CUBELLS AL SEGLE XVIII. GUERRA DE SUCCESSIÓ I POSTERIOR REVIFALLA ECONÒMICA

SEGLE XVIII. LA GUERRA DE SUCCESSIÓ I LA FI DE L’AUTOGOVERN. REVIFALLA ECONÒMICA I DEMOGRÀFICA.

En la Guerra de Successió, després de la caiguda de Lleida i Balaguer arran de la batalla d’Almansa i després d’un posterior contraatac Austracista, la Vila de Cubells queda situada novament entre Dos focs: Els partidaris dels Borbons a Balaguer i Lleida, i els Austracistes a Agramunt, Tàrrega i Cervera. Aquesta situació durarà fins l’any 1713, en que després de l’abandó de la Guerra per part dels Aliats Austracistes, les forces Espanyoles i Franceses tindran via lliure per ocupar tot el país i posar setge a Barcelona.
Es interessant, citar la cronologia dels acords més importants del Consell de la Vila durant la Guerra de Successió.

n 8 de setembre de 1705, El Consell General de la Vila acorda que el Batlle i els pahers compareguin a Agramunt per tal de jurar fidelitat a l’Arxiduc d’Àustria com a Rei Carles III.
n 5 de juny de 1707 .S’escullen vuit homes per anar a defensar Lleida.
n 19 de juny. S’escullen 40 voluntaris per enviar-los a Barcelona al servei de Carles III.
n 27 de febrer: Mor Josep Balagueró, Paher en cap, en una topada amb oficials Borbons.
n 9 d’abril. S’envien els Síndics a Lleida a requerir per què s’ha agafat pres al Paher segon.
n 1712. 7 de gener. S’acorda portar queviures als fusellers de Camarasa ( guarnició Austracista) per evitar que molestin els veïns del poble i s’acorda que no se’ls en doni més sense ordre del Marquès del Poal ( Militar de la Generalitat)
n 1713. 26 de maig. S’envia el síndic a Barcelona per tal d’intentar treure els voluntaris.
n 29 de Maig. S’acorda ajudar els voluntaris vinguts d’Aragó.
n En un Consell no datat, però que ha de situar-se entre el 9 d’agost i el 5 d’octubre , s’acorda enviar un Paher a Vilanova de Meià. per entrevistar-se amb el diputat militar, Sr. Rafael Nebot, en la seva famosa expedició intentant un alçament de tota Catalunya per alçar el bloqueig de Barcelona.
n 5 de Setembre. S’envia un missatger a Balaguer per intentar revocar l’ordre de desarmar el sometent.
n 1714.
n 27 de Setembre. Es fixa a la plaça de la Vila l’ordre del Duc de Berwikc d’entregar totes les armes que hi hagi a la Vila a la Plaça de Balaguer.
n 28 de Setembre. S’acorda que el Batlle baixi a Balaguer a parlar amb el general Monjorge per veure si “ volen deixar algunes escopetes per guardar de la justícia”

Les vicissituds, però, no s’havien acabat. L’any 1719, la política del cardenal Alberoni, ministre de Felip IV , amb la seva dèria d’intervenció a Itàlia, provocà al indignació dels governs de França i Anglaterra, els quals atacaren conjuntament espanya per mar i per terra.
La primavera de 1719, el mateix Duc de Berwick, ocupava la principal fortalesa de la vall d’Aran el general Bonas ocupava els Pallars i proclamava que havia vingut a retornar les llibertats al poble de Catalunya.
L’acció no aconseguí l’alçament d’un país esgotat per la guerra anterior i malfiat de les propostes dels francesos i anglesos i provocà més aviat l’enduriment de la repressió i l’execució de venjances no conegudes anteriorment.
Arran d’aquesta revifalla de la guerra, novament els pobles hagueren de contribuir al sosteniment de la lluita: A la vila de Cubells li correspongué un pagament de 717 rals. ( Lleida 11.767, Balaguer 2.706, etc.…).
Consell.

Després de superar les crisis de 1640 ( Guerra de Separació o dels segadors) i del 1714 (Guerra de Successió) la vila passà de 350 habitants el 1718 a 1267 el 1787, època reflectida en el diari de Viatge de Francisco de Zamora, que reproduïm integrament en l'apartat de descripcions antigues de Cubells.

