presa definitiva de Balaguer pel comte d’Urgell, menor d’edat i representat pel senescal del comtat, Guerau Ponç II de cabrera i el seu oncle i tutor, el cavaller castellà Pedro Ansúrez.
n 1136. Jurà com Castlà del Castell en Guillem Ramon Tapifer.
n 1149. Presa de Lleida per Ramon Berenguer IV.
n A finals de segle, el Castell és detentat per la casa dels Cervelló ( l’any 1193, Guerau Alemany de Cervelló llega al seu net el Castell de Cubells).
n 1199. Guerau Ponç IV de Cabrera, jura fidelitat al rei i es compromet a defensar, pel seu vassallatge les fortaleses de Cubells i Camarasa.

Segle XIII

n 1232. Jaume I confirma a favor del seu senescal Guillem Ramon de Montcada els castells i viles de Cubells, Camarasa .
n 1276. Pere II ordena que els municipis de Lleida, Tamarit, Almenara, Camarasa i Cubells s’uneixin per resistir el comte d’Urgell.
n 1281. El compte de Foix i el Comte d’Urgell , en guerra amb el Rei, assetgen Cubells i Camarasa.
n 1285. Regnat de Pere II ( El Gran, dit també dels francesos). A la parròquia d’Arnils compareix Pere de Bellver, Castlà de Cubells, per intervenir en la guerra amb els francs.

n 1299. 17 d’Agost. Jaume II concedeix a la Vila de Cubells que pugui fer circular pugeses com ho fa Lleida, amb l’obligació d’assegurar-les.


L’any 1331 , Regnat d’Alfons III el Benigne, l’Infant Pere ( futur Pere III el Cerimoniós) confirma en nom del Rei d’Aragó el privilegi de la vila de tenir mercat i les immunitats i franqueses dels qui hi concorrin.
Transcripció del Document : “us concedim a vosaltres, paers de la comunitat de la vila de Cubells, tant presents com esdevenidors, que tota persona de qualsevol jurisdicció, sexe o condició, que existeixi, venint al mercat de Cubells amb mercaderies o d'altres coses per comerciar, vendre o comprar, o bé per altre motiu, siguin protegides i salvades igualment i amb seguretat, tant en venir, com en estar, com en retornar.
Així mateix, per motiu de qualsevol deute o quantitat en la qual tant principalment com pel nom del jurament de fidelitat estiguin obligats, fins i tot si dins dels deutes contrets sota el nom de comanda estiguessin lligats no puguin, en venir, en romandre i en retornar a l'esmentat mercat, ser agafats, detinguts, impedits, ni tampoc demandats; ni tampoc per alguns excessos, a menys que siguin homicides, lladres, traïdors, heretges o falsejadors de moneda, o bé quebrantadors de pactes o treves, o bé si infereixen qualsevol injúria a algun habitant de Cubells..."

CRONOLOGIA

Segle XIV.

n 1326. Cubells i Camarasa aporten cadascuna 9.000 sous jaquesos per la conquesta de Sardenya.
n 1329-1330. Alfons III, en erigir el marquesat de Tortosa, el desembre de 1329, hi disposà la Vall de Meià i Alòs, i mig any desprès, l’u de juny de 1330, hi afegeix la resta de territoris) configurant, per tant, el marchionatus Dertuse qui est in Diocesi Urgellensi .

n 1331. El Rei confirma els privilegis del mercat de Cubells.
n Privilegi del Rei Pere, pel qual la resta d’habitants del marquesat no han de pagar pontatge per passar el pont d’Alòs.
n 1363. Enderroc de l’església de Sant Julià ( cal determinar-ne encara el lloc on era situada, encara que molt bé podria ser l’actual esglesia de Sant MIquel)
n 1363. Després de la mort de l’Infant Ferran ( 1363) la seva vídua, Maria de Portugal, retorna el marquesat i altres possessions a la Corona a canvi de 3000 florins d’or.
( A l’arxiu municipal es conserva el pergamí en el qual s’esmenta el retorn, i el jurament dels naturals de Cubells als nous senyors, així com el Jurament per part d’Arnau de Ballestar, porter de la Reina, dels privilegis i costums de la Universitat de Cubells)
n 1395. Accedeix al tron Martí I l’Humà, germà de Joan I, mort sense descendència masculina. El comte de Mateu de Foix, marit d’una filla de Joan I, no accepta el nou Rei i, en defensa dels drets successoris de la seva esposa, es revolta i ataca Vilanova de Meià , Camarasa i Cubells, havent d’alçar el setge sense resultats.
n 1396. Martí I ven el Marquesat a la Ciutat de Lleida.

