dissabte, 23 d’abril del 2011

UNA NOVA VISIÓ DE SANT MIQUEL.


UNA NOVA VISTA DE SANT MIQUEL. FONS SALVANY BIBLIOTECA DE CATALUNYA.

dissabte, 22 de maig del 2010

UN RELAT DE CARLINS A CUBELLS. ANY 1873

GENER DE 1973. UN ENFRONTAMENT A CUBELLS EN LA TERCERA GUERRA CARLINA.

Disposo de molt poca informació sobre les activitats dels Carlins a Cubells i la seva zona, però poc a poc vaig trobant alguna referència.

Aquesta fa referència a la tercera i última guerra Carlina, i l'he extreta del llibre “Anales de la Guerra Civil: España desde 1868 a 1876 ” de Nicolas Maria Serrano.

Publico sencera la referència i en l'idioma original.

Al mismo tiempo, en Cataluña, se daba otra acción en Cubells, de la cual la Gaceta
dijo el día 19, entre otras cosas, lo siguiente:

«Las fuerzas que manda el coronel Arrando persiguieron el 10 del actual a las
facciones, reunidas de Nasarre, Camats, Piñol y Capdevila, consiguiendo alcanzarlas
cuando sallan de Cubells, y roto el fuego por las guerrillas, se formalizó la
acción en todo el trayecto hasta Camarasa, causando al enemigo la pérdida de 11
individuos y un caballo muertos, dos heridos y ocho prisioneros, uno de ellos oficial,
Y además se han recogido dos cornetas, 117 armas y otros efectos de guerra,
que arrojó aquel en su precipitada fuga. Las tropas han tenido un cabo y un soldado
heridos y tres caballos muertos.

Terminada la acción se presentaron a indulto 10 carlistas con armas, y anunciaron
lo verificarian algunos más.»

El mismo dia en que vio la luz este parte, el 20, un periódico católico monárquico
publicaba una carta que habia recibido, en la cual se decia que los carlistas, saliendo
del pueblo, para no causar desgracias, se habían batido en retirada contra fuerzas superiores de todas armas desde las dos hasta las seis, hora en que cesó el
fuego, sin que fuese reconocido el campo. En el pueblo no se hablaba más que de dos
bajas por cada una de las partes.

El mismo corresponsal, que prometía volver á escribirnos, contando la verdad
de lo ocurrido, cumplió su palabra con la siguiente carta dirigida al mismo periódico:

«.Cubells 19 de Enero de 1873.—Muy señor mió: En la que con mucha prisa escribí
el IG, dándole cuenta de lo ocurrido en aquella tarde, para que con seguridad
pudiese desmentir a la Gaceta en el caso probable de que contase la batida y dispersión
de las fuerzas legitimistas de la provincia, prometí darle más detalles el dia siguiente.

Si no cumplí, no fué por olvido, y ni aun hoy que ha desaparecido la causa que me ha impedido escribir, puedo darle muchos más pormenores, pero sí algunos que no dudo son exactos, porque así lo confiesan los amadeistas, testimonio nada sospechoso cuando se trata de las bajas de los carlistas.

Los liberales tuvieron un muerto, ignorando el paradero de un voluntario, tres heridos y les mataron tres soldados: estos, claro es que los han dejado en el mismo punto, porque no es cosa fácil cargar con ellos ni enterralos.

Los carlistas tuvieron un muerto, que se enterró en este cementerio, dos heridos, uno grave, porque un ginete amadeista, enfurecido porque le hablan muerto el caballo, descargó sobre su cabeza dos fuertes sablazos, después que estaba ya herido y rendido, y dos prisioneros, uno de ellos el otro herido mencionado.
Sus mismos adversarios no pueden negar que, aunque en retirada, los carlistas, muy inferiores en número, se batieron con una maestría y valor admirables. Bien lo prueba el número de bajas, porque si de los carlistas puede asegurarse no ha habido más, no del mismo modo puede afirmarse de los otros.

Quien ha pagado la fiesta de aquella acción han sido los vecinos de este pueblo, sobre el cual han descargado su cólera, en vista del mal éxito de su acometida. El dia 17, por la mañana, regresó, pasando por el mismo lugar en que hubo los tiros, parte de la columna, cercando el pueblo sin permitir que saliese persona alguna en todo el dia; exigen un número muy crecido de raciones de pan, de carne y no sé qué cantidad en metálico, y luego empiezan á hacer un registro tan serio, que no dejaron casa, rincón ni agujero sin reconocer.
A las cinco de la tarde llegó el resto de la columna y se fueron todos a Artesa, llevándose
presos al alcalde, a un comisionado de apremios y a otro individuo, labrador, habiendo el jefe dejado libre aun cura joven que le presentaron los voluntarios. Habia trascurrido una hora, y cuando nos creíamos libres de tan molestos huéspedes, se presentó otra columna de más de 600 hombres, que ha permanecido hasta hoy repitiendo la misma función; esto
es, raciones, riguroso sitio, escrupuloso registro, que se hizo extensivo por el término,
desde la última cabaña hasta la misma casa del Señor, examinando los ornamentos sagrados, creyendo, tal vez, sería paño para boinas.

Casas ha habido que en dos dias se han registrado cuatro veces. ¡Si serán curiosos los amantes de la Constitución democrática! Sin embargo, no les ha sido del todo infructuoso.
Viendo los carlistas que se acercaba la columna, y que en caso de un choque podían causarles estorbo algunas armas que llevaban sobrantes, y las más inútiles, las dejaron; así es que han recogido entre carabinas y fusiles de particulares y de aquellos, unas 40, algunas boinas y algún otro efecto.