Es doncs, una època de creixement econòmic i puixança, i també d’un augment de la població gràcies a l’estabilitat aconseguida durant els últims anys. Al tombar del segle, Cubells és, juntament amb Balaguer i Castelló de Farfanya, una de les tres viles de l’actual comarca de la Noguera que superen els mil habitants.
La puixança econòmica la reflecteix el propi viatger quan esmenta que el planter d’oliveres, en la seva major part nou, és impressionant i que hi ha un molí molt famós.
La importància del planter d’oliveres ens la mostra també que al diccionari Català - Valencià - Balear d’en Francesc Borja Moll, dins dels diversos usos del mot Cubells, ens esmenta que és també el nom que se li dóna a l’Olivera Verdiella, atès que és la que predomina al terme.
En els llibres del Consell no trobem els trasbalsos de les èpoques anteriors, encara que no falten referències a anyades dolentes per la sequera o a epidèmies que provoquen encara mortaldats en la població.
D’aquest Consells, n’extraiem alguns per donar un breu mostreig de la vida i les vicissituds de l’època.
n 2 de gener de 1715. S’acorda enviar un home a Tàrrega a parlar amb el tinent general, per veure si ens podem pagar els rebuts del blat que hem portat a Lleida i Balaguer per ordre del Governador de Lleida.
n 3 de gener. S’acorda mirar si es trobarà mestre per ensenyar els estudiants.
n 30 de gener. S’acorda vendre oli per acabar de pagar el donatiu al consell de Guerra. S’acorda passar per les cases a veure quan en donarà cadascú.
n 19 de febrer. De nou s’acorda enviar algú a parlar a Lleida per intentar reduir el blat que els sol·liciten.
n 24 de març s’envia a Lleida, al Sr. jutge, el número de cases de la Vila i la manera com s’ha pagat la taxa del Consell de la guerra.
n 21 de maig de 1715. S’acorda tancar el portal de l’Obac amb pedra i calç o ges.
n 28 d’Agost de 1715. S’acorda aconduir el manescal fins l’agost de 1716. Deixar-lo franc de taxes de soldats i bagatges i llogar-li casa.
n 6 de setembre. S’acorda enviar un home a parlar a Balaguer amb el sargento mayor, i si aquest diu que s’obri el portal, s’obrirà quan tinguem resposta.
n Setembre de 1715. S’acorda cobrar una taxa per la Vila per treure els pahers de la presó de Lleida i Balaguer.
n El novembre de 1715. Arriba una carta del governador de que es tanquin els dos portals, i s’acorda consultar-ho amb el Sr. Vilaplana.
n El 12 de novembre de 1715 acorden comunicar al governador del marquesat que han posat a la presó a Francisco sabanes per haver-lo trobat portant bestiar pel terme, i que se l’obligui a pagar el dany causat a les herbes.
n gener de 1717. S’acorda a plegar els diners del cadastre. I anar a Barcelona a intentar reduir-lo.
n 7 de gener. S’acorda plegar llenya per baixar-lo als soldats de Balaguer.
n 4 de junt de 1717. S’acorda escriure una carta a l’oncle del Sr. marqués, avisant-lo que el Sr. de Flix li vol prendre la jurisdicció criminal al Sr. marqués.
n Al juliol, però, acorden vendre un bestiar i una somera que li han pres al Sr. de Flix.
n a final d’any s’han de prendre mesures extraordinàries per poder pagar la contribució reial. Es fa una concòrdia amb els arrendataris del setzè.
n 1718. El tres de maig s’acorda treure la verge del Castell en processó fins l’església parroquial per intentar posar remei a la sequera.
n El 16 de juny s’acorda preparar bagatges per anar a buscar la sal i repartir-la pel poble, donant-ne a cadascú la que li toqui.
n El setembre de 1718, el Consell de la Vila acorda llogar novament mestre per ensenyar els minyons ( no era una pràctica nova, ja als anys 1600 també hi ha Consells acordant tal cosa, i s’aniran repetint al llarg dels temps). La raó d’esmentar-lo és perquè en el mateix s’estableix el salari del mestre i les seves obligacions: “ El salari es de 30 (rals o lliures i a mes de l’obligació d’ensenyar a llegir i escriure i gramàtica, te l’obligació d’ensenyar-los doctrina cristiana i l’ajuda de missa. Al mateix temps, cada diumenge tindrà l’obligació d’ensenyar en públic la doctrina cristiana a la plaça Major.…”
n El dia 30 de març, se’ls requereix que aportin tres soldats. S’acorda primer mirar a veure si se’n trobarà de voluntaris i sinó que els busqui la Vila amb diners. ( per aconseguir els diners, que paguin tots els homes majors de 14 anys).
n El dia 19 d’abril s’acorda novament anar a Salgar com cada any.