LA FI DE L’EDAT MITJA. LA VILA EN LES CONVULSIONS DEL SEGLE XV I L’INTENT SENYORIAL D’AUGMENTAR LA PRESSIÓ SOBRE ELS SEUS DOMINIS.

Segle XV.

n 1414. Rebel·lió de Jaume, comte d’Urgell, escamots de ballesters del comtat d’Urgell fan incursions al terme de Cubells.
n 1424. La corona recupera el marquesat després de desenpenyorar-lo.
n 1449. Es senyor del Marquesat Luis de Coscón.
n 1456. Sentència Arbitral de la Indemnitat.

L’any 1456, havent estat venuda la jurisdicció de Cubells i de la resta del marquesat al cavaller aragonès, Luis de Coscón, davant la pressió feudal ( que a llocs de la Catalunya Vella acabaria amb les revoltes remences) la Vila , juntament amb Camarasa i els altres pobles del marquesat, pogué fer valer els privilegis que li havien estat atorgats des de l’antigor i foren recollits en una sentència arbitral anomenada “Sentència de la Indemnitat”.

Dins d’aquests privilegis hi havia el de que els pahers i síndics de la vila podien usar dels mateixos privilegis que els pahers de Lleida, que els senyors del marquesat no podien vexar, maltractar ni oprimir als naturals i que cap oficial real no podia entrar a la terra ( marquesat) per exercir acte algun de jurisdicció, sinó fos la mateixa persona del Rei, el seu primogènit, Governador o Portaveus.


Es també esclaridor el document del DIA 14 DE AGOST DE 1454 , en que s’informa d’un enfrontament anterior a l’esmentada sentència, amb el marqués.

L’esmentat dia, va comparèixer en Francesc de Gratallops, paher i síndic de la vila de Cubells, davant el notari de Camarasa per fer entrega de la següent certa requisitòria al Sr. Luis de Coscón, Sr. de la terra del marquesat:

n Que a manament vostre, Sr. Luis de Coscón, el cavaller Pedro de Alcanyís , procurador vostre, a ordenat arrestar a el Joan de Bondia, Pere de Montgai major, Francesc Caminet i Antoni, tots de la Vila de Cubells i els ha fet manament de que paguin 30 lliures que segons vos us havien promès pagar per certa execució que a manament vostre es faria en certes olives dels singulars de dita Vila a instància de l’honorable Joan Agulló de Lleida.
n Que aquesta promesa no li han fet a vostè ni els esmentats anteriorment ni ningú altre de la Vila, ja que l’esmentada execució no es podia fer per Dret ni per justícia, car ja la universitat de Cubells havia pagat tota la quístia .
n Que l’esmentat Joan Agulló no es actuador dels creadors de la indemnitat ni subrogat en el seu lloc i a més, no s’ha informat a les universitats de la terra del marquesat que tingui algun Censal dels de la indemnitat.
n Que a més, l’esmentat Agulló a renunciat a la referida execució.
n Que vos sou condemnat amb sentència general de fer compliment, atès que les rendes generals no basten per pagar els creadors de la indemnitat.
n Per tant, us supliquem que deixeu anar los arrestats i tingueu per no fet i per cancel·lat com manament penal, atès que no hi té lloc en la terra del marquesat, ni podeu vos Senyor, ni cap oficial vostre, passar per damunt dels privilegis de la terra, i no vulgueu inquietar ni vexar els esmentats arrestats ni la universitat de Cubells.
Requerim al notari que sigui feta pública aquesta carta.

La publicació de la sentència no havia de liquidar els enfrontaments amb el Senyor.




16 DE MARÇ DE 1472.

Davant la casa de Lluís de Coscó compareixen, en presència del notari de Cubells Bernad sala, els honorables Bernat Pascual i Pere Gomar, pahers i síndics de Cubells manifestant que:
“ Havent estat dictada una sentència entre l’honorable Lluís de Coscó i la comunitat de Cubells, els esmentats paers en el nom de la comunitat apel·lem per l’esmentada sentència, requerint a Pere Alemany, procurador de l’esmentat Lluís de Coscó, a que assenyali un altre jutge en l’esmentada causa i dret en la sentència a ells dictada”
L’esmentat, Pere, procurador, respongué que era convenient fer allò que fos de Llei.


En temps de Ferran II el Catòlic ( 1499) es beneficià de la reforma municipal i es constituí en comunitat foral, de 90 famílies, en règim de paeria.