Se va esta carta extendiendo demasiado, y concluyo. Si este modo de proceder no es entrar en el período del rigor, no sé qué será.»

divendres, 14 de maig del 2010

LES MONGES DE CUBELLS

L'ESCOLA DE LES MONGES DOMINIQUES A CUBELLS.

Segons ens relaten les cròniques de la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata, feia temps que el seu fundador, el Pare Francesc Coll, havia intentat diverses vegades implantar la seva congregació en Terres de Lleida.

Finalment, diverses germanes de la congregació es van presentar a oposicions per obtenir plaça de mestre en propietat, entre elles, una de les places que es van guanyar va ser la de mestra de Cubells.

El fet de que una integrant de la congregació guanyés la plaça de mestra de Cubells, va decidir el Pare Coll a instal·lar-hi definitivament una Casa de la congregació.

Finalment, la Casa de les Germanes de l'Anunciata es va fundar a Cubells l'any 1860. L'escola de les monges no va neixer per tant com una fundació privada, sinó que, en un primer moment, una de les germanes exercia el càrrec de mestra de l'escola pública de nenes.

En morir l'any 1868 aquesta primera mestra, la germana Rosa Casanoves, que al mateix temps era també la Priora de la Casa, va guanyar la plaça una mestra seglar però, per un acord amb les germanes de la casa, aquesta va acceptar partir-se el sou amb les monges i permetre que una d'elles continués fent de mestra de l'escola de Cubells com a substituta
.

En morir però aquesta primera mestra seglar vint anys després, la plaça la va tornar a guanyar una altra mestra que no va acceptar el tracte de l'anterior i va decidir ocupar la seva plaça com a mestra de Cubells.

Les germanes, que fins llavors ocupaven l'habitatge de la mestra, el van haver d'abandonar i cercar un altre lloc on impartir l'ensenyament privat. Les minses mensualitats que cobraven i la precarietat dels habitants del poble, fruit d'unes quantes males collites seguides, van motivar que el Bisbe d'Urgell els afegís 25 pessetes anuals de dotació pel manteniment de la Casa.

Finalment, el rector de Cubells, mossén Antoni Pujal, va comprar la casa de la Plaça del Castell núm. 5 i va pagar també les despeses per deixar-la en condicions per servir de Col·legi i Casa de Monges. Era l'any 1889 quan les germanes dominiques es van instal·lar definitivament a l'edifici de la plaça del Castell on es van dedicar a l'ensenyament privat.

L'any 1936, el comité revolucionari va fer inventari de tot el que hi havia a la Casa, permetent però que les germanes s'hi quedessin, encara que sense dedicar-se a l'ensenyament. Malgrat tot, i atès que les coses no pintaven gaire bé pels religiosos, van decidir abandonar la casa al cap d'un mes.

Ocupat ja el poble per l'exercit franquista, la comunitat es va tornar a reunir al poble el 25 de març de 1939, però atès que la casa estava inhabitable, mentre es feien les reparacions primordials, es van allotjar a cal Estanc. Les despeses de sanejament i reparació van anar a càrrec de l'Ajuntament i, pel que sembla, alguns veïns van proveir de mobles, estris de cuina, etc....

L'escola i la casa van romandre fins l'any 1953, en que, atès que hi havia molt poques nenes matriculades, la direcció provincial de la Comunitat va decidir tancar la casa.
Malgrat que l'Alcalde i dos regidors es van desplaçar a Vic per intentar convencer a la Priora Provincial, el 20 d'agost de 1953 es va tancar definitivament la Casa de les Monges i la seva escola privada.

Posteriorment, l'edifici va albergar durant algun temps l'escola de pàrvuls de Cubells, però aquesta ja es una altra història.

Fitxa:
Fundació:
Any 1860.
Germanes Fundadores:
Rosa Casanovas Bou, Priora i primera mestra.
Petronila Arquerons Bonet.
Maria Roca Padrós.
Maria Masmiquel Bruguera, mestra.
Maria Bergadà Pou.
Nom del Col·legi:
Purificació de Maria.

dijous, 21 de gener del 2010

Plaça de La Castella a començaments del segle XX (1900)







Una nova fotografia que m'ha tramés l'Emili Riera. Es molt semblant a la ja publicada anteriorment, on sembla que hi havia la major part del poble en algun tipus de festa. En aquesta, els protagonistes son els infants de Cubells. De forma que, pel que s'endevina, els nens estaven fent gimnàstica a la plaça, mentre les mares i les nenes feien d'espectadores. A més, la perpectiva de la plaça està girada una mica més a l'esquerra, endevinant-se altres edificis que no sortien a la primera fotografia.

UNA NOVA VISTA GENERAL DE CUBELLS AMB L'ANTIC MOLI D'OLI




L'amic i company Emili Riera (cal Sampadó) m'ha tramés aquesta fotografia amb una vista general de cubells, semblant a la ja publicada anteriorment, on s'hi pot descobrir a la part baixa al centre, l'antic Molí d'Oli. La diferència respecte a la primera, es que està presa una mica més propera a l'anterior i que la ressolució és molt més bona, el que permet veure, amb més claretat, tota l'estructura del casc antic de Cubells a primers del segle XX, vist des de la vessant sud (camí de Montgai).