n El dia 27 d’abril per fi poden llogar dos soldats, als quals s’acorda pagar dotze dobles de salari, quedant el que donés el rei a favor de la Vila.
n el 2 de febrer de 1725 el rector demana reparacions a l’abadia (rectoria)
n El dia 24 de febrer hi ha unes quantes disposicions urbanístiques: S’acorda fer escombrar els camins i treure la brossa i fer la porca o porsa en lloc que no pugui fer mal als camins. S’acorda també prendre els bancalets de Jaume Montgai de davall del serrall de la Castella per a engrandir el Serrall per posar les escombraries de la Vila. Que al serrall de davall de casa de Josep Sabanes que es prengui un bancal d’un altre veí per ficar els escombres . Es prohibeix llençar escombres al Serrall del portal de l’obac, del Portal de Sant Miquel i al portal de la Figuera.
n El dia 17 de maig de 1725 hi ha un enfrontament amb els preveres de la comunitat de Cubells que no volen cobrar els deutes en raó a la concòrdia en el seu moment subscrita.
n A més s’acorda que als regidors, d’ara en endavant se’ls doni, a més de la Capa i el barret, augsberg, calces del mateix pany que la capa, i mitges i sabates decents.
n El dia 32 de maig s’imposa un impost de 6 diners per cada lliura de carn venuda a la carnisseria , impost que es dedicarà a ajudar a pagar els censals.
n 19 de gener de 1726. El Sr. de la Torre de Fluvià sol·licita a l’Ajuntament de Cubells, que es demani per la parròquia sufragania de la Torre que hi posin un vicari curat.
n 1 d’abril. Pel que es veu la Vila tenia per costum donar una coca de caritat d’una lliura de pes el dia de sant Jordi tant als habitants de la Vila com als Forasters. ( s’acorda recomençar-ho o continuar en endavant cada any)
n Al Consell de 16 d’abril de 1726, s’explica detalladament com s’havia de fer la festa de sant marc.
n 1738. S’instal·la el costum de fer una sopa pels pobres.
n S’estableix com a salari del mestre 60 lliures.
n 1739. S’acorda fer adobar els capçals de les campanes i s’encomana la feina a l’ermità de Sanahuja.
n S’accepta que vingui a la Vila un apotecari que hi ha a Montgai.
n L’any 1740 s’arrenda la fleca per 20 lliures, la taverna per 55 lliures i l’hostal per 18 lliures.
n El mateix any, el cabesatge dona nota de que hi 1749 caps de bestiar entre ovelles i cabres.
n S’arrenda la teuleria i el forn de calç a un teuler de Balaguer, amb l’obligació de donar 1000 teules a 7 lliures, mil rajoles a 4 lliures i la calç a 22 diners la cortera.
n 1741. Arriba una ordre de la real Intendència, prohibint que es venguin els farratges a més de 2 reales de ardites per cada quintar.
n Aquesta any es dona permís per fer un cobert sobre el carrer (venent un tros d’aire) i es ven un pati al carrer de la Muralla.
n Igualment s’acorda indemnitzar al Botiguer en sis lliures del seu arrendament per haver-se estancat l’aiguardent i no poder-ne vendre.
n Es fa pregaries per la sequera i els freds.
n 1743 s’acorda requerir al Sr. de Flix per a que faci adobar el pont del Sió.
n 1745. Arriba un ordre de fer anar totes les mules i matxos a Lleida.
n 1746. S’acorda fer reparacions en profunditat al molí d’oli.
n Gener de 1747. Ordre reial d’elegir un home capaç per les Armes. S’elegeix en Mateu Castellà.
n Desembre de 1747. S’acorda buscar algú que faciliti neu pel pou de gel.
n 11 de febrer. S’acorda fer allargar l’església ( Sant Pere o Castell)
n ‘acorda pagar 9 lliures d’ajuda de cost pels encarregats del gel. Tenen obligació de vendre’n, inclús de nit, si ho demana un malalt.
n 1 de gener de 1750. Arriba una ordre de la reial Audiència de plantar cinq arbres per casa.
n 10 setembre de 1751. Ordre de la reial Audiència de reduir tots els censals i violaris al 3%
n 5 de febrer de 1752. S’adjudica a preu fet a un mestre d’obres la portalada de l’església de Sant Pere, el tirar a terra les capelles de Sant Francesc i Sant Crist, fer el caragol del campanar i fins al cor de pedra picada els graons, fer la portalada de l’església de la forma que doni la planta , etc.. en el seu llibre al preu de 163 lliures. Mestre Jaume Tarragó.
n 27 de febrer 1753. Com que el mestre maltractava els minyons de l’estudi, cada cop n’hi anava menys, Per això, i atenent les males anyades que hi hagut i a les despeses de les obres de l’església, s’acorda desconduir el mestre i que el vagin pagant els que vagin a l’estudi cada mes, com es feia antigament.
n 6 de febrer de 1757. S’acorda mudar el molí d’oli a la bassa nova i afegir-li dues premses mes.
n 24 DE MARÇ 1759. Es lloga UN NOU MESTRE amb sou de 46 lliures, prohibint-li que cobri res als fills de la Vila: Haurà d’ensenyar a llegir i escriure, comptes i principis de gramàtica. I tindrà l’obligació de fer estar quiets als minyons a l’Església.
n 27 d’agost de 1759 es dona permís a un Veí de Vilanova de Meià per a instal·lar-se a la Vila com a fabricant de tenalles, cantis i mitjos-cantis.
n 26 de maig de 1760. S’adjudica a preu fet la reforma , eixamplament i millora del camí de la Castella fins l’hort del canonge.
n Setembre de 1760. S’acorda allargar el molí de l’oli 24 pams més i afegir-hi una premsa.
n Gener de 1761. S’acorda millorar i eixamplar el camí del Molí fins el portal de sant Miquel i del dit camí fins el portal de santa esperança. S’adjudica per 16 lliures.
n 17 de març de 1761. S’escullen 4 obrers per encarregar-se de les obres de l’Església i l’altar major.
n 15 d’octubre de 1761. S’acorda fer rodets i pedra rodera nova pel molí per que les anteriors estaven molt malament. Es faran a la pedrera de Foradada.
n 16 de setembre de 1765, s’acorda fer un nou Molí d’oli per que el que hi ha ara està en estat penós i a més la marquesa pretén que sigui seu. S’acorda comprar terreny per fer-lo al camí de la bassa.
n Febrer de 1768. Es varia la retribució del mestre. Serà de 40 lliures anuals i podrà cobrar dos sous mensuals de tots aquells que vagin a aprendre gramàtica i comptes.
n El 20-IV- 1771. Es rep una carta de l’abat de Poblet preguntant per unes diferències de terme amb Bellcaire i es resol intentar arreglar-ho amistosament.
n 27-juny-1776. Una plaga d’orugues ha delmat l’horta i es tem que no acabi afectant la totalitat de les collites. Per evitar-ho, s’acorda fer pregàries a St. Gregori i s’ordena que el dia 28 facin festa tots els caps de família .
n 28-6.1777. Hi ha una greu epidèmia de febres a la Vila, i s’acorda llogar dos metges forasters per que ajudin al titular.
n 16 de Juliol. La febre continua, i s’acorda per processons públiques amb la Verge del Castell.
n L’any 1778 es comencen a redactar les actes de l’Ajuntament en castellà.
n Any 1780. L’edifici de l’Ajuntament està en perill de ruïna i s’encarrega la seva reparació o la construcció d’un de nou.
n 1789. 28 de gener. Arriba una ordre de detenir tots els “vagos i malentretenidos” que hi hagi a la Vila i lliurar-los al governador per que els enviï a servir a l’exèrcit.
n 3 de novembre. L’Ajuntament contesta que, després d’examinar els veïns del poble, no troba que hi hagi cap “vago”.
n 1781. Setembre. S’inicia un expedient contra el pastisser, atès que s’ha descobert que enganyava a l’Ajuntament en el pes del pa que li havien comprat per repartir als pobres. ( Tenia els pesos de la botiga trucats). Decideixen advertir-lo i posar-li una multa de 6 rals.
n 25 de juny de 1782. Es torna a multar al pastisser, qui ara a més, es dedica a vendre pa de mala qualitat i no disposa de prou pa per a l’atenció del públic. Es nomena un altre pastisser per a que fiscalitzi el seu treball.
n 9 d’agost. Continuen els problemes amb el pastisser, atès que els qui ara enganyen la població són el primer i el quin havien posat per vigilar-lo.
n 1783. 1 de març., Es dicten normes per començar a fer les obres de la primera ampliació de l’església del Castell.
n Gener de 1784. Es fa pública la sentència recaiguda en el plet contra Camarasa pel Dret que hi tenien els particulars de Cubells a fer llenya i a pasturar : Es reconeix el Dret del veïns de Cubells, però limitat a les terres comunals de Camarasa i a les que tinguin els veïns de Cubells al camí de Camarasa, podent entrar només, tant a llenyar com a pasturar, tres persones. Les disputes per aquest plet han durat quasi tot el segle.
n 17 d’abril de 1793. El governador de Lleida envia a la Vila de Cubells 50 fusells i 2500 cartutxos de pólvora i bales per la seva defensa.
n 6 de novembre de 1793. S’acorda anar a Barcelona a cobrar les despeses fetes per la tropa en pa, palla i civada.


L’estabilitat i la tranquil·litat, però estan a punt d’acabar-se, a les acaballes de segle començarà una nova crisi econòmica provocada primer per un encariment sobtat dels preus i una posterior deflació, vindrà després l’anomenada Guerra Gran, seguida posteriorment per la Guerra del Francés i les convulsions entre liberals i absolutistes.