EL BARRI DE LA CARRETERA L'ANY 1965

Potser no li pertocaria figurar en un recull d'imatges antigues. Però des d'aquelles dates ja han passat 44 anys, i les transformacions urbanístiques han estat importantíssimes. Com podreu observar, encara no hi figura cap de les noves construccions de finals dels anys 60 i primers dels 70, com Cal Beltran, Cal Neroles, Cal Malanquenio. Evidentment tampoc hi figuren els nous habitatges construïts posteriorment, i ni tant sols la sèrie de magatzems agrícoles i granges. Aquest paisatge forma part de la meva primera infància, però desseguida s'hi van afegir nous elements que, per gran part de les generacions posteriors no van ser cap novetat. Atès que disposem de imatges de primers de segle XX, seria interessant situar-les unes al costat de les altres, juntament amb imatges més recents, per mostrar l'evolució urbana del que podriem anomenar com "l'eixample de Cubells".

ANY 1900. NEU AL CALVARI.

Una nova vista inèdita del Carrer calvari de Cubells l'any 1900. Es una postal amb una ressolució mol dolenta, però ens dóna una imatge inèdita d'aquest paratge nevat i on es continua endevinant a la part superior dreta les restes de l'antic molí de vent. Com a curiositat, cal esmentar que únicament s'observen habitatges a la part nord del carrer, estant la par de migdia sense ocupar o amb alguns corrals.

CUBELLS DESPRÉS DE LA GUERRA DE SUCESSIÓ SEGONS L'ENGINYER MILITAR JUAN MUÑOZ DE RUESTA

LA VISITA DE L'ENGINYER MILITAR JUAN MUÑOZ DE RUESTA AL CORREGIMENT DE LLEIDA.

El cos d'enginyers militars va constituir una de las corporacions professionales espanyoles que durant el segle XVIII i part del XIX es va dedicar a l'estudi de la geografia.
El document al que fem referència es una d'aquestes descripcions territorials. No es pot fixar l'any en que va ser elaborat, encara que ha se ser, sense cap mena de dubte entre l'any 1717 i l'any 1718.
Les observacions de Muñoz de Ruesta es refereixen a les condicions en que es trobaven les viles, llocs, castells i palaus de la vegueria de Lleida i sub-vegueria del Pallars (encara que la divisió formal en vegueries havia estat eliminada pel decret de nova planta i a partir d'ara cal parlar més de Corregiments) . La informació reunida havia de tenir el seu valor per ser emprada em operacions militars atès que, cal recordar que la Guerra de Sucessió no va finalitzar fins l'any 1714 i, per tant, en aquests temps l'aparell polític i militar borbònic encara havia de considerar la població catalana amb una certa preocupació davant la por a accions hostils. D'aquí en ve la insistència de l'enginyer en anotar la capacitat ofensiva i defensiva dels castells que visitava.
A part de la minsa descripció de Cubells, hi anoto també la d'altres poblacions properes o conegudes, per tal d'establir simil·lituds o comparacions.

Cubells

Esta distante de Balaguer tres oras, y tres de Agramunt, esta situado en alto tiene carreteras.
Es este Lugar del Marques de Camarasa, tiene setenta vezinos el Castillo estuvo en paraje eminente junto al Lugar allase totalmente arruinado y solo se conozen los vestigios de los cimientos fue obra mui diminuta y no ai memoria de quando fue demolida.

Alos
Esta distante de Balaguer quatro oras, y quatro de Agramunt, y de Lerida diez, situado en alto junto al rio Segre, no tiene carretera.
Es este Lugar del cavildo del Aseo de Urgel, tiene quarenta vezinos, el Palacio esta situado en paraxe mas alto que el Lugar, y todo se reduce a una avitacion mui capaz, no tiene agua, ni torre alguna, ni exterior que lo defienda ni aga fuerte, cerca de este Palacio en lo alto de la montaña, ai unos vestigios que indican aver avido fortaleza y en uno de ellos ai una capilla mui reducida, no es cosa de que se deva acer aprecio, el Palacio es de Dn Pedro Cartellar residente en Barcelona.

Guissona
Dista de Lerida cinco oras, esta situado en paraje eminente, tiene carretera.
Es este Lugar de Dn Francisco Cubells, residente en Lerida, tiene quince vezinos, y unida a las casas del Lugar, una casa de moderada vivienda, tiene lo ynterior algo derrotado y una de las murallas principales destruida, tiene cisterna, y no tiene exterior que la defienda.

Bilanova de Meya
Dista de Balaguer siete oras, y cino de Agramun, esta situado en paraje eminente, y montañoso.
Es esta villa, del Cavildo del Aseo de Urgel, tiene cient vezinos, el Castillo esta situado en lo mas alto del Lugar, unido a la Yglesia maior, y se reduce a tres murallas, principales de canteria, rotas por los dos costados, en lo ynterior no tiene avitacion, alguna, y en lo exterior, no tiene cosa fuerte, que lo defienda, no ai memoria, de quando fue demolido, este Castillo.

Juneda
Dista de Lerida quatro oras, esta en llano.
Es este Lugar, del Duque de Cardona, tiene cinquenta y ocho vezinos, el Castillo, estava situado, en un alto, junto al Lugar, y no ai memoria, de quando fue demolido, ni a quedado vestgio alguno.

Camarasa
Dista dos oras de Balaguer y quatro de Agramunt esta situado en unas montañas junto al rio Segre.
Es este Lugar de Marques de Camarasa tiene sesenta vezinos el Castillo fue demolido el año de quarenta y solo le an quedado tres torres todas ynavitables yncapaces de ofender ni defender en ellas.

Corvins
Esta distante de Lerida 2 oras, y tres de Balaguer, situado en alto, junto al rio Noguera.
Es este Lugar del gran prior de Malta, tiene catorze vezinos, y junto al Lugar en paraje alto tenia una casa nada fuerte la qual fue demolida por las tropas de S. Mag, y solo le an quedado parte de las murallas principales.

Alguaira
Dista de Lerida tres oras, esta situado a la falda de una montaña, tiene carretera para Lerida.
Es este Lugar de la Comendadoras de San Juan residentes en Barcelona, tiene sesenta vezinos, y junto al Lugar, en lo alto de la montaña, esta el Combento de dichas Comendadoras, es mui capaz pero esta mui destruido, tiene una Yglesia grande y de buena favrica, y delante del combento tiene una cerca la qual dicen que es para dar termino a la clausura, y por esta parte, es todo el terreno mui llano y por las demas del combento es ynacesible.

Segons els autors de l'estudi sobre aquest document, cada veí podia correspondre a 5,3 habitants, encara que caldria posar en dubte aquesta relació, atès que ens donaria una població molt reduïda ( a Cubells 318 habitants) que en cap cas es correspondria amb l'assolida amb anterioritat ni posteriorment, no tant sols a Cubells, sinó a la major part de les poblacions esmentades a l'estudi. Es cert que la Guerra dels Segadors (1640-1652), la Guerra amb França ( 1689-1698) i la Guerra de Sucessió (1702-1714), van produir els seus estralls i crisis de subsistència que podrien explicar una davallada de la població, però els nivells de poblament expressats en el document son inferiors inclús als posteriors als cicles pestífers i de fam de mitjants del segle XIV.

L'HOSTAL ROMA A COMENÇAMENTS DELS ANYS 60

Una postal de l'Hostal Roma de començaments dels anys seixanta del segle passat ( la postal està segellada a l'octubre de 1962).


A part de l'edifici de l'hostal, ben diferent de l'actual, hi podem descobrir l'antiga casa de correus ( a l'esquerra de la postal) amb el seu característic disseny rodó i teulat punxegut i, com a curiositat, encara no s'observa la presència de la Bàscula (no l'actual, sinó la que hi havia hagut paral·lela a la carretera abans del nou emplaçament de la bàscula, a finals dels anys 80 i començament del 90, paral·lela al carrer aixerà)

CUBELLS A LA "GUIA GENERAL INFORMATIVA" DE L'ANY 1932

GUIA GENERAL INFORMATIVA. Anuario Gráfico, interprovincial de comunicaciones. Agricultura, Ganadería, Comercio, Industria, Profesiones, Legislación, Estadística e Informes generales de Lérida, Huesca y sus provincias.

( He aconseguit un exemplar d'aquesta guia, de l'any 1932, on, a més d'una descripció molt breu del poble, es ressenyen els diferents comerços i oficis que hi havia i, especialment, els titulars dels mateixos. Us encoratjo a que entre tots poguem determinar a quina família o casa pertanyia cadascún)

CUBELLS.

