PREHISTÒRIA. EDAT ANTIGA I DOMINACIÓ MUSULMANA

PREHISTÒRIA I EDAT ANTIGA.

El Castell de Cubells es va bastir al cim d’un turó que surt imperant en mig d’una línia de carenes que domina una extensa explanada. El lloc era d’allò més adient per tal de destinar-lo a la defensa d’una extensa i fèrtil comarca, com és aquesta contrada entre els rius Segre i Sió.
La fortalesa ja existiria probablement des de la prehistòria, doncs al tossal s’hi han trobat retalls de ceràmica Halstàssica i ibèrica que confirmen, si mes no, aquesta antigor.

S’han inventariat també , a les rodalies, dos jaciments de l’edat del bronze, (un a L’Arquell i l’altre a Pugís) i s’han trobat restes ibèrics al nord-est del terme, a Mania, i també a Pugís, al Sud.

El lloc, com a fortalesa i amb un petit nucli apinyat la vessant del turó, tindria cert valor estratègic durant l’època romana, si més no, com defensa de la calçada romana que per la propera vall menava a les Gàl·lies, Segre amunt, tot passant per la Cerdanya, via que segons la tradició històrica era la que havia servit, l’any 218 aC. a Anníbal per la invasió de Roma en la Segona Guerra Púnica, i també la que trepitjà Juli César en les lluites contra Pompeu en la gran batalla de Lleida, tan ben descrita per aquell emperador i general romà.
n Rodrigo Pita, en el seu estudi sobre els camins romans de Lleida, el situa en el camí que unia les viles romanes d’Ilerda i Llívia. Sobre aquesta consideració de que Cubells era situat en una de les vies principals de la província romana de Tarragona, espero poder-ne oferir un estudi més concret.

S’han trobat també restes paleocristianes i tardoromanes a Pugís, la Torreta d’en Donís i La Vall.

Josep Lladonosa, en la seva història de la Ciutat de Lleida, sembla conferir a un dels edificis estudiats a Pugís, la condició de construcció Visigòtica: “Quan als vestigis que han quedat de l’època visigòtica a Lleida, no hi ha gairebé res. Fora de Lleida sé que sembla que hi importants troballes. Són amb molta probabilitat construccions visigòtiques l’església del Castell de sant Llorenç de Corçà, la cripta de la col·legiata de sant Pere d’Àger, una esglesiola que hi ha al lloc despoblat de Pugís ( Cubells) .
Aquesta esglesiola, podria ser ben bé la descrita en la fitxa arqueològica de Pugís: “ A l’oest del Castell també foren trobades restes d’un poblat antic, amb un estrany edifici en peu de parets molt amples, amb un petit absis circular molt pobre, cobert de bunda de pedra. La nau és molt reduïda, amb petita mamposteria construïda a base de cintra de fusta igualada amb morter i en la que es poden observar les marques de l’encofrat. Procedent d’aquest temple es va trobar un tenante d’altar de gran tamany. Té tres plànols d’escultura: Una representa una versió molt primitiva del pantocràtor, altre, una verge amb un nen i la tercera un sant no reconegut.
La fitxa arqueològica, però, sense assegurar-ho, situa aquest construcció com realitzada en l’època de dominació àrab.

LA VILA SOTA LA DOMINACIÓ MUSULMANA.

Posteriorment, fou habilitat com a fortalesa musulmana, exercint de reraguarda del conjunt de castells àrabs que arribaven fins els contraforts del Montsec.

Amb tot, les primeres cites documentals sobre Cubells no apareixen fins el segle X, encara basades només amb al·lusions poc explícites, derivades d’un primer setge de Balaguer ( any 912) pel comte d’Urgell, Sunyer, companya que no assolí l’èxit cobejat. En aquest temps del segle X, tant Cubells com la veïna població de Camarasa comptaven amb castells àrabs de frontera, afrontats als de la marca hispànica o Carolíngia, que defensaven l’accés a la part més plana de la nostra província i en especial a les places fortes de Balaguer i Lleida.

"L'avenç dels Carolingis a finals del segle VIII i primers del IX - les caigudes de Girona l'any 785, de Cardona, Casserres i Vic l'any 799, el saqueig de Lleida i la presa de Barcelona l'any 801- tingueren com a conseqüència la posada en funcionament o el reforçament d'una densa xarxa de fortaleses. Aquesta densitat era també resultat de la importància del poblament en aquesta regió de la vall del Segre. En certa manera es pot suposar que aquestes fortaleses també tenien una funció d'enquadrament de la població particularment densa. Lluny de referir-se només al lloc fortificat, els husûn apareixen sovint com a fortaleses al voltant de les quals s'estenien rics terrenys agrícoles, més com a llocs de poblament protegits per una fortalesa, que com a simples llocs d'avantguarda i vigilància ( tot i no estar situat a les marges de cap riu, Cubells gaudeix de l'horta que li poden proporcionar les fonts del Pouet i de Les Piques, una a cada banda de poble. Seria interessant un estudi arqueològic del sistema de recs i de conduccions d'aigua del "pouet" i de possibles construccions andalusines al costat de llevant de la Vila, que potser podria donar alguna llum sobre els assentaments musulmans en aquesta zona tants anys frontera amb les marques cristianes.)
Els Castell, pròpiament dit, ha desaparegut i és difícil trobar-ne l’emplaçament i dimensió exacta. Romanen dempeus, això, si, restes de diferents fortificacions menors escampades pel terme o que li servien com emplaçament d’avantguardes ( La Torreta dels Moros a la part sud, i la Torreta d’en Neroles a la vessant nord-oriental)

Es té també notícies de l’emplaçament d’un Castell damunt les penyes de Mania, recentment objecte d’una intervenció arqueològica, els quals resultats podeu esbrinar al lloc www.serrademania.com


Igualment s’ha descrit l’existència d’un Castell a la zona de Pugís, prop de les restes de l’església romànica.