Una dada curiosa que he conegut recentment es que el Marmessor Testamentari de la Reina Elisenda de Montcada va ser Arnau de Carbessí, rector de l'església de Sant Pere de Cubells.
Elisenda de Montcada (1292-1364) va ser la tercera esposa de Jaume II el Just, fill de Pere el Gran ( realment es podria considerar que va ser la quarta muller, la consideració de que va ser la tercera esposa es fonamenta en que el primer matrimoni del Rei amb Isabel de Castella va ser anul·lat l'any 1294 i per tant no és considerat com a matrimoni vàlid) .
Es recordada especialment per ser la impulsora i fundadora del Monestir de Pedralbes a Barcelona, on es va retirar en morir el Rei.
En morir l'any 1364, la reina va nomenar com hereu universal de tots els seus bens al Monestir de Pedralbes, i va dessignar diversors marmessors, els quals van delegar la seva tasca com a únic marmessor a l'esmentat Arnau de Carbessí, qui també havia estat nomenat marmessor en el testament.
Seria interessant investigar les relacions de la reina amb la parròquia de Cubells, a banda de que Cubells formava part del patrimoni reial i que generalment anava lligat amb el dot de la comtessa de Barcelona, perque un encàrrec com el de marmessor testamentari no es fa a un desconegut, sinó normalment a algú a qui se li té la més absoluta confiança i consideració.
( Era filla de Pere II de Montcada, senescal reial i baró d'Aitona i la seva segona muller Elisenda de Pinós. El 1322 va esdevenir la tercera (o quarta) i última muller del Rei Jaume II el Just, després de la mort de Maria de Xipre el 1319. El casament amb Elisenda convenia aleshores a les relacions del comte-rei amb la branca menor del poderós clan dels Montcada. L'any 1326, Elisenda va fundar i dotar el monestir de monges clarisses de Pedralbes. Un any després va quedar vídua i es va retirar 37 anys en un palau inmediat al monestir de Pedralbes, on és enterrada (meitat de la tomba dóna al claustre -vestida com a monja- i meitat a dins de l'església de Santa Maria de Pedralbes -vestida com a reina-).
En morir l'any 1364, la reina va nomenar com hereu universal de tots els seus bens al Monestir de Pedralbes, i va dessignar diversors marmessors, els quals van delegar la seva tasca com a únic marmessor a l'esmentat Arnau de Carbessí, qui també havia estat nomenat marmessor en el testament.
Seria interessant investigar les relacions de la reina amb la parròquia de Cubells, a banda de que Cubells formava part del patrimoni reial i que generalment anava lligat amb el dot de la comtessa de Barcelona, perque un encàrrec com el de marmessor testamentari no es fa a un desconegut, sinó normalment a algú a qui se li té la més absoluta confiança i consideració.
( Era filla de Pere II de Montcada, senescal reial i baró d'Aitona i la seva segona muller Elisenda de Pinós. El 1322 va esdevenir la tercera (o quarta) i última muller del Rei Jaume II el Just, després de la mort de Maria de Xipre el 1319. El casament amb Elisenda convenia aleshores a les relacions del comte-rei amb la branca menor del poderós clan dels Montcada. L'any 1326, Elisenda va fundar i dotar el monestir de monges clarisses de Pedralbes. Un any després va quedar vídua i es va retirar 37 anys en un palau inmediat al monestir de Pedralbes, on és enterrada (meitat de la tomba dóna al claustre -vestida com a monja- i meitat a dins de l'església de Santa Maria de Pedralbes -vestida com a reina-).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada