divendres, 27 de juny del 2008

UNA PART DEL RETAULE DE PERE SERRA AL MUSEU MARICEL DE MAR A SITGES









.
..
.
.
.
.
.
.
.
.
.
75 x 58 cm (Resurrecció) ............................................... ...... 76 x 61 cm (Nativitat)
Continuant amb la recerca de les diverses peces en que es va escampar el Retaule de Sant Pere de Cubells, he aconseguit una mostra de les dues peces exposades al Museu Maricel de Mar de Sitges, que publico juntament amb una descripciómés detallada de tot el retaule.
Els dos compartiments que es conserven al Museu Maricel de Sitges, en què es representen les escenes de la Nativitat i la Resurrecció de Crist, van formar part del retaule major de l’església de Sant Pere de Cubells.
A més d’aquestes dues composicions, que formaven part de la predel·la del moble, es conserven nou imatges de la narrativa hagiogràfica de sant Pere i la taula de l’Epifania, en col·leccions privades barcelonines i al Museu de Bellas Artes de Bilbao; altres tres escenes del bancal es custodien al Museu Nacional d’Art de Catalunya. El conjunt era presidit per una escultura del sant Apòstol, atribuïda a l’imatger Pere de Santjoan, ara guardada al Museu Marès.


El conjunt estava format per quatre carrers laterals amb escenes de la vida de sant Pere, dos a cada banda del carrer principal, en què s’incloïa l’escultura de l’apòstol.
Suposem que el bancal constava de dos cossos de quatre imatges cadascun, un a cada costat del sagrari, els quals narraven els episodis dels Goigs de la Mare de Déu.

Així doncs, el retaule de Sant Pere de Cubells va ser una de les obres més importants de l´época no només per l’amplitud de la narrativa hagiogràfica, sinó també per les novetats tipològiques del conjunt i per l’elevada qualitat pictòrica.

La Nativitat de Sitges resta situada sota el cobert d’un estable que acull la Mare de Déu, agenollada davant del seu fill, de sant Josep, dels pastors i també de l’ase i el bou. En l’escena de la Resurrecció de Crist¨, destaca la presència de la Mare de Déu segons un model del tres-cents conreat al taller dels Serra i altres pintors, el qual encara té validesa a principis del segle XV. L’artista també hi inclou la figuració dels arbres de l’hort de Josep, lloc on va se enterrat Crist, entre els quals cal destacar el xiprer situat entre mare i fill. El fullatge perenne d’aquest arbre sembla al·ludir al concepte d’immortalitat que es desprèn de la imatge