Celebra fiesta mayor el 8 de septiembre; es Villa con Ayuntamiento de 1358 habitantes a 39 kilometros de Lérida, 15 de Balaguer y 11 de Artesa de Segre. Conserva un antiguo Castillo de carácter románico cuya puerta principal constituye una bella muestra de dicho estilo. Su campo produce cereales, legumbres, aceite y vino. Cria ganado lanar. A su término se halla agregado el de Torre de Fluviá y varios albergues y caserios.

ABACERÍAS: Armengol, Jose Antonio y Sindicato Agrícola.
AVES: Solé Castells, Pedro.
BARBERIA: Abella Pané, Jaime.
CAFÉS: Sindicato Agrícola y Pané Farré José.
CARPINTERIAS: Escubés Gilart, Amadeo.
CARNICERÍAS: Balsells Vila, Domingo.
CONTRUCTOR DE CARROS: Ricart Solé, Alejandro.
HERRERIAS: Poch Castells, Pedro y León Casals, Rafael.
LECHERIAS: Castells Amorós, Francisco; Camps Sabanés Antonio y Llombart Pons, Valerio.
MÉDICOS: Serralta Suñé Andrés y Valentines Cardona, José.
MOLINO HARINERO: José Segarra Hermanos.
MERCERÍAS: José Antonio Armengol.
PANADERÍAS: José Llordés Reig y Rafael Viladrich Badía.
POSADAS: Ramon Casals y Juan Cadesu.
PRENSA HIDRÁULICA: José Pané Farré y Vicente Castellá Guibert.
SOCIEDADES: Fraternidad Republicana, La Artesana Agrícola y Sindicato Agrícola.
ZAPATERO: José Parés Amill.

ANY 1882. DESCRIPCIÓ SEGONS EL DICCIONARI DE PABLO RIERA SANS.

ANY 1882.
DICCIONARIO GEOGRÁFICO, ESTADÍSTICO, HISTÓRICO, BIOGRÁFICO, POSTAL, MUNICIPAL, MILITAR MARÍTIMO Y ECLESIÁSTICO DE ESPAÑA Y DE SUS POSESIONES DE ULTRAMAR.

De Pablo Riera Sans.

CUBELLS: L. Con ayuntamiento, al que se hallan agregados el l. De Torre de Fluvià y 119 eidificios, viviendas y albergues aislados. Cuenta con 1478 habitantes y 450 edificios de los cuales 11 estan habitados temporalmente y 105 inhabitados. Organizacion Civil. Corresponde a la provincia de Lérida y al distrito de Balaguer para las elecciones de diputados tpovinciales y las de cortes. Organización Militar. Capitania General de Cataluña y Gobierno Militar de Lérida. Organización Eclesiàstica: Pertenece a la diócesis de Seo de Urgel, arciprestazgo de Balaguer y tiene una Iglesia Parroquial bajo la advocación de San Pedro, cuyo curato es de categoria de término. Además hay otras dos Iglesias bajo las advocaciones de San Miguel Arcángel y el Dulce nombre de Maria. Organización Judicial: Háyase adscrito al partido judicial de Balaguer y sometido con este a las audiencias de lo criminal de Tremp y Territorial de Barcelona, distando 34 Km de Lérida y 11 del partido. Organización económica: Para el pago de los impuestos depende de la delegación de hacienda de la provincia. Servicio Público: Recibe y emite la correspondencia por encargo de Lérida a Balaguer y Artesa de Segre. Obras Públicas y medios de comunicación: Los caminos con que cuenta para la comunicación y tránsito son vecinales, en peor o mejor estado, pudiendo transitar ruedas por alguno. Instrucción Pública: De fondos municipales se costean dos escuelas, una para cada sexo, habiéndola también en su agregado, concurridas de buen número de alumnos de ambos sexos. Artes, oficios e industrias: Además de la agricultura cuéntanse algunas industrias y comercios que, aunque no de gran importancia, concurren al sostenimiento de braceros, dando alguna vida a la población. Entre los habituales se ven ejercitadas las profesiones y oficios mecánicos más idispensables. Población: Hállase formada esta, sin incluir a su agregado, por 305 edificios, distribuidos en cuatrto calles de regular forma y extensión, unas cuantas más estrechas e irregulares y 4 plazas, siendo en general la construcción de sus edificios sencilla y de pocas comodidades, exceptuando algunas casas modernas que ofrecen más capacidad, mejor aspecto y condiciones. La casa consistorial, así como la iglesia, responden cumplidamente a su respectivo objeto, aunque carecen de importancia artística. Dos fuentes de exquisitas y abundantes aguas surten al vecindario. Situación geográfica y topográfica: Sobre la cima de uno de los varios cerros que forman la cordillera que corre de este a oeste, bien combatida de los vientos y disfrutando de alegres vistas y saludable clima, hállase situada la villa que no ocupa, cuyos límites son por el Norte, términos de Alós y Rubió; al Este el de Forcada y Monclá; al Sur los de Flix y Mongay y al oeste los de Camarasa y Asentin, abarcando una extensión de 6 a 8 K. Por todos los lados.. El Terreno forma inclinación de Norte a Este y el cultivo importante es el viñedos que es a la única producción que se muestra favorable la flojedad del terreno, pizarroso y estérial para otro cultivo. Solo unas cuantas hectáreas a uno de los extremos mejora las condiciones y es donde se recolectan cereales y principalmente aceituna. El terreno carece de corrientes que lo fertilicen, así como de monte, a pesar de sus quebraduras y cordilleras. Las producciones principales son de vino y aceite, pues las demás se reducen a lograr para el consumo, cereales, legumbres y algo de hortalizas. Críase ganado lanar y vacuno, manteniendo de otras espécies el necesario a la agricultura y servicio del vecindario. Hay caza de conejos y perduices, no escaseando los animales Dañinos, consistiendo su más importante comercio en la exportación de caldos e importación de los distintos artículos de que se carece.

MAPA DE LA ZONA DE CUBELLS I MONTGAI AL SEGLE XIV

FRAGMENT D'UN MAPA GENERAL DE LES TERRES DEL MARQUESAT, QUE SEGURAMENT PODRIEM DATAR A MITJANS DEL SEGLE XIV.

(Podeu clicar al damunt amb el ratolí per fer-lo més gran)


Es interessant comprovar que, a part de Camarasa, Cubells i Montgai, també hi figura La Torre de Fluvià (anomenada Fluvià únicament) els enclavaments coneguts de Pugís, Flix, Bensa i Mérita, que en aquella època ja apareixen com despoblats, i altres dos enclavaments que caldria cercar i establir, situats segurament al terme de Montgai o entre aquest terme i el de Cubells: Labella i Montesquiu.

També hi figura al costat de cada poble, el nombre de cases que hi havia, relacionant-ne 100 a Camarasa i Cubells, 45 a Montgai i 9 a La Torre de Fluvià. Els altres enclavaments figuren com a despoblats.

Es interessant també el diferent mode en que es dibuixa cada poble: així, Camarasa i Cubells els representa com encerclats per una muralla, amb torres de defensa i amb un castell al cim, mentre que Montgai figura únicament amb muralla, però sense torres ni castell i la Torre de Fluvià apareix com unes quantes cases, sense muralla, amb un petit castell al cim.

LES CASES DEL REI. EL MES DEL VET

LES CASES DEL REI. EL MES DEL VET. PERE DE PALAU INCREMENTA EL SEU PRESTIGI I PATRIMONI.

Al segle XIII, els reis tenien el costum de residir temporades en diversos llocs. Per aquest motiu, solien tenir casa pròpia a les principals poblacions dels seus dominis.

Quan anaven a residir a alguna vila o ciutat on, si hi tenien casa no estava prou moblada i aparellada, era usual que els veïns i particulars els deixessin els mobles i aixovar. El que al començament va ser un acte voluntari o de cortesia, va acabar esdevenint una obligació més dels veïns i subdits.

Atès que les cases i palaus reials requerien qui en tingués cura, els reis van adoptar el costum de lliurar-los a persones de la seva confiança, perque els habitessin a precari i els mantinguessin en bones condicions.

Essent Camarasa, Cubells i Montgai patrimoni reial, també hi posseïen els reis cases i palaus. Per això el Rei va concedir a Pere de Palau que habités les seves cases, a condició de que les tingués ben aparellades, fent si convenia les obres necessàries i a costa del sobirà.

Per tant, a partir de l'any 1270, tenim al batlle Pere de Palau intal·lat en les millors cases de batllia, d'on no se'n mouria fins que, després d'incrementar la seva riquesa i poder, se'n faria de nova planta (que precisament faria alçar amb la contribució, en diners o amb treball personal, dels veïns dels termes)

EL MES DEL VET.

Amb el poder i immunitat que li atorgava el seu càrrec de batlle, amb el prestigi de residir en les cases del Rei, i amb l'ajut de parents i valedors, el batlle Palau es va saber aprofitar de les particularitats locals i de la seva posició. Una de les actuacions exemplars, es haver-se dedicat a vendre vi, en profit propi, durant el mes del vet, sense que ningú li pogués contradir.

Era costum feudal vedar o prohibir la venda pública de vi durant un dels mesos de l'any, l'anomenat mes del vet. (aquest costum derivava de que, en satisfer-se la major part dels tributs en espècie, pel que fa al vi, la manera de convertir el tribut en diners era establir que, durant un dels mesos de l'any, tohom s'havia de proveir de vi del celler del senyor).

A Camarasa, Cubells i Montgai, el mes del vet comernçava per Sant Joan. Pere de Palau ho va explotar convenientment en el seu profit: En aquesta temporada, atès que ell era l'únic que podia vendre vi en tota la batllia, el venia pel doble del seu preu ordinari.

Així, Pere de Palau, a l'arribar cada collita de vi, es quedava la part del Rei, hi afegia el vi de la seva collita, i ho venia tot en el mes del vet al doble del seu preu, quedant-se pel seu profit la totalitat dels ingressos, sense rendir comptes al Rei.

CAPÍTOL I. L'ASSASSINAT DE L'OLLER DE CUBELLS. LINXAMENT DE GUILLEM DE MEIÀ I PERE DE PANERES. LA SERRA DE LES FORQUES

L'ASSASSINAT DE OLLER DE CUBELLS. LINXAMENT DE GUILLEM DE MEIÀ I PERE DE PANERES. LA SERRA DE LES FORQUES. PERE DE PALAU, BATLLE REIAL, CORRUPTE I MANIPULADOR. UN PERSONATGE SINISTRE.

Cap als anys 1266 o 1267, tenia cura de les rendes de Camarasa, Cubells i Montgai, un jove anomenat Pere de Palau, per encàrrec de Martí de Vall·llebrera, a qui les hi havia concedit per termini de tres anys el Rei.

Pere de Palau actuava també, “de facto”, com a batlle reial, per encàrrec de Jaume de Cervera, qui tenia pel Rei els esmentats termes.

Dos veïns de Cubells, Guillem de Meià i Pere de Paneres, van ser inculpats de la mort d'un altre veí, N'Oller de Cubells.

Els dos presumtes homicides van fugir al Castell d'Alòs, llavors tingut per Pere d'Ayerbe, germà bastard del Rei Pere, confiant en la protecció de Jaume de Cervera.

Una nit, van compareixer prop del Castell d'Alòs una comitiva de vint a trenta homes, comanats per Pere de Palau, Martí de Vall-llebrera i Francinach, porter reial.

Al cap d'una estona, Francinach i Martí, acompanyats d'alguns peons, van entrar a buscar els acusats i se'ls van endur i els van tancar a Camarasa a la casa de Pere de Palau.

En assabentar-se'n de que els tenien presos, parents de l'Oller i altres amics seus, van anar a Camarasa a parlar amb Pere de Palau per sol·licitar, a canvi de diners, el lliurament dels dos presoners i d'un altre, de nom Bernat de Meià, qui també estava reclamat per la justícia pel mateix crim, encara que estava fugit.

En Palau, d'acord amb Vall-llebrera, va acceptar la proposta, a canvi del pagament de tres-centes masmudines (un tipus de moneda almohade equivalent a mitja dobla d'or) i, al cap de tres dies de tenir-los presos, sense iniciar cap procés o investigació per saber si havien estat o no els assassins de l'Oller, els va lliurar als seus parents.

Els Oller se'ls van endur a un tossal enfront del Castell de Cubells (que podia ser ben bé la Serra de les Forques i que d'aquí en vingués el nom). Abans de clarejar el dia, els dos acusats penjaven ja de les forques: la venjança dels Oller s'havia acomplert. La gent de Cubells, esfereïts per l'espectacle, van despenjar l'endemà els dos cadàvers.

Poc després, el batlle Palau va anar a Cubells i es va incautar dels bens d'en Paneres i Guillem de Meià, així com dels d'en Bernat de Meià, també inculpat i fugit. Es calcula que passaven de dos mil sous els diners aconseguits i se'ls van repartir sense cap remordiment en Pere de Palau, Jaume de Cervera i Martí de Vall-llebrera ( les rendes anuals del tres termes de Camarasa, Cubells i Montgai, tot just arrribaven als dos mil quatre-cents sous).

Passats els tres anys que en Martí de Vall-llebrera va cobrar les rendes, el Rei les va tornar a Jaume de Cervera. Jaume de Cervera i Pere de Palau, com s'ha pogut comprovar, s'entenien prou bé i Palau va quedar a Camarasa, Cubells i Montgai com a representant d'en Cervera i com a Batlle Reial.

Aviat començaria a fer sentir el pes de la seva autoritat, i el seu patrimoni i influència creixerien, aconseguint partit propi i complicitats que l'empàraven i el protegien en les seves posteriors malvestats.

La història de Pere de Palau podriem dir que comença aquí, i aquesta acció no seria la més sinistra. Al llarg del temps aniria ampiant el seu poder i, cada cop sentint-se més segur, la seva ambició i corrupció anirien creixent.

Qui sap si el nom de Serra de les Forques prové d'aquests esdeveniments. Els fets son prou greus i colpidors, com per haver quedat aquest mal nom al paratge on foren linxats, sense judici ni investigació, en Pere de Paneres i Guillem de Meià, dos veïns de la Vila.

SANT PERE DE CUBELLS, NOVAMENT OBLIDADA

El passat divendres 9 de gener es va publicar la notícia de que "la Caixa" en col·laboració amb la Generalitat, invertiria 18 milions d'euros en obres de restauració i millora del romànic català.
Entre els monuments escollits hi ha l'església de Santa Maria del Castell de Cubells, amb una inversió prevista de 100.000 euros.
Com a Cubellés, em sento orgullós de que novament l'església de Santa Maria sigui objecte de reconeixement i intervenció.
Malgrat això, com a Cubellés, enamorat també de l'altre gran temple de la vila, l'església de Sant Pere, m'entristeix que, una altra volta, aquest magnífic edifici hagi estat injustamen oblidat.

L'església de Santa Maria ha estat restaurada i estudiada amb fons públics; i ha rebut la major part de les atencions de les autoritats aquests últims anys. Es una obra cabdal del romànic de l'escola lleidatana i, de ben segur, si l'economia ho permetés, hauria d'haver rebut més inversió (sobretot en l'apartat arqueològic per intentar redescobrir les restes del Castell).

Però, i l'església de Sant Pere ?

No mereix també una inversió quer acabi de resultar el seu caràcter monumental i un estudi acurat que la situi al lloc que li correspòn. Es una de les poques, i millors, mostres del Gòtic i de la transició del romànic a les terres de Lleida.

Havia servat al seu interior obres dels millors mestres de la pintura i l'escultura gòtica a Catalunya, com el retaule d'en Pere Serra i l'escultura de Sant Pere avui al museu Marés de Barcelona.

Actualment encara conseva la seva majestuositat com a temple i una intervenció acurada podria resaltar-la i tornar-li part de la seva esplendorositat.

Es podrien restaurar i resaltar les dues capelles laterals gòtiques de l'esquerra de l'absis, que contenen interessants detalls esculurals tant en els capitells com en les claus de volta. Amb una bona il·luminació i una neteja i la supressió de la sagristia n'hi hauria prou ( la sagristia la podrien reubicar a la primera capella lateral esquerra, on hi ha el museu o magatzem, que per actuacions diverses ha perdut els seus valors arquitectònics)

Es podria eliminar i substituir l'actual altar i les modificacions dels anys seixanta, per tal de retornar la zona de l'altar major i de l'absis a la seva situació original.

No sé si és possible canviar el destí dels ajuts, però, si més no, es podria explorar la possibilitat de fer-ho.

Potser llavors, amb una intervenció decidida a Sant Pere, Cubells podria presumir de tenir, a més d'una de les obres cabdals del romànic lleidatà, una de les poques mostres del gòtic primerenc a les terres de Lleida, i l'atractiu cultural i monumental de la vila es multiplicaria.