.
.
.
.
.
L’ESGLÉSIA DE SANT PERE DE CUBELLS.
Sovint eclipsada per l’església de Santa Maria del Castell i la seva famosa portada, l’església de Sant Pere és una de les grans oblidades del patrimoni arquitectònic. No ja de Cubells, sinó de la zona de Lleida.
L’església parroquial de Sant Pere es pot entendre com una culminació de les possibilitats arquitectòniques de l’escola de Lleida, sense recórrer a la utilització dels recursos ornamentals de les grans portades.
Es un edifici que respon al mateix esquema tipològic de les altres dues esglésies de Cubells, Santa Maria del Castell i Sant Miquel: Una nau amb un absis semicircular, dos arcosolis o capelles, que formen una mena de transsepte o capçalera trevolada, i coberta amb volta de canó de perfil apuntat reforçada per arcs torals.
Ara bé, l’església de Sant Pere presenta ja d’entrada una diferència respecte les altres dues, les seves grans proporcions, especialment en amplada i alçada, que configuren un espai molt extens que s’aproxima a la grandiositat i continuïtat estructural dels espais purament gòtics.
Aquesta apreciació es reforçada pel motlluratge, típicament gòtic, dels arcs torals, un d’ells fins i tot amb una clau de volta sense sentit estructural; per la traceria del petit òcul situat sobre l’arc d’obertura de l’absis i també per la decoració absidal, formada per un fris d’arquets sota el ràfec, que segueix el model llombard però amb una traceria gòtica en el disseny dels arcs. A aquests elements cal afegir-ne altres d’extraordinaris de formació ja plenament gòtica: la trona policromada i les dues capelles laterals de l’esquerra, de concepció i ornamentació que denoten una incorporació definitiva dels nous llenguatges gòtics.
Per tant, podíem dir que l’església de Cubells es un model de transició ( les capelles de la dreta de l’entrada encara tenen força elements romànics mentre les de l’esquerra incorporen un llenguatge indubtablement gòtic) que representa una síntesi estilística entre les formes de l’escola de Lleida i els nous llenguatges gòtics.
Malauradament no sabem qui tipus de portada servava aquesta austera joia gòtica, atès que a finals del segle XVIII va patir una profunda modificació que va incorporar una portada de dubtós gust i estil neoclàssic a la banda de ponent (a migdia encara s’endevina una porta d’indiscutible caràcter romànic en arc de mig punt).
Aprofito aquest article per sol·licitar un estudi acurat d’aquesta església que, en el seu interior, tant en escultura com arquitectura, no té res a envejar ( es més, al meu entendre la supera llargament) a la tant divulgada i estudiada església de Santa Maria de Castell.
Sovint eclipsada per l’església de Santa Maria del Castell i la seva famosa portada, l’església de Sant Pere és una de les grans oblidades del patrimoni arquitectònic. No ja de Cubells, sinó de la zona de Lleida.
L’església parroquial de Sant Pere es pot entendre com una culminació de les possibilitats arquitectòniques de l’escola de Lleida, sense recórrer a la utilització dels recursos ornamentals de les grans portades.
Es un edifici que respon al mateix esquema tipològic de les altres dues esglésies de Cubells, Santa Maria del Castell i Sant Miquel: Una nau amb un absis semicircular, dos arcosolis o capelles, que formen una mena de transsepte o capçalera trevolada, i coberta amb volta de canó de perfil apuntat reforçada per arcs torals.
Ara bé, l’església de Sant Pere presenta ja d’entrada una diferència respecte les altres dues, les seves grans proporcions, especialment en amplada i alçada, que configuren un espai molt extens que s’aproxima a la grandiositat i continuïtat estructural dels espais purament gòtics.
Aquesta apreciació es reforçada pel motlluratge, típicament gòtic, dels arcs torals, un d’ells fins i tot amb una clau de volta sense sentit estructural; per la traceria del petit òcul situat sobre l’arc d’obertura de l’absis i també per la decoració absidal, formada per un fris d’arquets sota el ràfec, que segueix el model llombard però amb una traceria gòtica en el disseny dels arcs. A aquests elements cal afegir-ne altres d’extraordinaris de formació ja plenament gòtica: la trona policromada i les dues capelles laterals de l’esquerra, de concepció i ornamentació que denoten una incorporació definitiva dels nous llenguatges gòtics.
Per tant, podíem dir que l’església de Cubells es un model de transició ( les capelles de la dreta de l’entrada encara tenen força elements romànics mentre les de l’esquerra incorporen un llenguatge indubtablement gòtic) que representa una síntesi estilística entre les formes de l’escola de Lleida i els nous llenguatges gòtics.
Malauradament no sabem qui tipus de portada servava aquesta austera joia gòtica, atès que a finals del segle XVIII va patir una profunda modificació que va incorporar una portada de dubtós gust i estil neoclàssic a la banda de ponent (a migdia encara s’endevina una porta d’indiscutible caràcter romànic en arc de mig punt).
Aprofito aquest article per sol·licitar un estudi acurat d’aquesta església que, en el seu interior, tant en escultura com arquitectura, no té res a envejar ( es més, al meu entendre la supera llargament) a la tant divulgada i estudiada església de Santa Maria de Castell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada